Contacte
Les perspectives dels àmbits de la salut pública, la medicina legal i forense i l’educació física es van unir el passat 20 de juny per analitzar les causes i les conseqüències dels ofegaments en el Dijous de Salut Pública del mes. El cap de servei de prevenció i control del tabaquisme i lesions de l’ASPCAT, Josep Maria Suelves, va recordar que, des del punt de vista de la salut pública, cal millorar la seguretat durant el bany —tant quan es practica en aigües naturals com en piscines–, i va posar el focus en la fal·làcia de denominar “accidents” molts d’ofegaments que s’haurien pogut evitar. Precisament les mesures de prevenció d’aquests ofegaments van ser l’eix de la intervenció de Suelves. Especialment pel que fa a la supervisió dels menors durant el bany i en la incorporació de barreres i controls d’accés a les piscines, ja que la manca de vigilància o els descuits són el germen de la majoria dels ofegaments de menors que es registren anualment a Catalunya.
En la sessió hi van intervenir també Juan de Dios Ramírez, director del servei d’esports i equipaments, que va fer èmfasi en la necessitat d’ensenyar a nedar les criatures en les primeres etapes de la infantesa i va recordar que nedar és la segona activitat física més practicada, per darrere de caminar.
El punt de vista de la medicina forense el va aportar Josep Maria Casadesús, membre de l’Institut de Medicina Legal i Forense de Catalunya, qui va reconèixer que davant d’un decés per ofegament, el diagnòstic “no sempre és fàcil”. Va assenyalar que “preocupen molt” els incidents registrats en les piscines i va recordar que l’ofegament és la principal causa de mort relacionada amb lesions en infants: entre el 2015 i el 2020, el nombre de víctimes d’entre 0 i 18 anys va fregar la trentena.