Catalunya compromesa amb l’erradicació de la poliomielitis

Per mantenir un territori lliure de poliomielitis i evitar la reintroducció del poliovirus es requereixen elevades cobertures de vacunació i un sistema de vigilància actiu, que a Catalunya està basat en la vigilància clínica de casos de paràlisi flàccida aguda (PFA) en nens i en la vigilància d’enterovirus en altres síndromes, principalment neurològiques.

D’acord amb les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol, la situació lliure de pòlio es monitora amb el Protocol per a la vigilància de les paràlisis flàccides (PFA) agudes en menors de 15 anys, que al nostre territori coordina la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) i en el qual participa el laboratori de referencia de l’OMS. L’objectiu de la vigilància de les PFA és identificar les síndromes similars a la pòlio en nens menors de 15 anys i descartar la presència de poliovirus en femta.

L’any 2022, es van notificar i estudiar, en el marc del Protocol per a la vigilància de les paràlisis flàccides agudes, tretze casos de PFA, i es va assolir l’objectiu esperat de notificació de casos de PFA (taxa de notificació > 1/100.000). Les anàlisis de les mostres, realitzades al laboratori de referencia de l’OMS per a la vigilància de les PFA i de suport a la vigilància dels enterovirus a Catalunya (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), van descartar poliomielitis.

Atès que els poliovirus formen part d’un grup de virus, els enterovirus, amb els quals comparteixen estructura i entre els quals es troben alguns virus amb capacitat similar d’afectació del sistema nerviós central, és important complementar el pla amb la vigilància dels enterovirus que circulen dins el nostre medi. L’esmentat laboratori duu a terme aquesta vigilància complementària dels enterovirus, en el marc de la qual s’estudien enterovirus detectats en altres patologies compatibles amb infecció per poliovirus (fonamentalment, meningitis asèptiques i quadres respiratoris) per tal de descartar la poliomielitis.

A Catalunya, en aquesta vigilància complementària, l’any 2022 es van detectar 40 casos (15 amb un quadre neurològic, 8 amb infecció respiratòria i 17 amb altres simptomatologies). Se’n van caracteritzar 33 i en van resultar 13 genotips diferents.

La vacunació contra la poliomielitis està inclosa al calendari de vacunacions des del primer calendari disponible a Catalunya l’any 1980. Actualment, es recomana l’administració de 4 dosis: 3 dosis en el primer any de vida, als 2, 4 i 11 mesos, amb la vacuna hexavalent que inclou els antígens contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, l’hepatitis B, l’Haemophilus Influenzae b i la poliomielitis; i la quarta dosis de reforç, als 6 anys, amb la vacuna tetravalent, que inclou els antígens contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina i la poliomielitis. Totes les vacunes utilitzades són inactivades i presenten una elevada efectivitat, al voltant del 99% d’immunitat amb 3 dosis, i amb protecció de llarga durada.

Les cobertures vacunals a Catalunya són elevades i se situen al 95,7% per a primovacunació (sivamin-cobertura de vacunació). Tot i així, és fonamental garantir l’accessibilitat a les vacunes a fi de mantenir aquestes cobertures.

Així doncs, a Catalunya, les cobertures de vacunació contra del virus de la poliomielitis, la immunitat de la població i les bones condicions higièniques i sanitàries es tradueixen en un risc molt baix de transmissió d’aquesta malaltia. Tot i això, tenint en compte la persistència del poliovirus (PV) a dues zones endèmiques del món, l’Afganistan i el Pakistan, no es pot descartar a escala global que puguin aparèixer casos importats.

El Departament de Salut manté l’estratègia de reforçar les cobertures de vacunació, especialment en els infants, les poblacions que tenen més dificultats per accedir al sistema sanitari i entre els viatgers a països on la malaltia és endèmica, i continua amb la vigilància de les PFA, la vigilància d’enterovirus complementària i la vigilància mediambiental a fi de detectar de forma precoç la circulació de PV (si això arribés a passar).

L’Estratègia d’erradicació de la poliomielitis 2022-2026 marca el full de ruta per erradicar de forma sostenible tots els poliovirus i protegir els avenços històrics aconseguits a escala mundial. Des que l’any 1988 es va impulsar la iniciativa per a l’erradicació mundial de la poliomielitis (GPEI, per les inicials en anglès), els casos d’aquesta malaltia s’han reduït en més d’un 99%.  A cinc de les sis regions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’ha interromput la transmissió endèmica de poliovirus salvatge (PVS): les amèriques (1994), el Pacífic Occidental (2000), Europa (2002), l’Àsia Sud-oriental (2014) i l’Àfrica (2020). Dos dels tres PV salvatges (PVS2 i PVS3) estan ja erradicats, però el PVS1 continua essent endèmic a l’Afganistan i el Pakistan, on persisteix la transmissió.

Durant el 2022, es va informar de 30 casos de paràlisi flàccida aguda (PFA) causades pel PSV1, 22 des de països endèmics (20 al Pakistan i 2 a l’Afganistan) i  8 des d’un país no endèmic (Moçambic). El 2023 se n’han notificat 7 (5 a l’Afganistan i 2 al Pakistan).

Juntament amb els poliovirus salvatges, al món circulen els poliovirus derivats de la vacuna (cVDPV), que provenen de països on s’administra la vacuna oral. L’any 2022, es va informar de 189 casos per cVDPV1 des de 5 països, i de 685 casos per cVDPV2 des de 20 països; també es va notificar 1 cas per cVDPV3. Al 2023, s’ha informat de 76 casos per cVDPV1 i de 189 per cVDPV2.