La febre del Nil occidental és una malaltia de declaració obligatòria (MDO) tant al Sistema de malalties de declaració individualitzada (SMDI) com al Sistema de notificació microbiològica (SNMC).
És una arbovirosi causada pel virus del Nil occidental (VNO), un flavivirus que manté el seu cicle de forma natural entre els mosquits i les aus (reservori primari) i que, de manera ocasional, pot afectar també altres mamífers, principalment cavalls i persones (hostes accidentals finals).
La principal via de transmissió a humans és a través de la picada de mosquits infectats, principalment de l’espècie Culex pipiens (mosquit comú). Es coneixen altres vies de transmissió menys freqüents com la transfusió sanguínia, el trasplantament d’òrgans o teixits de pacients infectats, la via transplacentària i l’exposició accidental durant autòpsies o en laboratoris. No se n’ha confirmat cap cas de transmissió de persona a persona.
La infecció té un període d’incubació d’entre 2 i 14 dies amb el pic de la virèmia que es produeix als 4-8 dies, però que desapareix ràpidament, fet que determina que els humans no contribuïm a perpetuar-ne el cicle de transmissió.
La major part dels casos infectats pel VNO són lleus, però els casos greus (menys de l’1%) presenten afectació neurològica, com ara meningitis, encefalitis (inflamació del cervell) i síndrome de Guillain-Barré (inflamació dels nervis) o paràlisi flàccida.
El Programa de vigilància i control del vidus del Nil occidental requereix la coordinació entre diferents sectors per tal de poder fer una detecció precoç dels casos en humans, èquids i aus, desplegar, ràpidament i de manera coordinada, la vigilància entomològica (vectorial) i epidemiològica en l’àmbit dels animals –en aus i èquids─ i els humans, i establir ràpidament les mesures de control adequades.
A Catalunya la circulació del VNO en aus ─principalment astors─ i també cavalls s’ha constatat en diferents zones i de manera repetida des del 2017. L’estiu del 2022 es van detectar els dos primers casos autòctons de VNO a Catalunya, a la comarca de l’Alt Camp.
Malaltia de declaració urgent davant de sospita de cas durant el període vectorial
Definició de cas
Descripció clínica per a la definició de la malaltia
80%: casos asimptomàtics
20%: febre >38,5 °C i almenys un dels símptomes següents: miàlgies, artràlgies, cefalees, fatiga, fotofòbia; també limfadenopaties i exantema maculopapular.
1%: clínica neuroinvasiva de meningitis/encefalitis/paràlisi flàccida aguda/síndrome de Guillain-Barré.
Les complicacions més greus que poden aparèixer (<10% dels casos neurològics) són les miocarditis, pancreatitis i hepatitis fulminants.
Classificació de casos
Cas confirmat
Malaltia clínicament compatible amb la síndrome neurològica o amb febre del VNO confirmada per laboratori.
Cas probable
Cas sospitós que presenta anticossos IgG contra el VNO al sèrum o LCR.
Sospita de síndrome neurològica
Persona amb febre >38,5 °C, i almenys un dels signes següents:
- Encefalitis
- Meningitis
- Paràlisi flàccida aguda
- Síndrome de Guillain-Barré
Sospita de febre del VNO
Persona amb febre >38,5 °C, i almenys un dels signes següents:
- Miàlgies
- Artràlgies
- Cefalees
- Fatiga
- Fotofòbia
- Limfadenopatia
- Exantema maculopapular
Cal tenir en compte la possibilitat d’aquesta malaltia, especialment durant el període d’activitat vectorial i en persones amb antecedent d’haver estat en una zona de risc durant els 3-21 dies anteriors a l’inici de la febre, en condicions d’exposició a picades de mosquit o amb una història d’exposició a un mode de transmissió alternatiu (transfusió de sang o transplantament d’òrgans) i sense cap altre diagnòstic microbiològic alternatiu.
