Prevenció d’errors, reptes en vacunació i comunicació amb els pacients, eixos de la Jornada de Vacunació a Catalunya

Amb una participació que ha superat els 630 assistents —més de 500 connectats en línia i 130 assistents presencials—, la Jornada de la vacunació a Catalunya d’enguany torna a demostrar que s’ha fet un lloc a l’agenda dels professionals sanitaris. La trobada que es va dur a terme el passat 4 de juny a la sala d’actes de la seu corporativa de l’Institut català de la Salut a Barcelona, amb el lema “Prevenir, protegir i immunitzar”, va posar l’accent en la importància de la qualitat del sistema i del compromís dels professionals, més enllà de les xifres d’assistència. En la benvinguda, el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, va posar l’accent en “la qualitat de les persones que estem aquí, la qualitat dels ponents i, sobretot, la qualitat de la feina que fem”. El màxim responsable de l’ASPCAT va destacar el valor d’aquest espai per reflexionar, compartir experiències i afrontar conjuntament els nous reptes de la vacunació. “Aquesta jornada ha de ser un temps de qualitat per pensar, discutir i aprendre junts”, va remarcar, tot recordant la necessitat de millorar en aspectes com la seguretat, la comunicació i l’abordatge de noves emergències, sense perdre de vista la importància de les cobertures però centrant-se en el dia a dia i en la qualitat de l’atenció.

La jornada va oferir tres taules rodones que van abordar amb rigor i esperit crític els errors i les reaccions adverses en la vacunació, els aspectes pràctics en vacunació i les eines de comunicació per reforçar la confiança en les vacunes. L’espai central de la jornada el va ocupar una ponència dedicada a l’abordatge compartit de les zoonosis amb visió OneHealth.

Errors i reaccions adverses en vacunació

Glòria Cereza, responsable del Centre de Farmacovigilància de Catalunya, va aprofundir en el sistema de notificació d’esdeveniments adversos. Va recordar que “la farmacovigilància és una responsabilitat compartida i el sistema de notificació espontània, ‘targeta groga’, és essencial per identificar nous riscos i mantenir el balanç benefici-risc favorable”. El 2024 es van notificar 418 casos de reaccions adverses majoritariament lleus a vacunes, la major part associades a la vacuna del pneumococ i de l’herpes zòster, amb una participació destacada del col·lectiu d’infermeria. Cereza va subratllar la necessitat de notificar especialment els esdeveniments greus, desconeguts o associats a medicaments nous, i va explicar com aquestes notificacions poden derivar en mesures reguladores o en l’actualització de fitxes tècniques a escala europea.

Johana Gil, per la seva banda, del Servei d’Al·lergologia de l’Hospital Vall d’Hebron, va remarcar que “les reaccions al·lèrgiques a les vacunes són molt poc freqüents —l’anafilaxi es produeix en menys d’1 cas per cada 100.000 a 1.000.000 de dosis— i la majoria de les reaccions són locals i lleus”. Va exposar protocols d’actuació davant una reacció adversa, amb l’adrenalina com el tractament de primera elecció en cas d’anafilaxi. També va insistir que la vacunació no ha de quedar contraindicada per antecedents d’al·lèrgia alimentària, excepte en casos molt concrets. D’altra banda, va apuntar la necessitat de diferenciar entre reaccions vasovagals i anafilàctiques i en la importància de disposar de kits d’emergència, especialment en vacunacions fora de l’àmbit hospitalari.

