"S’han de connectar les CoP amb els objectius més programàtics de l’ASPCAT"

Conrad Casas va exercir de Cap del servei d’estratègia i coordinació de polítiques de salut pública de l’ASPCAT, entre 2014 i 2017, i avui és el Sub-director Regional de Salut Pública al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Manté que les Comunitats de Pràctica (CoP), nascudes fa 10 anys per iniciativa professional en el si de l’Agència, representen una de les fortaleses de la institució i, alhora, juguen un paper fonamental com a elements d’innovació i canvi cultural.

Les CoP han fet 10 anys. Digui’m 3 àmbits de l’ASPCAT que s’hagin enfortit gràcies a l’acció de les Comunitats de Pràctica.

Al llarg d’aquest 10 anys, les CoP han generat més de seixanta documents d’aplicació en diferents àmbits funcionals concrets però també transversals. L’àmbit funcional on s’han produït més documents ha estat el de la protecció de la salut. És lògic que hagi estat així; recordem que les primeres CoP es constitueixen amb professionals veterinaris i que el col·lectiu de professionals de protecció de la salut és el més nombrós que té l’Agència, amb un àmbit competencial molt ampli en matèria de control alimentari i ambiental i que està distribuït per tot el territori.  Seguirien els àmbits de promoció de la salut i els relacionats amb el creixement professional: competències emocionals, Erasmus del coneixement,...

En aquests àmbits el treball col·laboratiu en CoP ha estat un element importantíssim per establir vincles entre els professionals dispersos en el territori, per fer aflorar el seu coneixement i compartir-lo, tot donant resposta a necessitats del dia a dia que com a organització no acabàvem de resoldre.

Com han contribuït les CoP a la modernització de l’ASPCAT?

Les CoP han estat i són un motor de canvi a casa nostra. Un motor de canvi i d’innovació en si mateixes i per a la cultura organitzativa de l’Agència. El treball col·laboratiu, l’aprenentatge compartit, la creació de xarxes professionals, l’autogestió com a grup, la propietat sobre el  seu projecte, la participació voluntària, la confiança entre iguals,  la formació en eines TIC i la seva utilització com alternativa o complement a la reunió presencial són característiques essencials del model de CoP, que han fet que siguin un element indiscutible de modernització de la nostra organització.

La introducció d’elements novedosos com la creació d’un Equip de Gestió del Coneixement que ha permès impulsar i consolidar el projecte; el Mercadillo del coneixement on s’exposen les idees dels projectes  a treballar; la presentació dels productes en format narratives digitals; el format de les jornades anuals; el Moment Zero on els membres de les CoP, defineixen quin producte, qui fa què i com es gestionen; la incorporació d’experts externs que han aportat idees i reflexió, són molts bon exemples de la innovació i modernització que les CoP han introduït.

Hi afegiria que en aquests anys de retallades pressupostàries i d’introspecció cap a dins de l’administració, les CoP han estat també, una finestra oberta que ha donat aire a l’expressió d’inquietuds i ganes dels nostres professionals de fer les coses millor.

Aquest efecte és transferible a la resta de les administracions?

Sí. El nostre model de CoP com a instrument d’innovació és exportable i pot servir de referent per a  altres organitzacions. 10 anys de continuïtat,  el nombre de documents generats, els reconeixements i premis rebuts o la nostra presència en fòrums i jornades sobre la gestió del coneixement així ho acrediten.

L’assignatura pendent és la incorporació notable i activa de l’àmbit privat. És un mur infranquejable?

Jo no diria que és una assignatura pendent, ni tampoc un mur infranquejable. Les CoP estan obertes a la participació de persones d’altres administracions i per descomptat també del sector privat i de les entitats. Tenim exemples de CoP amb la participació d’àmbits privats com serien: la nevera solidària, l’aprofitament segur del menjar o la dels al·lergens.

