La vigilància de les resistències antimicrobianes en aigües i aliments, protagonistes al Dijous de Salut Pública

82 assistents van participar a l’edifici Salvany, seu de la Secretaria de Salut Pública, a l’edició de febrer dels Dijous de Salut Pública, una sessió que també van seguir, de forma telemàtica, 223 persones més. Moderada per Carme Chacon, subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, l’acte es va centrar en les resistències antimicrobianes i la seva vigilància en aigües i aliments i va comptar amb tres ponències.

L’àmbit de les resistències antimicrobianes és un bon exemple de l’aproximació Una Salut (One Health), ja que implica la Salut Humana, la Salut Animal i el Medi Ambient.

Per un costat, en Carles Borrego, professor d’Investigació de l’Àrea de Qualitat de l’Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), va exposar la Situació global de la resistència als antibiòtics. Les aigües residuals com a indicadors de l’estat de situació. En aquesta xerrada va compartir dades rellevants, com el nombre de morts per bacteris resistents a antibiòtics que es van produir l’any 2019 en l'àmbit mundial, que va ser d'1,3 milions. És una xifra que ressalta la importància de les actuacions per fer front a aquest problema emergent de salut pública. En aquest sentit, va destacar el paper de les aigües residuals com una bona font d’informació per conèixer la circulació comunitària de resistències a escala global, de ciutat, de barri o d’edifici.

En segon lloc, Eva Tolosa, cap del Servei de Vigilància, Control Alimentari i Gestió d’Alertes, va exposar les diverses actuacions de control oficial que es porten a terme des de la Subdirecció general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut. Aquestes accions s’encaminen a garantir una vigilància activa en relació amb les resistències antimicrobianes en resposta a les obligacions establertes en el marc normatiu europeu que formen part del pla d’acció de lluita contra les RAM. En l’àmbit de Catalunya aquesta vigilància s’amplia a l’estudi de les resistències antimicrobianes d’altres microorganismes aïllats en els programes de control. També s’informa de les actuacions portades a terme en l’àmbit de l’acord de col·laboració amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària relacionades amb la seqüenciació genòmica dels microorganismes aïllats de les mostres analitzades en els programes de control. Aquesta és una nova línia estratègica de treball i d’innovació que permet avançar pel que fa a la informació relacionada amb el microorganisme i amb la millora de la gestió del risc.

Finalment, Marta Cerdà, investigadora i cap de la línia de recerca en bacteris entèrics i resistències antibiòtiques, IRTA-CReSA, va explicar l’estudi sobre Campylobacter resistents a antibiòtics en fetges de pollastre, caracterització fenotípica i genòmica.