Les addiccions comportamentals en el focus de la salut pública

* Més de la meitat de la població entre 15 i 64 anys ha jugat presencialment a jocs d’atzar a Catalunya en el darrer any.
* 1 de cada 3 noies entre 14 i 18 anys fa un ús compulsiu d’internet
* 1 de cada 7 nois pateix un trastorn per ús de videojocs

La Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (SGAVIH) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) va presentar el dijous dia 30 de novembre, de la mà d’en Joan Colom el seu Subdirector, les principals dades sobre l’abast del problema en el nostre context i les accions que s’estan duent a terme en l’àmbit preventiu i assistencials en la jornada “Les addiccions comportamentals. Un repte de salut pública”.

Aquesta jornada s’emmarca en les sessions “Els Dijous de Salut Publica: Sessions científiques a Salvany” que organitza cada mes l’ASPCAT sobre temes diversos i d’interès. En l’edició de novembre s’ha volgut prestar atenció a les addiccions comportamentals donat l’interès que el tema té en l’àmbit social. En el transcurs d’aquesta, a més a més, s’han presentat diverses iniciatives per a la prevenció de les addiccions comportamentals que es duen a diferents territoris. Així Catrina Clotas, Tècnica del Departament de Prevenció i Atenció a les Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, va explicar l’estratègia preventiva dels danys associats al joc d’apostes a la ciutat de Barcelona. A continuació, Teresa Hernández Jover, cap de Servei de Promoció de la Salut a Lleida i Alt Pirineu i Aran (ASPCAT) i Ramon Arnó Torrades, CEO de La Família Digital, van parlar de l’abordatge intersectorial sobre pantalles i salut a la regió sanitària de Lleida. Finalment, en Carles Mundet, cap del Servei de Promoció de la Salut de la Subdirecció Regional a Girona (ASPCAT) i Pau Tarrés, Responsable de Programes d’Emancipació de l’Agència Catalana de la Joventut, van abordar les estratègies de prevenció dels riscos dels entorns digitals a la regió de Girona.

Jocs amb diners

Segons les darreres dades per Catalunya de l’enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya (EDADES) de l’any 2022, un 55% de la població d’entre 15 i 64 anys (56% dels homes i el 53% de les dones) ha jugat presencialment als jocs d’atzar en l’últim any. S’observa una lleugera disminució de 8,4 punts respecte al 2019 i segons l’edat, les prevalences més altes es troben en els homes i en les dones de 30 a 64 anys (66% i 62%, respectivament).

Les prevalences de joc amb diners per internet, són similars al dels anys anteriors. El 9% (15% nois i 4 en noies) dels joves entre 14 i 18 anys i el 5% (8% dels homes i el 2% de les dones) d’entre 15 i 64 anys diuen haver jugat en l’últim any.

El Joc problemàtic, calculat a partir del qüestionari Lie/Bet ha disminuït lleugerament en els darrers anys. L’any 2021 la prevalença en estudiants de 14 a 18 anys va ser del 3,4% (5% en nois i 1,8% en noies. En el cas dels nois aquesta prevalença es troba en 2,8 punts percentuals, inferior a les dades del 2018. En canvi, ha augmentat lleugerament el percentatge de persones que juguen sovint a jocs de forma presencial; de 10,4% a 11,9% en estudiants d’entre 14 i 18 anys que han jugat l’últim any (de 2019 a 2021) i d’11,6% a 12,2% entre la població de 15 a 64 anys que ha jugat l’últim any (de 2019 a 2022).

La població jove juga per internet sobretot a videojocs (53%) i presencialment a les loteries més convencionals (49%). En població entre 15 a 64 anys, el joc més prevalent en l’àmbit  d’internet són les apostes esportives (43%) i les loteries convencionals en l’àmbit presencial (92%).

Ús compulsiu d’internet

La prevalença d’ús compulsiu d’Internet presenta una tendència ascendent entre els estudiants de secundària i especialment entre les noies; l’any 2021 en noies va presentar valors del 32% respecte del 22% en nois. Pel que fa a la població de 15 a 64 anys, la prevalença és inferior respecte a la dels estudiants, però manté la mateixa tendència a l’augment que ja presentava l’any 2019, mostrant una prevalença d’ús compulsiu d’Internet del 5% en dones i del 4% en homes l’any 2022.