La incorporació de la perspectiva dels qui són els destinataris de les nostres intervencions, com pot ser l’operador econòmic, crec que és una oportunitat magnífica per treure productes més implementables i de més utilitat. Tenim camí per recórrer, és cert, i sempre que fos possible hauríem de possibilitar la incorporació de persones de fora de la nostra organització. Hem d’incorporar molt més aquesta perspectiva i tenir una mirada holística, més global i integrada. Com es diu: potser farem el camí més a poc a poc, però arribarem més lluny.

I des de l’àmbit acadèmic?

Són dos mons diferents, el nostre molt més centrat en resoldre el dia a dia, en operativitzar les actuacions: tenim protocols, terminis,... l’altre mon, l’acadèmic, és molt més reflexiu i teòric, més centrat en la recerca i en la generació de nou coneixement. Tot i així, experiències de col·laboració de la universitat en CoP en tenim, en el manual lesional d’aviram, per exemple.

Aquestes dues realitats diferents les veig, però, compatibles. Crec que el món acadèmic pot ajudar-nos a definir el model de les CoP des del punt de vista de rigor científic, i sobretot de l’avaluació per tenir evidències de la seva utilitat i implementació, i per comparar-lo amb d’altres experiències.

Quins àmbits creu que estan poc treballats per les CoP?

Crec que els àmbits transversals com els d’atenció als equips humans i a les persones (acollida, mentoratge, acompanyament, transferència de coneixement, formació), o l’àmbit administratiu (gestió econòmica, procediments administratius) són àmbits on tenim moltes oportunitats de millora. A la darrera temporada de les CoP es van presentar projectes molt interessants com l’Erasmus del coneixement que va en aquesta línia.

Una CoP integrada per caps de servei, per treballar alguns temes de gestió i d’operativització de programes i actuacions de l’Agència, seria un camp a explorar. Alguna persona  s’anima?

Quin paper han jugat els agents territorials per bastir la solidesa de les CoP? Com contribueixen a crear un contrapès a una visió centralitzada de l’Administració?

No veig les CoP com un contrapès del territori cap als serveis centrals. Tot el contrari. Els nostres professionals escampats pel territori configuren una xarxa de coneixement única; un coneixement sovint poc visible o reconegut que les CoP ajuden a aflorar i que  permet compartir amb tota la organització. Hem de d’aprofitar aquest actiu per connectar i vincular als nostres professionals amb els objectius més programàtics i estratègics de l’Agència. I fer-ho sense que les CoP perdin la frescor dels seus trets essencials que he esmentat abans.

També deuen tenir defectes... En quins àmbits organitzatius o de pràctica haurien de millorar?

Som imperfectes, tenim organitzacions imperfectes, no sempre fem be les coses o ens surten com voldríem, és evident. La capacitat d’autocrítica, de voler aprendre dels nostres errors, d’escoltar l’opinió i la crítica dels altres són elements imprescindibles per avançar i millorar. Al llarg d’aquests deu anys, les CoP i l’organització com a tal han viscut en alguns moments com a realitats paral·leles, amb alts i baixos, n’hem de ser conscients. Dins el Consell de direcció de l’Agència, el tema de les CoP ha estat a l’ordre del dia en diverses ocasions i es varen identificar tres reptes del treball col·laboratiu: la necessitat de connectar les CoP amb el desplegament de les línies estratègiques, preservant la seva essència; Avaluar i capitalitzar el treball col·laboratiu i introduir les eines de la intel·ligència col·lectiva en la forma de treball que volem per a la nostra Agència. Aquestes reptes s’han estat treballant els darrers mesos del 2018 entre membres de l’equip de gestió del coneixement, el consell de direcció i experts externs.  Les seves reflexions i propostes tinc l’esperança que ens ajudin a preservar les CoP com una de les fortaleses de la nostra organització.

I digui’m 3 raons per les quals val la pena integrar-se en una CoP i aportar-hi feina.

Si creus que es pot treballar de forma col·laborativa i vols fer-ho; si vols compartir el teu coneixement i vols aprendre dels teus companys i companyes, o si vols participar d’una experiència professional i personal diferent, no t’ho pensis. Ara en tens la oportunitat. Apunta’t en alguna de les 17 propostes d’aquesta temporada, tens temps fins el dia 30 de gener.