Contacte
El dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, volem aportar una breu reflexió sobre la importància d’integrar la perspectiva de gènere en la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut. Les desigualtats de gènere influeixen no només en els estils de vida, sinó també en l’accés i l’impacte de les intervencions de salut pública. Aspectes com l’activitat física, l’alimentació, el consum de tabac i d’alcohol presenten diferències entre dones, homes i persones no binàries, sovint condicionades per estereotips de gènere i càrregues de cura. Visibilitzar aquestes desigualtats i actuar-hi és clau per millorar la salut de totes les persones.
Activitat física
En relació amb l’activitat física i l’esport, els estereotips de gènere han influït i condicionat la participació de les dones, el mateix concepte del físic i el seu desenvolupament professional en el món de l’esport.
L’activitat física té clars beneficis físics i emocionals. Practicar activitat física amb regularitat pot prevenir i ajudar a gestionar malalties molt freqüents en la nostra societat. No obstant això, una anàlisi publicada a The Lancet Global Health el 2024 va demostrar que quasi una tercera part de les persones adultes a tot el món no fan prou activitat física. A la majoria dels països, les dones són menys actives que els homes: amb una mitjana global del 33,8% de les dones inactives enfront del 28,7% d’homes. Aquestes dades també es reflecteixen a Catalunya on, segons l’informe Dones en l’Esport (2023), el 35% de les dones no arriben a les recomanacions de l’OMS enfront del 27% dels homes.
La bretxa de gènere en la pràctica d’activitat física comença a partir de la infància. L’informe de Sport England (2024) va trobar que les noies d’entre 3 i 11 anys gaudeixen menys de ser físicament actives i tenen menys confiança que els nois en la seva capacitat esportiva. Aquest fenomen es manté en l’edat adulta, on les dones sovint es veuen desmotivades per barreres com la manca de temps o el pes de les responsabilitats familiars. De fet, moltes dones es veuen poc estimulades per fer certes activitats físiques per preocupacions sobre els estereotips, per inseguretat al voltant de la mateixa imatge corporal o per la falta d’espais segurs on practicar-les.
L’esport de les dones i les nenes rep menys inversió en l’àmbit de base, inclòs l’accés a equipament, transport, entrenament i instal·lacions segures i acollidores. A més, alguns estudis mostren que les dones tenen menys suport social per a la pràctica esportiva, fet que redueix la seva participació a llarg termini. També s’ha observat que la motivació per fer exercici varia segons el gènere: mentre que les dones solen estar motivades per millorar la salut i l’aparença física, els homes mostren una orientació més competitiva.
El rol de les dones en la cura de la llar i la família continua sent un obstacle important. Les mares, en particular, tendeixen a prioritzar les necessitats dels altres per sobre de les mateixes necessitats, la qual cosa dificulta la seva participació en activitats físiques. Aquesta realitat evidencia que calen polítiques i iniciatives que considerin les condicions específiques de les dones per reduir la bretxa de gènere en l’activitat física.
Per això, és fonamental promoure entorns més inclusius i estratègies adaptades a les necessitats de les dones perquè els sigui més fàcil dur a terme una vida més activa i saludable.
Us animem a revisar els trucs per ser una dona activa!
Alimentació
Les desigualtats per motiu de gènere també tenen el seu impacte en els aspectes relacionats amb l’alimentació. A escala global, les dones estan més exposades a l’escassetat d’aliments i a la inseguretat alimentària, especialment en contextos de crisi econòmica o desastres ambientals, on les càrregues de cura i la discriminació estructural amplifiquen aquestes vulnerabilitats. En els països d’ingressos mitjans i alts, les dones tenen més risc de tenir sobrepès i obesitat. A Catalunya, però, segons dades de l’Enquesta de salut de Catalunya de 2023, els homes tenen un percentatge d’excés de pes superior (58,5%) a les dones (45,6%). Pel que fa a la prevalença d’obesitat, no s’observen diferències entre homes i dones.
A Catalunya, les dones mostren un consum alimentari més saludable: el seguiment de la dieta mediterrània és superior en les dones (60,4%) que en els homes (52,1%), i el consum de 5 o més racions de fruita i verdura diàries també és més elevat entre les dones (13,4%) que entre els homes (8,6%). Així mateix, un consum diari de begudes ensucrades és més elevat en els homes (16,6%) que en les dones (12,6%).
Una de les hipòtesis que podria explicar aquest comportament seria el fet que les tasques vinculades a la salut, en general, i a l’alimentació, en particular, estan clarament feminitzades. Sovint, la planificació, compra i preparació dels aliments recau en les dones, així com els aspectes vinculats a l’atenció de la mainada. Aquesta situació posa més pressió sobre les dones i pot influir en la seva relació amb el menjar, sovint condicionada per la necessitat de “cuidar” l’alimentació dels altres abans que la pròpia. En aquest sentit, volem reivindicar que les cures i la dedicació a les necessitats alimentàries siguin compartides, i amb més motiu quan es tracta d’un nucli familiar amb criatures. La transformació cap a una societat més feminista passa, també, perquè els infants vegin que les persones d’aferrament fan un repartiment igualitari de les tasques i les responsabilitats.
Durant la infància, cal crear les condicions adequades perquè es desenvolupin uns hàbits alimentaris saludables i sostenibles i una bona relació amb el menjar. Aquesta etapa representa una oportunitat no només per millorar els hàbits alimentaris de tota la família, sinó també per transmetre uns rols igualitaris en relació amb les responsabilitats lligades amb el menjar i la cura del cos, en general. Els àpats compartits són una eina fonamental per establir vincles i generar espais d’aprenentatge sobre alimentació i salut. En aquest sentit, és clau que pares, mares i altres referents fomentin una relació positiva amb el menjar, evitant comentaris sobre el físic i promovent una actitud crítica davant la pressió estètica i la publicitat (vegeu el programa Implica’t).
