Contacte
Lluny de ser una dolència del passat, la tuberculosi (TB) és una malaltia global present a tots els països del món. Malgrat ser prevenible i curable, la TB ha estat la primera causa de mort a escala mundial causada per un sol agent infecciós fins a la pandèmia de COVID-19, i ocasiona gairebé el doble de morts que el VIH/SIDA. Més de 10 milions de persones emmalalteixen de TB cada any. L’erradicació de la TB és un dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) que ha estat adoptat per tots els estats membres de les Nacions Unides i per l'Organització Mundial de la Salut.
Cada 24 de març se celebra el Dia Mundial de la TB. Amb el lema d’enguany, Sí! Podem posar fi a la TB!, es vol transmetre el missatge que és possible dirigir-se cap a un canvi de tendència de l’epidèmia de TB a través d’un lideratge d’alt nivell, de l’augment de les inversions, de l’adopció d’innovacions i de la col·laboració multisectorial.
La tuberculosi a Catalunya
A Catalunya, després d’una davallada remarcable en la dècada dels noranta i la primera dècada del 2000, la incidència de TB presenta poques variacions en els darrers anys, amb l’excepció del 2020 per concurrència amb la pandèmia de COVID-19. La Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública apunta en el seu darrer informe que l’any 2022 es van diagnosticar un total de 1.026 casos TB en persones residents a Catalunya (64,7% homes i 35,3% dones). La taxa d’incidència va ser de 13,2 casos per 100.000 habitants, xifra superior a la de l’any 2021, i que se situa en els valors dels anys anteriors a l’inici de la pandèmia de COVID-19.
Les diferents àrees que conformen la Regió Sanitària Barcelona van enregistrar el 65,5% dels casos. La distribució de casos a la resta de regions sanitàries va ser de: 9,7% a Girona, 9,2% a Lleida, 8,6% a Tarragona, 4,8% a Catalunya Central, 1,7% a Terres de l’Ebre i 0,5% a Alt Pirineu i Aran. El 58,2% dels casos de TB corresponien a persones no nascudes a Espanya (població al·lòctona) i el 8,9% a menors de 15 anys.
Pel que fa a la forma de presentació de la malaltia, la més freqüent va ser la pulmonar, en un 71,4% dels casos; en el 77,4% d’aquests casos se’n va poder aïllar el microorganisme causant. Globalment, al 99,6% dels casos amb cultiu positiu se’ls va realitzar antibiograma i, respecte al tractament, se’n va observar un baix percentatge d’abandonament o de pèrdua en el seguiment (4,1%). En el 12,9% dels casos s’ha determinat resistència a algun dels fàrmacs de primera línia i, en l'1,5%, resistència a la isoniazida i la rifampicina, simultàniament (MDR). No s’han detectat casos de TB extremadament resistent (XDR TB).
Cal remarcar la precarietat social com a factor de risc més freqüentment associat a la TB, identificat en el 31% dels casos, percentatge que va arribar a ser del 50,8% en la població al·lòctona. En aquest sentit, a Catalunya hi ha desplegada la figura de l’agent comunitari de salut per a la prevenció i la gestió de la tuberculosi i altres malalties transmissibles en població immigrada en situació de vulnerabilitat, així com per a la promoció de la salut i la prevenció de malalties no transmissibles en aquest col·lectiu. La xarxa d’agents comunitaris està integrada en el Model d’Acció Comunitària i Pública (projecte MACIP), desenvolupat per l’equip de salut pública i comunitària de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron i l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).
Evolució de la TB a Catalunya. Taxa per 100.000 habitants (1990-2022)
Font: Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. ASPCAT.
L’estratègia de la fi de la TB al món
L’estratègia de la fi de la TB promoguda per l’OMS es basa en tres pilars: l’atenció i la prevenció centrades en les persones, la implementació de polítiques globals i sistemes de suport i l’aposta per la recerca i la innovació en TB. El diagnòstic precoç i el tractament de totes les persones amb TB, així com la detecció sistemàtica de contactes són les mesures bàsiques per a aconseguir-ne la reducció de la transmissió. Però, a causa del complex abordatge d’aquesta malaltia també és imprescindible la participació activa de les comunitats, les organitzacions de la societat civil i els proveïdors de serveis sanitaris, així com una protecció social adequada dels col·lectius més vulnerables.
Enfortir el treball coordinat de la xarxa de vigilància epidemiològica i de tot el sistema sanitari, així com treballar en la reducció de les desigualtats és clau per a continuar lluitant contra la TB. L’estigmatització social i la incomprensió que encara avui dia envolta aquesta malaltia fan que accions divulgatives com les que es duen a terme en el Dia Mundial de la Tuberculosi continuïn sent imprescindibles per assolir la sensibilització de la ciutadania i, en definitiva, per contribuir a la reducció de l’impacte sanitari i social d’aquesta malaltia.