Fa dies que la miro.
Ella no em veu.
És dimarts, i em sento cansat.
Entro a l'ascensor i guardo l'acreditació.
La porta es va tacant, però s'obre de cop.
Entra.
Empasso saliva i m'accelero.
Em mira i abaixo el cap.
Em pregunta el nom.
Nerviós, li responc “a la cinquena”.
Riu amb ganes i pitja dos botons.
La porta s'obre de nou.
Em diu fins demà, em dic “a la tercera”.
Surt i la porta es tanca de nou.
Cristina Viader Vidal
Millor relat curt. Poesia a les Escales 2025
Lloc de treball: Edifici Salvany. Agència de Salut Pública de Catalunya