Contacte
En el marc de la commemoració del Dia Mundial de la Malaltia de Chagas, que se celebra el 14 d’abril, amb el lema “És hora d’integrar l’atenció de la malaltia de Chagas a l’atenció primària de salut”, l’11 i el 12 d’abril ha tingut lloc la XVIII Jornada sobre la malaltia de Chagas organitzada per ISGlobal. La Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l’ASPCAT ha participat a la Jornada amb la presentació de la comunicació oral “Abortos en población infectada por Trypanosoma cruzi en Cataluña, 2010-2021”.
L’objectiu de la comunicació ha estat estudiar els avortaments notificats en gestants diagnosticades de la malaltia de Chagas en el marc del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya. Entre els resultats cal destacar que el 59% de les dones gestants amb la malaltia de Chagas va presentar avortament espontani o mort fetal (veure gràfic), més de la meitat no havia rebut tractament, més del 70% tenien 35 anys o més i el 80% dels avortaments van tenir lloc durant el primer trimestre de l’embaràs.
El Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya es va crear l’any 2010, amb l’objectiu d’establir circuits coordinats de detecció i seguiment de gestants diagnosticades de Chagas, així com iniciar el tractament precoç dels nadons, d’altres fills menors de 18 anys amb diagnòstic positiu i de la dona, un cop finalitzada la gestació. La taxa de transmissió congènita de la malaltia de Chagas a Catalunya, des de l’inici del programa, és del 3%.
La malaltia de Chagas és endèmica a 21 països d’Amèrica Central i del Sud i l’OMS estima que a tot el món hi ha entre sis i set milions de persones amb la infecció. Encara que a Catalunya, com al conjunt d’Europa, no hi ha el vector que transmet el paràsit Trypanosoma cruzi, en les últimes dècades s’ha observat un augment de persones infectades a països no endèmics. D’una banda, poden haver-hi persones infectades asimptomàtiques de llarga duració que es van contagiar per la picada de l’insecte en el seu país d’origen. I, d'altra, hi ha dones embarassades infectades que poden transmetre la malaltia al seu nadó, el que es coneix com a transmissió maternoinfantil.
Les dades presentades a la Jornada, juntament amb la literatura consultada, suggereixen que cal fomentar aquestes trobades, així com enfortir les polítiques d’actuació entre tots els agents implicats, sensibilitzar i empoderar la dona que prové de països endèmics, i aplicar el tractament en l’etapa preconcepcional per tal de reduir la transmissió vertical de la malaltia.