Tenint en compte que 9 de cada 10 casos de trastorns de la conducta alimentària afecten les dones, cal ser molt conscients de la pressió social exercida sobre les dones i les nenes en relació amb el seu cos, la qual cosa és un factor de risc amb una influència evident en el desenvolupament i manteniment dels trastorns de la conducta alimentària. Per això, cal continuar treballant en polítiques de prevenció i en una educació alimentària lliure d’estereotips de gènere.
Tabaquisme
Anteriorment, el càncer de mama era la principal causa de mort per càncer en dones, però la mortalitat per càncer de pulmó ha anat augmentant progressivament en les dones de països desenvolupats fins a superar-la. En els últims deu anys, la mortalitat per càncer de pulmó ha augmentat un 20% en les dones, mentre que en els homes l’augment ha estat només del 5%, a causa dels canvis recents en els patrons de consum entre ambdós sexes. Actualment, la substància psicoactiva en la qual hi ha una major diferència de consum entre gèneres és el tabac, sent la prevalença de consum en les noies d’entre 14 i 18 anys superior en 6,1 punts percentuals respecte als nois.
La publicitat encoberta del tabac en pel·lícules, sèries, xarxes socials i altres mitjans ha contribuït a normalitzar-ne el consum (en qualsevol de les seves formes). A través d’estratègies de màrqueting dirigides específicament a les dones, el tabac s’ha associat a valors com la igualtat, la valentia, la independència o la modernitat, perpetuant la idea que fumar és un símbol d’emancipació femenina. No obstant això, la realitat és ben diferent: el consum de tabac és una addicció que crea dependència i té greus conseqüències per a la salut, incloent-hi problemes respiratoris, cardiovasculars, odontològics i estètics. La independència real implica evitar la manipulació i les persones influents en el nostre medi —cantants, actrius, periodistes, creadores de continguts— tenen un paper clau en la desnormalització del consum de tabac i en la protecció de les adolescents enfront de la publicitat enganyosa.
A totes les dones que actualment fumeu, us encoratgem a abandonar el tabac. Hi ha professionals sanitaris que us poden ajudar: al vostre centre de salut (professional mèdic o d’infermeria), a la farmàcia, als serveis de prevenció de riscos laborals, durant l’estada en un centre hospitalari i també per telèfon, al 061 Salut Respon.
Consum d’alcohol
Segons l’evidència, el consum d’alcohol té un impacte diferent en homes i dones. Les dones són més susceptibles que els homes a la inflamació hepàtica produïda per l’alcohol, les malalties cardiovasculars, les llacunes de memòria, la ressaca i, especialment, al càncer de mama. S’estima que el 2018, a la Regió Europea, 45.500 càncers de mama van ser causats pel consum d’alcohol. A més, fins i tot un consum moderat (l’equivalent a una copa de vi al dia) augmenta el risc de patir càncer. Aquest risc és encara més alt com més se n’allarga el consum al llarg de la vida, especialment en dones amb postmenopausa. Durant l’adolescència, el consum d’alcohol també pot influir en el desenvolupament de càncer de mama a l’edat adulta, a més d’estar associat a altres riscos per a la salut física i mental.
Això és especialment preocupant si tenim en compte que en les darreres dècades s’està produint el tancament de la bretxa de gènere en el consum d’alcohol, de manera que les dones cada vegada més mostren un consum similar o inclús superior al dels homes.
En l’actualitat, en les franges més joves, les noies consumeixen més alcohol que els nois. Un 45% de les noies de 14 a 18 anys es va emborratxar en els darrers 12 mesos, en comparació amb el 39% dels nois.
Pel que fa a la població de 15 anys o més, si bé els homes fan consum de risc en un grau més alt que les dones, la diferència varia segons nivell d’estudis i classe social. Així doncs, entre la població adulta amb estudis universitaris pràcticament no hi ha diferència en el consum de risc entre homes i dones (4,9% i 4,2%, respectivament). Quant a la classe social, es registren també menys diferències entre homes i dones de més estatus socioeconòmic (6,4% i 4,2% respectivament) que en homes i dones de classe social menys afavorida (8,5% i 2,5%, respectivament).
Aquest augment del consum en dones no és casual. La indústria de l’alcohol ha desenvolupat estratègies de màrqueting dirigides específicament a les dones, perpetuant i alhora desafiant els estereotips de gènere. Igual que amb el tabac, a través de col·laboracions amb creadors de contingut, xarxes socials i campanyes publicitàries, beure es presenta com un acte d’empoderament, diversió i desconnexió, sovint vinculat a models de feminitat tradicional o postfeminisme. Aquestes estratègies busquen generar una falsa sensació de llibertat quan en realitat fomenten la dependència i exposen les dones a riscos més elevats per a la salut.
A més, l’alcohol incrementa la vulnerabilitat de les dones davant de situacions de violència de gènere i altres riscos socials, a la vegada que pateixen un major estigma. Cal una mirada crítica sobre la manera com es promou el consum d’alcohol i una major regulació de les estratègies de màrqueting dirigides a públics vulnerables.
Has reflexionat mai sobre la quantitat d’alcohol que beus? La calculadora et pot ajudar a saber si ets a la zona de risc. Comprova-ho!