Contacte
-
La cimera ha reunit a personalitats europees de tots els àmbits de responsabilitat en l’abordatge de l’hepatitis C, per conscienciar sobre les dificultats, a causa de la COVID-19, d’assolir l’objectiu d’eliminar-la en el 2030, i s’han mostrat les millors pràctiques per poder-ho aconseguir.
“Garantir un compromís ampli de la UE envers l’eliminació del virus de l’hepatitis C (VHC)”: aquest ha estat el títol de la tercera edició de l'EU HCV Elimination Policy Summit (cimera sobre polítiques d'eliminació del VHC de la Unió Europea) celebrada el passat 24 de març en format online. L’esdeveniment ha reunit a responsables polítics, experts, directors de plans per a l’eliminació de l’hepatitis C, alcaldes, associacions de pacients, metges i membres del Parlament Europeu per conscienciar sobre l’estat actual en la consecució de l’objectiu d’eliminar el VHC per al 2030.
Tot i els progressos aconseguits en els darrers anys, el VHC continua sent una greu amenaça per a la salut pública a tot el món. A la regió d’Europa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’estima que 14 milions de persones viuen amb aquesta malaltia. L’amenaça per a la salut pública de l’hepatitis C s’ha agreujat per la pandèmia de la COVID-19 en molts països on s’han interromput alguns serveis d’atenció, a causa de la tensió dels sistemes sanitaris i del canvi de prioritats, posant en perill els objectius d’eliminació de l’hepatitis C en el 2030.
En aquest context, durant la cimera s’han presentat diferents exemples de millors pràctiques, i s’han destacat les accions polítiques necessàries pels objectius marcats per l’OMS en el 2030.
Catalunya ha presentat 3 exemples de bones pràctiques
Joan Colom, director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques (PCAVIHV) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ha presentat les bones pràctiques que a Catalunya s’estan duent a terme dins l’estratègia de microleiminació en diferents poblacions vulnerables, en el marc d’actuacions del Pla de prevenció i control de l’hepatitis C a Catalunya.
Pel que fa a la població de PERSONES QUE S’INJECTEN DROGUES (PQID), Colom ha destacat que fa un any es va publicar el Protocol de diagnòstic i tractament del virus de l’hepatitis C per persones drogodependents que té com a objectiu augmentar la detecció d’infeccions ocultes i millorar l’accés al tractament. Aquest protocol defineix els diferents procediments i circuits basats en 2 idees clau:
1/ Diagnosticar la infecció i tractar de forma immediata (test & treat)
2/ Fer tot el procés de diagnòstic i tractament in situ, idealment al CAS (Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències o als centres de reducció de danys), amb només 1 o 2 visites als serveis hospitalaris (quan no sigui possible fer tot el procés al punt d’atenció).
L'estratègia general per a PWID es basa en:
- La prevenció, amb el reforç dels programes de reducció de danys, com ara el programa d’intercanvi de xeringues (PIX), el programa de tractament amb agonistes opiacis (TAO) o les sales de consum supervisat.
- El cribratge in situ
- El denominat “Test & Treat” (Diagnòstic + Fibroscan + Tractament in situ). Es considera una bona pràctica, ja que no només es detecten i es tracten els casos ocults d’infecció, sinó que s’utilitza el tractament en si mateix com a estratègia de prevenció de possibles futures infeccions, ja que són usuaris actius i, per tant, possibles transmissors de l’hepatitis C.
En referència a la POBLACIÓ MIGRANT PROVINENT DE REGIONS AMB ALTES PREVALENCES DE VHC, Joan Colom ha presentat com a exemple de bones pràctiques el model que a Catalunya s’ha dissenyat basat en la intervenció allà on es troben les persones vulnerables, és a dir, en centres comunitaris, consolats i esdeveniments o celebracions de la comunitat. Amb la indispensable figura del mediador, es realitza un taller educatiu per convèncer sobre la necessitat d’un cribratge per poder detectar possibles infeccions ocultes, facilitant l’accés posterior al tractament (vinculació a l’atenció). Actualment, s’ha iniciat el desplegament d’aquesta estratègia en 4 zones diferents de Catalunya (actuant en diferents grups de migrants segons cada territori) a partir dels excel·lents resultats obtinguts en la prova pilot que es va dur a terme a Barcelona durant el 2019 amb població pakistanesa ...
Per últim, Colom ha presentat el MODEL D'ELIMINACIÓ DE L'HEPATITIS C A LES PRESONS CATALANES, basat en la detecció sistemàtica en l’ingrés a presó, el tractament dins el centre penitenciari, i l’especial atenció en millorar el seguiment posterior a l’alliberament, mitjançant la figura de l’especialista comunitari (infermera d’enllaç). La coordinació després de la presó és necessària per reduir la pèrdua de seguiments i millorar els vincles amb especialistes
La tercera cimera sobre polítiques de VHC de la UE ha estat una oportunitat excepcional per als participants per revisar els progressos aconseguits en els darrers cinc anys i comprendre fins a quin punt Europa està assolint l’objectiu d’eliminar el VHC el 2030, intercanviar opinions i experiències, avaluar l’impacte de la crisi de la COVID-19 en els serveis d’atenció al VHC, compartir les millors pràctiques implementades a escala local i discutir la posició de la UE en el lideratge per assolir l’objectiu de l’eliminació.