One Health – Les zoonosis, un abordatge compartit

La ponència de la jornada va abordar la necessitat d’un enfocament integrat per fer front a les zoonosis, amb especial atenció a la grip aviària. Kateri Bertran, investigadora de l’IRTA-CReSA, va exposar la capacitat de mutació i adaptació del virus H5N1, que ha afectat tant aus salvatges com granges industrials i, recentment, mamífers com vaques lleteres —als Estats Units. Va alertar que, tot i que la transmissió de persona a persona encara no s’ha produït, “el risc augmenta a mesura que el virus circula més àmpliament entre animals i humans”. Bertran va explicar les estratègies de control, que inclouen la bioseguretat, la vigilància activa i passiva, l’eliminació de granges infectades i, en casos com França, la vacunació massiva d’aus, que ha reduït la circulació viral a escala europea. També va destacar la importància de tenir censats tots els nuclis avícoles, incloses les petites explotacions familiars, i va fer èmfasi en el fet que la pasteurització i la cocció inactiven el virus. Finalment, va animar els professionals sanitaris a promoure la vacunació contra la grip estacional per reduir el risc de recombinació viral i protegir-se davant possibles brots de grip aviària.

Aspectes pràctics en vacunació

La segona taula va oferir una panoràmica pràctica sobre els reptes actuals en vacunació. Jacobo Mendioroz, subdirector general de vigilància i resposta a emergències de Salut Pública, va recordar l’alt potencial de contagi del xarampió i la necessitat de mantenir cobertures superiors al 93% per evitar brots. Va alertar sobre l’augment de casos importats a Catalunya, especialment provinents de Romania i el Marroc, i va recordar que tots els casos recents han estat importats. Mendioroz va subratllar la importància de la detecció precoç, l’aïllament i la notificació ràpida als serveis de vigilància per poder administrar la profilaxi postexposició dins les 72 hores i així evitar-ne la disseminació. També va assenyalar la necessitat d’abordar les desigualtats en cobertures vacunals, especialment en col·lectius vulnerables. Va posar en relleu que “cada cas de xarampió pot generar fins a 26 contactes a estudiar, cosa que comporta una càrrega assistencial considerable per al sistema”.

Raquel Muñoz, infermera de pediatria i refent de vacunes, va presentar l’actualització de les pautes de vacunació de rescat, adreçades a persones amb calendaris incomplets, antecedents desconeguts o provinents d’altres països. Va destacar la importància de fer una anamnesi acurada, exigir documentació escrita en infants i aprofitar cada visita per administrar el màxim nombre de vacunes possible, recordant que “la simultaneïtat no augmenta el risc de reaccions adverses”. Així mateix, va remarcar la necessitat de respectar els intervals mínims i les edats recomanades, i va fer valdre la flexibilitat i l’adaptació a cada cas, especialment amb l’entrada de nous productes i canvis en el calendari vacunal.

També des del servei de medicina preventiva de la secretaria de Salut Pública, Iago Rodríguez va abordar l’impacte dels trencaments de la cadena del fred. Va fer èmfasi en el fet que les vacunes són productes biològics termolàbils que requereixen una conservació estricta entre 2 i 8 °C. Va explicar els protocols de registre i control de temperatures i va posar com a exemple l’apagada massiva del 28 d’abril, una incidència que va posar a prova els procediments establerts. Rodríguez va destacar que “el compliment dels protocols i la formació dels professionals van permetre minimitzar l’impacte i garantir la seguretat de les vacunes”, subratllant la necessitat de mantenir una cultura de la seguretat i la prevenció a tots els nivells.

Per acabar, Anna Ribes, referent de vacunes territorial a Tarragona i  membre del grup de vacunes de AIFICC, va posar sobre la taula el gran repte de la vacunació en adults, assenyalant que “les cobertures en aquest grup són molt inferiors a les de la població infantil”. Va exposar les dificultats específiques, com la manca de percepció de risc, la complexitat dels calendaris i la necessitat d’estratègies proactives per captar i fidelitzar la població adulta, especialment en el context d’una societat que envelleix i amb l’aparició de noves vacunes dirigides a aquest segment.

Eines de comunicació a la consulta

La jornada va posar de manifest la vitalitat i la capacitat d’adaptació del sistema de salut davant els nous reptes en vacunació, des de la gestió dels errors i les reaccions adverses fins a l’abordatge de les zoonosis i la comunicació efectiva amb la població. L’èxit de participació i la qualitat de les intervencions consoliden aquest esdeveniment anual com una cita imprescindible per als professionals compromesos amb la salut pública i la prevenció.