Contacte
Resum de la situació
El 7 de setembre del 2025, es notifica des de la xarxa de monitoratge d’igües residuals de Catalunya del Departament de Salut la detecció d’un enterovirus pòlio (VDPV) tipus vacunal a dues estacions depuradores (EDAR) del Baix Llobregat dins de les tasques rutinàries de vigilància virològica de les aigües.
S’ha iniciat la investigació epidemiològica i s’estan desplegant altres actuacions des de Salut Pública en col·laboració amb les entitats de suport. En termes generals es considera que el risc de propagació a Catalunya és molt baix.
Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya volem subratllar la importància dels alts nivells de vacunació de la població i agrair el treball realitzat per part de la xarxa de vigilància epidemiològica en coordinació amb les entitats que li donen suport per detectar i avaluar el risc i fer les actuacions relacionades.
Descripció de la situació
La detecció d‘enterovirus pòlio s’ha realitzat en unes mostres d’aigües residuals de les depuradores del Baix Llobregat, recollides el dia 2 de setembre del 2025.
En relació a l’enterovirus pòlio detectat, segons l’anàlisi genètica inicial es tractaria d’un poliovirus 3 derivat de vacuna oral atenuada (VDPV3) amb capacitat infectiva.
Epidemiologia
La poliomielitis és una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot menors de 5 anys i causa paràlisi permanent en aproximadament 1 de cada 200 casos d'infecció; la mortalitat dels casos amb paràlisi és del 2%-10%.
El virus es transmet de persona a persona principalment per via orofecal o, amb menys freqüència, a través d'un vehicle comú (per exemple, aigua o aliments contaminats) i es multiplica a l'intestí, des d'on pot envair el sistema nerviós i causar paràlisi. El període d'incubació sol ser de 7 a 10 dies, tot i que pot oscil·lar entre 4 i 35 dies. Fins a un 90% dels infectats són asimptomàtics o només presenten símptomes lleus, i la malaltia pot passar desapercebuda.
El poliovirus d'origen vacunal és un poliovirus originat a partir dels continguts originalment a la vacuna antipoliomielítica oral (VPO). Aquests virus atenuats es repliquen a l'intestí durant un període limitat, generant així anticossos i la consegüent immunitat. Excepcionalment, en replicar-se al tub digestiu, poden patir canvis genètics i propagar-se en comunitats que no estan totalment vacunades contra la poliomielitis, sobretot en zones on hi ha poca higiene o mal sanejament.
En casos molt rars, els poliovirus d'origen vacunal (VDPV) poden canviar genèticament a formes capaces de causar paràlisi, com ho fan els no vacunals. Quan es detecten VDPV en almenys dues fonts diferents i amb almenys dos mesos de diferència, estan genèticament relacionats i hi ha proves de circulació a la comunitat, es consideren poliovirus circulants d’ origen vacunal (cVDPV).
Actualment, a cinc de les sis regions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’ha interromput la transmissió endèmica de poliovirus salvatge (PVS): les Amèriques (1994), el Pacífic Occidental (2000), Europa (2002), l’Àsia Sud-oriental (2014) i l’Àfrica (2020). Dos dels tres PVS (PVS2 i PVS3) estan ja erradicats, però el PSV1 continua essent endèmic.
L’any 2024 la poliomielitis continua essent endèmica per al virus tipus 1 salvatge (PVS1) a l'Afganistan i el Pakistan, amb un total de 99 casos (25 i 74 casos, respectivament). En comparació al 2023 van ser només 12 casos l'any (sis a cadascun dels dos països). S'ha constatat la propagació geogràfica del PVS1 a noves províncies i districtes a tots dos països i també que la transmissió s'ha restablert en reservoris històrics, com les ciutats de Kandahar (Afganistan), Peshawar i Karachi (Pakistan).
S'han registrat 47 brots (amb 319 casos) per virus derivats de les vacunes a 21 països d'Àfrica, Indonèsia i Orient Mitjà. El 2023 van ser 529 els casos registrats a 24 països. Els tres tipus virals estan implicats (VDPV1, VDPV2 i VDPV3), encara que la gran majoria dels brots van ser causats pel VDPV2.
Per altra banda, s’han registrat deteccions de virus en aigües residuals amb freqüència. Es van registrar 768 mostres ambientals positives de PVS1 (119 a l'Afganistan i les restants 649 al Pakistan) i 277 mostres positives de virus derivat de vacunes (274 per a VDPV2 i tres per a VDPV3, aquestes últimes a França).
De les deteccions de VDPV2 en aigües residuals, 35 han passat a Europa (Alemanya vint-i-cinc, Regne Unit sis i les quatre restants a Polònia, Finlàndia i Espanya, en concret a Catalunya on s’ha desplegat aquest programa de vigilància). Al final del 2024 també Austràlia va notificar la detecció de VDPV2 en aigües residuals.
