Especial: Alcohol i càncer, prevenció i reptes

L’alcohol és una substància carcinògena, segons les evidències recollides per l’Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC). Hi ha una relació de causalitat entre el consum d’alcohol i els tumors de la cavitat oral, de faringe, de laringe, d’esòfag, de fetge, colorectal i de pit (aquest últim, en dones) [1]. A més, el risc de patir càncer creix a mesura que augmenta el consum d’alcohol (dosi–resposta), tant pel que fa a quantitat i freqüència com a durada en el temps.

Segons un estudi prospectiu, les persones que beuen 1 o més al dia (per sobre de 2 UBE en homes i d’1 UBE en dones) tenen una probabilitat més alta de desenvolupar els càncers associats a l’alcohol [2]. En el cas dels homes, aquest risc arriba a ser un 44% més alt pel que fa al càncer de tracte digestiu superior (interval de confiança, IC: 31%-56%), un 33% més de càncer de fetge (IC: 11%-54%) i un 17% més de càncer colorectal (IC: 10%-25%). Entre les dones, el consum d’alcohol augmenta un 25% el risc de patir càncer de tracte digestiu superior (IC: 5%-46%), un 18% el de càncer de fetge (IC: -3%-38%), un 10% el de càncer colorectal (IC: -1%-10%) i un 5% el de càncer de pit (IC: 2%-8%) [2].

També s’ha de destacar que, malgrat els diferents patrons de consum coneguts, les associacions descrites es mantenen quan es tenen en compte tots els tipus d’alcohol (cervesa, vi i destil·lats) [3]. Així mateix, les persones que fan un consum d’alcohol d’alt risc, és a dir 5 UBE o més al dia, tenen un risc de patir càncer de fetge 2,07  vegades més alt (IC: 1,66–2,58) que les persones que fan consums de baix risc; 1,21 vegades més, en el cas del càncer d’estómac (1,07–1,36); 1,19 vegades més, en el cas del càncer de pàncrees (1,11–1,28) i 1,15 vegades més en el cas del càncer de pulmó (1,02–1,30) .

* A l’Estat espanyol, una unitat de beguda estàndard (UBE) conté 10 g d’alcohol pur i equival a una cervesa, una copa de vi o un cigaló o (xopet); els destil·lats (whisky, conyac, combinats) equivalen a 2 UBE. En altres països, les UBE poden equivaler a més grams d’alcohol (al Canadà, 1 UBE = 12 g d’alcohol) o menys (a Anglaterra, 1 UBE = 8 g d’alcohol).

El risc de càncer derivat del consum d’alcohol depèn molt de la ubicació anatòmica i els mecanismes biològics són molt diferents en cadascun dels casos. L’alcohol té molts compostos cancerígens i tots poden contribuir a augmentar el risc de càncer. A més, s’han de considerar els mecanismes biològics, els més importants dels quals són el potencial genotòxic de l’acetaldehid, l’entrada del citocrom P450 2E1, l’estrès oxidatiu, l’augment de la concentració de l’estrogen, l’augment del potencial per dissoldre els cancerígens del tabac (quan es fuma i es beu conjuntament), els canvis en el metabolisme fòlic i els canvis en les propietats reparadores del DNA [5].

A Europa, entre el 3% i el 10% dels càncers es poden atribuir al consum d’alcohol. L’associació és superior entre els homes (10%; interval de confiança: 7%-13%) que entre les dones (3%; IC: 1%-5%). En el cas dels càncers de tracte digestiu superior i de fetge, l’associació amb el consum d’alcohol arriba al 44% i al 33% respectivament [2]. En el cas de l’Estat espanyol, és d’un 7% entre els homes i d’un 4% entre les dones [2].

A l’Europa Occidental, la càrrega del càncer atribuïble a l’alcohol representa 6,5 morts per cada 100.000 persones (és la quarta regió del món amb més morts per aquesta causa) i 163,9 DALY per 100.000 persones (tercera regió al món amb més DALY); en tots dos casos, els homes pateixen més càrrega que les dones [5].

La reducció del risc de càncer a Europa podria ser assolida mitjançant una reducció mitjana de la ingesta d’alcohol. Si es reduïssin els consums de 4 o més UBE a 1 UBE o menys al dia, es reduirien en un 21% els casos de càncer de fetge, un 31% els de càncer colorectal i un 30% els càncers de pit en les dones [7].

A Catalunya es duen a terme nombroses estratègies dirigides a prevenir l’impacte que té el consum d’alcohol a la societat i a reduir els danys associats a aquest consum. Seguint les directrius de l’OMS, des de l’àmbit de la salut es promouen diverses accions, com ara la identificació precoç, la intervenció breu i la derivació a tractament. Des del punt de vista comunitari, també es fan iniciatives de promoció de mesures ambientals per reduir la disponibilitat de l’alcohol i per fer que la via pública i els espais d’oci siguin entorns més saludables [8]. En especial, des de l’any 2002 es treballa en la reducció del consum d’alcohol en la població general, sobretot mitjançant el programa “Beveu menys”, que s’està implementant en l’atenció primària [9], i també amb campanyes de sensibilització sobre els riscos associats al consum d’alcohol.

1. IARC Working Group on the Evaluation of Carcinogenic Risks to Humans. IARC Monographs on the evaluation of carcinogenic risks to humans. Alcohol consumption and ethyl carbamate. IARC Monogr Eval Carcinog Risks Hum. 2010; 96: 3-1383. Disposable a https://monographs.iarc.fr/ENG/Monographs/vol96/mono96.pdf
2. Schütze M, Boeing H, Pischon T, et al. Alcohol attributable burden of incidence of cancer in eight European countries based on results from prospective cohort study. 2011 Apr 7; 342: d1584.
3. IARC Working Group on the Evaluation of Carcinogenic Risks to Humans. Personal habits and indoor combustions. Volume 100 A Review of human carcinogens. 2012; 100 (Pt E): 1-538.
4. Bagnardi V, Rota M, Botteri E, et al. Alcohol consumption and site-specific cancer risk: a comprehensive dose-response meta-analysis. Br J Cancer. 2015 Feb 3; 112(3): 580-93
5. Rehm J, Shield K. Alcohol Consumption, Etiology. World Cancer Report. Disponible a: http://publications.iarc.fr/Non-Series-Publications/World-Cancer-Reports/World-Cancer-Report-2014
6. Boffetta P, Hashibe M, La Vecchia C, et al. The burden of cancer attributable to alcohol drinking. Int J Cancer. 2006 Aug 15; 119(4): 884-7. Disponible a https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16557583
7. Scoccianti C, Cecchini M, Anderson AS, et al. European Code against Cancer 4th Edition: Alcohol drinking and cancer. Cancer Epidemiol. 2016 Dec; 45: 181-188.
8. Organització Mundial de la Salut. Global status report on alcohol and Ginebra, 2014.
9. Generalitat de Catalunya, CAMFIC, AIFICC. Programa “Beveu menys”. Disposable a http://drogues.gencat.cat

10.