S’ha de considerar que un cas és autòcton quan no hi hagi l’antecedent d’haver viatjat a la zona endèmica els 15 dies anteriors a l’inici de símptomes.
Criteris de laboratori per al diagnòstic
Davant la sospita d’infecció pel VNO o de casos amb meningoencefalitis sense cap diagnòstic alternatiu, es pot realitzar un diagnòstic de presumpció amb la detecció d’anticossos IgM al sèrum o al líquid cefalorraquidi (LCR) mitjançant la tècnica ELISA de captura. Aquests resultats s’han de confirmar amb altres proves, ja que hi ha un gran nombre de reaccions encreuades entre els flavivirus (vegeu la pàgina 13 del Protocol).
Els resultats del laboratori s’han d’interpretar segons l’estat de vacunació contra l’encefalitis japonesa, febre groga i encefalitis centreeuropea transmesa per paparres (flavivirus).
Vigilància activa
Quan es detecti circulació del VNO en aus no migratòries, mosquits o èquids, seguint el Programa d’alerta, prevenció i control del virus del Nil occidental a Catalunya en hostes animals, s’ha d’iniciar la vigilància activa en humans mitjançant:
- Cerca activa de casos en aquelles persones que tinguin símptomes neurològics compatibles sense cap altra etiologia i que procedeixin del territori epidèmic. S’ha d’implementar durant el període fixat d’activitat del vector en persones de qualsevol edat.
- Proves per detectar possibles casos del VNO entre les persones que resideixin o treballin a les explotacions en què hi hagi hostes o vectors infectats, o a les rodalies, o a la zona on es detectin cavalls seropositius a l’IgM.
Quan es detecti algun cas de VNO en humans:
- S’ha de reactivar la vigilància activa a l’inici d’una nova temporada d’activitat del vector.
- Cal extremar les mesures per evitar el contagi en manipular mostres de teixits i durant les necròpsies.
Mesures per als bancs de sang i teixits
- Als bancs de sang s’han d’excloure els donants fins a 28 dies després d’haver abandonat la zona on s’hagi detectat un cas humà de VNO, llevat que s’hagi descartat que té la infecció, mitjançant una prova individual de detecció del VNO amb tecnologia d’amplificació genòmica de l’àcid nucleic.
Mesures preventives
A les zones afectades:
- Cal evitar l’exposició als mosquits, sobretot entre la posta i la sortida de sol, i protegir-se de les picades. També es pot optar per utilitzat repel·lents ambientals.
- S’han de detectar i revisar periòdicament els llocs susceptibles de convertir-se en focus de cria larvària.
- Cal implementar mesures de control dels mosquits.
Notificació a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC)
Davant la sospita d’un cas autòcton o importat en període d’activitat vectorial, cal notificar-ho immediatament ─en menys de 24 hores─ als serveis de vigilància epidemiològica territorials corresponents o al Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC) fora de l’horari laboral habitual.
La declaració individualitzada s’ha de fer mitjançant la connexió telemàtica al Repositori epidemiològic de Catalunya (REC). Quan això no sigui tècnicament possible, la notificació es farà mitjançant la tramesa del formulari corresponent per correu electrònic encriptat, de conformitat amb els circuits de notificació que preveu el Decret 203/2015.
Els professionals dels laboratoris de microbiologia dels centres sanitaris de Catalunya de caràcter públic o privat han de notificar tots els casos confirmats de VNO al Sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC).
Formulari de declaració
-
* Baixeu el document a l’ordinador, empleneu les dades, imprimiu-lo com a PDF i deseu a l’ordinador el formulari emplenat.
Cal formalitzar quan no sigui possible fer la declaració mitjançant el Repositori Epidemiològic de Catalunya (REC).
Protocol d'actuació
-
Protocol per a la vigilància i el control de la febre del Nil occidental (Obre en una nova finestra)
Agència de Salut Pública de Catalunya