Fa un any que no hi ets, però et sento a cada passa. Eres aquell somriure amable que ho feia tot més fàcil, la mirada curiosa d’un aventurer incansable.
Vas viure viatjant, descobrint món i regalant històries que encara expliquem.
Em vas ensenyar a estimar la vida amb ganes, a perdre’m sense por i a tornar sempre amb el cor més ple. T’enyoro, però també et celebro, cada dia, gràcies pels moments compartits, padrí.
-Hivern
Lorena Fuertes Vicente
2n accèssit Relats Curts. Poesia a les escales 2025
Lloc de treball: Edifici Salvany. Agència de Salut Pública de Catalunya