M’esperes, en els gronxadors dels parcs
i en cada primavera,
en les bufandes dels ninos de neu,
i en els cotxes en les cunetes,
en les joguines sense nom,
en els malsons nocturns,
en la teva llar d’amor prefabricat,
en les rialles dels pallassos tristos,
en la balada d’acer que et traspassa
amb la daga que anheles.
I esperes un cavall alat
que les esferes solqui,
i una estrella fugaç
que al teu balcó mori.
Però jo visc en els eons amagats dels segons,
en la porta secreta entre els tic-tac
de tots els rellotges del món.
Davinia Vilctia
Susana Vilches Moya
2n accèssit Poesia a les Escales 2025
Lloc de treball: Pavelló Ave Maria del Departament de Salut