Videojocs

Tant la prevalença d’ús de videojocs i les d’esports electrònics com a jugadors o com a espectadors són força més elevades en nois que en noies. En els darrers 12 mesos, el 88% dels estudiants han fet ús de videojocs (98% en nois i 78% en noies), el 55% han jugat a esports electrònics (73% en nois i 37% en noies) i el 44% han estat espectadors d’esports electrònics (64% en nois i 23% en noies).

La prevalença de trastorn per ús de videojocs entre els estudiants que han jugat en els darrers 12 mesos, se situa en el 15% (18% en nois i 9% en noies) i, entre el total d’estudiants, en el 9% (15% en nois i 3% en noies). En el 2021 la prevalença ha augmentat només lleugerament respecte al 2018 tant entre els nois com entre les noies.

Resposta a Catalunya

La SGAVIH en el marc del Pla de Drogues i Addiccions Comportamentals 2019-2025 prioritza la prevenció i abordatge del trastorn de joc i de les altres addiccions comportamentals, amb més de 100 accions, especialment destinades al seu monitoratge, prevenció, detecció precoç i assistència fent èmfasi en la població més jove.

Millora de les eines de monitoratge

Per a fer un bon seguiment de l’evolució de la problemàtica de les addiccions comportamentals a Catalunya, s’han construït nous indicadors, com els inicis de tractament per addiccions comportamentals o l’oferta de joc amb diners presencial segons comarca. A més, s’està treballant per incloure més preguntes sobre addiccions comportamentals a les principals enquestes i estudis del territori, com a l’Enquesta de Salut de Catalunya. En l’informe monogràfic d’addiccions comportamentals que s’actualitza anualment es presenta la informació més rellevant en relació amb les dades poblacionals, de persones ateses amb aquesta problemàtica i l’oferta de joc existent a Catalunya.

Durant l’any 2023, s’ha estat treballant en el disseny d’una proposta d’enquesta per ampliar la informació disponible per tot Catalunya en temes tant claus com l’ús del telèfon mòbil o les xarxes socials, el consum de pornografia. Durant el 2024 es vol dur a terme una prova pilot de l’enquesta abans del seu desplegament cada dos o tres anys. Disposar d’aquesta informació més acurada permetrà poder orientar millor les eines preventives i assistencials.

Avenços quant a la prevenció

S’està treballant quant a la incorporació de la perspectiva de la Salut Digital en el marc del Protocol d’activitats preventives i de promoció de la salut a l’edat pediàtrica del programa Infància en Salut.

S'ha fet un treball participatiu quant a la detecció i reducció de riscos en els videojocs. En el grup de treball liderat per la SGAVIH, hi ha participat agents clau i persones expertes representant tant el vessant preventiu, clínica, joventut i salut, i també del mateix sector del desenvolupament de videojocs i "serious games". Els resultats d'aquest treball es presentaran al primer trimestre de l'any vinent, i també l'estratègia per a la seva implementació.

S’ha continuat fent difusió de la Guia preventiva sobre entorns digitals, adreçada a professionals que treballen amb adolescents que es dirigeix a tots els professionals tant dels àmbits d’educació formal com no formal i que treballen amb adolescents d’entre 12 i 18 anys. La guia ofereix les pautes generals, tant a l’hora de marcar límits i emprendre noves normatives en l’ús de les pantalles, com a l’hora de reflexionar sobre les noves problemàtiques digitals que necessiten un consens dins les aules i d’altres espais educatius. Es va desenvolupar amb la col·laboració del Departament d’Educació i l’Agència Catalana de la Joventut i de diferents entitats i persones expertes.

També s’ha promogut l’ús de la guia “Les tecnologies digitals a la infància, l’adolescència i la joventut” desenvolupada de la mà d’experts, entitats del territori i departaments de la Generalitat i de forma coordinada pel Pacte Nacional de Salut Mental per orientar tant a professionals de l’educació com a les mateixes famílies en l’ús de les tecnologies digitals. Aquesta guia serà actualitzada en el pròxim any per tal d’adaptar-la a l’evidència més recent quant als entorns digitals.

Avenços quant al tractament

A Catalunya es disposa d’una xarxa de centres per l’atenció a les addiccions comportamentals i es disposa d’un model d’atenció a la infància, a l’adolescència i a la població adulta des de l’atenció primària a l’atenció especialitzada que s’està integrant dins de l’estratègia esglaonada d’abordatge dels problemes de Salut Mental i Addiccions.  

Més informació: Canal Drogues i Addiccions comportamentals