Contacte
Els mètodes utilitzats per combatre plagues s'han basat des de l'inici en la utilització d'agents químics d'acció insecticida, raticida, acaricida o d'altres, en funció de l'organisme causant de la plaga.
Els primers insecticides de síntesi que van sorgir van ser el grup dels organoclorats, que es caracteritzen per tenir una gran persistència en el medi, la qual cosa té com a conseqüència la contaminació ambiental del sòl, de l'aigua i de l'atmosfera i la presència de residus tòxics en aliments i aigua de beguda. Això ha donat peu a la prohibició actual de la majoria d'aquests compostos.
Després van aparèixer el grup dels organofosforats i dels carbamats, productes químics d'impacte ambiental més suau i de toxicitat bastant variable, i els piretroides, que tenen el seu origen en les piretrines naturals (extretes de la flor dels crisantems).
La principal problemàtica de tots aquests compostos és la seva toxicitat inespecífica, que es tradueix en:
- Una toxicitat per a les persones, tant per a les que els utilitzen com, en general, per a totes les que hi estan directament o indirectament exposades.
- Una toxicitat per a altres espècies no objectes del tractament, fet que pot donar lloc a desequilibris ecològics i a l'eliminació d'insectes, àcars o altres espècies útils o d'interès especial.
- Una toxicitat per als depredadors naturals de la plaga.
Un altre aspecte important dels productes emprats en el control químic convencional és que els insectes hi desenvolupen resistències. Cal tenir present, a més a més, que aquestes resistències es transmeten als descendents i això agreuja substancialment el problema. Avui en dia, la solució d'aquesta situació requereix la rotació de productes o la utilització de mètodes alternatius que no produeixin aquest efecte.
La constatació de tots aquests problemes i l'intent de trobar-hi solucions adequades ha motivat en els darrers anys la investigació de nous productes biocides i, en general, de nous sistemes de control de plagues. La filosofia que actualment s'està imposant per al control de plagues es basa en el que s'anomena el control integrat.