El 26 de setembre del 2024, a Catalunya es va notificar la detecció d’un enterovirus pòlio (VDPV2) tipus vacunal dins de les tasques rutinàries de vigilància virològica en aigües residuals. Després de la investigació epidemiològica i de les actuacions realitzades des de Salut Pública, en col·laboració amb les entitats de suport, no es va detectar cap persona infectada, ni transmissió comunitària i es va tancar l’alerta.
Vacunació
La vacunació enfront de la pòlio va ser una de les primeres vacunacions infantils universals que es va introduir a Espanya, primer en campanyes escolars fa 50 anys i després al calendari de vacunació infantil de manera estable.
Hi ha dues vacunes davant de la poliomielitis, la vacuna parenteral de virus inactivats (VPI) i la vacuna oral de virus vius atenuats (VPO), ambdues extraordinàriament immunògenes i efectives.
En països on el poliovirus salvatge encara està actiu, es fa servir la VPO perquè la seva administració no requereix més que d’un mínim de preparació i equipament. Aquesta vacuna s’utilitza per a les activitats mundials d’erradicació de la pòlio als països on la poliomielitis és endèmica a causa també dels seus avantatges sobre la vacuna VPI en proporcionar immunitat intestinal i proporcionar disseminació secundària de la vacuna als contactes sense protecció.
La VPI s'usa principalment als països on el poliovirus salvatge ja ha estat erradicat. A Catalunya la vacunació contra la poliomielitis amb VPI està inclosa en el calendari de vacunacions des del primer calendari disponible de l’any 1980. Actualment, es recomana l’administració de 4 dosis: 3 dosis en el primer any de vida, als 2, 4 i 11 mesos, amb la vacuna hexavalent que inclou els antígens contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, l’hepatitis B, l’Haemophilus influenzae b i la poliomielitis; i la quarta dosis de reforç, als 6 anys, amb la vacuna tetravalent, que inclou els antígens contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina i la poliomielitis. Totes les vacunes utilitzades són inactivades, no poden transmetre el virus i presenten una elevada efectivitat, al voltant del 99% d’immunitat amb 3 dosis, i amb protecció de llarga durada.
Les cobertures vacunals a Catalunya són elevades i se situen al 97,1% per a primovacunació. Tot i així, és fonamental mantenir aquestes cobertures.
Resposta de l'Agencia de Salut Pública de Catalunya
En el moment de l’alerta es va fer la notificació al centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), es van enviar mostres al Centre Nacional de Microbiologia (CNM) i es van implementar les actuacions establertes al Pla d'Acció d'Espanya per a l'Erradicació de la Poliomielitis tenint en compte el context d'alta immunitat davant de poliomielitis a la població general.
Aquestes accions van incloure, principalment:
- Cerca i vigilància activa, prospectiva i retrospectiva, de casos als centres assistencials.
- Anàlisi virològica periòdic en aigües residuals.
- Avaluació de cobertures de vacunació a la recerca de població susceptible/de risc.
Avaluació del risc de transmissió
La detecció del poliovirus en aigües residuals indica la contaminació de aigües i disseminació del virus per la excreció via fecal de alguna persona infectada.
A nivell poblacional, les cobertures vacunals a Catalunya són elevades i se situen al 97,1% per a primovacunació.
Per les elevades cobertures de vacunació contra del virus de la poliomielitis i les bones condicions higièniques i sanitàries general a Catalunya, es considera que de manera general hi ha un risc baix de transmissió d’aquesta malaltia.
Per altre banda, tenint en compte la persistència del poliovirus en zones endèmiques del món, especialment a l’Afganistan i el Pakistan, no es pot descartar a escala global que puguin aparèixer casos importats.
Recomanacions de Salut Pública
A partir de la situació actual i de la informació disponible, l’Agencia de Salut Pública de Catalunya emfatitza la importància de mantenir i reforçar l’estratègia vacunal, especialment en els infants, les poblacions que tenen més dificultats per accedir al sistema sanitari i entre els viatgers a països on la malaltia és endèmica.
Per altre banda, també destaca la importància de mantenir una vigilància epidemiològica forta amb les actuacions de vigilància de les paràlisis flàccides agudes (PFA), l’estudi dels enterovirus en humans i la vigilància mediambiental dels enterovirus utilitzant aigües residuals a fi de continuar monitorant la situació i detectar de forma precoç la circulació de poliovirus.
Per més informació
- Polio erradication program WHO:
- Global Polio Erradication Initiative:
- Pla d’acció a Espanya per la erradicació de la poliomielitis:
- Protocol per a la vigilància de les paràlisis flàccides agudes en menors de 15 anys: pla d’erradicació de la poliomielitis:
- Manual de vacunacions de Catalunya:
- Sistema d’Informació per a la Vigilància de les Infeccions a Catalunya: