Aquesta població, tot i considerar-se sana, pot tenir altes prevalences de malalties infeccioses degut a l’elevada exposició en el seu país d’origen. Per aquest motiu, el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) ha identificat aquesta població com a clau en les estratègies centrades en millorar la prevenció, el diagnòstic i l’accés a tractament per a l’hepatitis pel virus C (VHC) i B (VHB) (vegeu l’informe Epidemiological assessment of hepatitis B and C among migrants in the EU/EEA).
Pel que fa al VHC, la seroprevalença en aquestes poblacions varia segons el país o la regió d’origen. Hi ha diferents estudis que estimen les diferents seroprevalences segon país d’origen:
- Hepatitis C prevalence among the migrant population in Spain: A systematic review and meta-analysis
- Estimating the scale of chronic hepatitis C virus infection among migrants in EU/EEA: a focus on migrants from anti-HCV endemic countries
- Geographic analysis and estimation of hepatitis C cases in migrant populations living in Spain: is a country-based screening strategy appropriate?
Estratègies del Pla de prevenció i control de l’hepatitis C a Catalunya adreçades a la població migrant:
- Diagnòstic precoç: implementació de programes comunitaris de cribratge.
- Accions adreçades a millorar l’accés al tractament (linkage to care):
- Estudiar les barreres que dificulten l’accés al tractament.
- Crear estratègies específiques de coordinació i connexió al tractament entre els serveis que atenen a aquesta població i els serveis sanitaris encarregats del tractament.
- Executar actuacions en els espais on es troben les persones vulnerables: valoració clínica, acompanyament al tractament i seguiment.
- Monitorar l’accés i la cobertura de tractament d’aquestes persones.
- Formar els sanitaris responsables dels tractaments sobre les característiques d’aquestes poblacions per millorar la qualitat assistencial.
Actuacions destacades:
La població migrant presenta, amb freqüència, dificultats per a accedir al sistema sanitari associat a barreres idiomàtiques, culturals, a l’estructura del sistema sanitari o a la vulnerabilitat social. La naturalesa asimptomàtica de la infecció pel VHC també contribueix a una baixa assistència a centres sanitaris. Per tant, les estratègies comunitàries per accedir a aquestes poblacions suposen una bona oportunitat per poder detectar casos ocults d’hepatitis C.