Contacte
La infecció gonocòccica és la segona malaltia de transmissió sexual més comuna en l’àmbit Europeu després de la infecció per clamídia. La malaltia es produïda per la bactèria Neisseria gonorrhoeae, cursant principalment amb uretritis en homes, però també pot causar prostatitis i epididimitis. En les dones, pot donar vaginitis, malaltia inflamatòria pelviana i embaràs ectòpic. A més, pot cursar de forma asimptomàtica (en 50% dels casos en dones) ó produir infertilitat, en ambdós sexes. Majoritàriament afecta la població de joves entre 15 i 24 anys. En els darrers anys el tractament de la malaltia s’ha vist afectat per l’aparició de resistència al principal antibiòtic, la ciprofloxacina, així com a altres antimicrobians on s’observa una resistència reduïda com succeeix amb les cefalosporines de tercera generació.
La Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha publicat l’informe: Epidemiologia i perfil de resistència antibiòtica de Neisseria gonorrhoeae. Catalunya, 2016-2017. En aquest informe es descriu l’epidemiologia de la infecció gonocòccica, l’evolució dels perfils de
sensibilitat dels principals antibiòtics utilitzats per al tractament de la infecció i l’aparició de soques multiresistents (resistents a més d’una família d’antibiòtics) a Catalunya.
Aquest informe està elaborat d’acord amb les notificacions dels casos confirmats per laboratori d’infecció gonocòccica i l’estudi de sensibilitat antibiòtica que realitzen els microbiòlegs al sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC), que coordina la Subdirecció general de vigilància i resposta a emergències de salut pública.
Durant el període 2016-2017, s’han notificat 5.627 casos d’infecció gonocòccica, 2.308 casos (TI: 30,7 casos per 100.000 persones/any) l’any 2016 i 3.319 casos (TI: 43,9 casos per 100.000 persones/any) l’any 2017, observant un increment en la incidència del 43%. Segons els resultats obtinguts, la infecció gonocòccica es troba més àmpliament distribuïda en homes que en dones, observant una raó home: dona del 4,6. En homes s’ha observat que el grup d’edat amb més casos ha sigut de 25 a 34 anys a diferència de les dones que s’observa un nombre més elevat en el grup de 15 a 24 anys. La regió sanitària amb més incidència va ser Barcelona amb una taxa de 43,0 casos per 100.000 persones/any.
Dels casos d’infecció gonocòccica confirmats per cultiu (43,5%) només el 79,7% s’ha notificat el perfil de resistència a algun antibiòtic. El nombre més gran de resistències s’han observat en la ciprofloxacina (52,9%), seguit de la tetraciclina (31,9%), la penicil·lina (18,3%) i l’azitromicina (5,9%). Dintre de les soques estudiades s’han detectat quatre que són multiresistents per a azitromicina i ceftriaxona i/o cefixima. Per poder fer una correcta vigilància és molt important augmentar el nombre de casos diagnosticats per cultiu per poder fer el perfil de sensibilitat antibiòtica.
Per a més informació accediu a l’informe: Epidemiologia i perfil de resistència antibiòtica de Neisseria gonorrhoeae a Catalunya. Informe 2016-2017.