Una crida als professionals de l’atenció primària perquè considerin l’activitat física una eina fonamental per a la salut i la qualitat de vida dels pacients

La inactivitat física és un problema de salut pública mundial i té conseqüències greus per a la salut. L’article de Guseh et al. reflecteix el poc valor que es dona a aquesta eina per millorar el nostre estat de salut. L’activitat física (AF) és beneficiosa per a la prevenció de diverses malalties i té un potencial terapèutic. Per tant, el personal sanitari hauria de recomanar-la amb molta més freqüència.

Posem-nos en situació: els nostres avantpassats, els caçadors-recol·lectors, fa uns 2-3 milions d’anys caminaven entre 9 i 15 km al dia practicaven de 2 a 4 hores d’AF entre moderada i vigorosa, de manera que l’ésser humà ha estat físicament actiu al llarg de l’evolució. La inactivitat física s’origina a partir de la Revolució Industrial, en què els nivells d’AF mundials van fer una davallada considerable a causa de la disponibilitat dels cotxes i del transport públic, del canvi que suposa una majoria de feines no manuals (d’oficina), la proliferació de màquines que estalvien tasques (ascensor, rentadores, etc.) i el desenvolupament dels ordinadors, la televisió i altres formes d’entreteniment passiu que desincentiven l’activitat física en el temps lliure. L’ésser humà ha evolucionat per estar físicament actiu al llarg de la vida i fins i tot en edats avançades, i l’absència d’AF habitual ha portat a un desajust evolutiu. Una població ben estudiada, els caçadors-recol·lectors del nord de Tanzània, de la tribu hadza, realitzen AF com els nostres avantpassats i en els resultats dels estudis sobre la seva salut desataquen la poca tendència que tenen de presentar hipertensió i valors favorables de colesterol (LDL), baix nivell de TG i proteïna reactiva-C en comparació amb les societats occidentals.

Tot i que en l’actualitat no hi ha estudis d’assaigs aleatoris, prospectius i amb prou potència que demostrin l’impacte favorable de l’exercici en la salut cardiovascular o amb relació a la mortalitat per totes les causes, amb les proves de què es disposa l’article fa un repàs dels diversos resultats que té per a la salut la pràctica de l’AF. Actualment, els diversos estudis fets mostren que 150 minuts d’AF moderada-vigorosa per setmana redueixen la taxa de mortalitat relativa en aproximadament un 33% i que hi ha una forta associació i relació causal entre l’AF i les patologies cardiovasculars i la longevitat. La majoria de les patologies cròniques són atribuïbles a la disminució dels nivells d’AF i a l’augment de la vida sedentària (juntament amb l’augment del consum d’aliments altament processats i d’altres factors ambientals). En l’article s’afirma que una manera senzilla d’abordar aquest canvi costós és promoure, facilitar i prescriure l’activitat física de forma eficaç. A més a més, s’hi exposa que la ciència de l’AF està poc representada en l’educació de les ciències de la salut i s’hi fa ressò de la poca base de coneixement i habilitats necessàries que presenta el personal sanitari per poder donar consells i recomanacions als pacients.

Resumint, aquest article vol alertar sobre la importància de l’AF i la importància de recomanar als pacients que en facin, i demana que l’exercici no es consideri una activitat opcional per a aquells que tenen els mitjans, el temps i la motivació per practicar-ne. Conclouen que l’activitat física és un mitjà per reduir la vulnerabilitat a moltes patologies i allarga l’esperança de vida. És primordial començar a donar a l’AF el valor i la importància que té en totes les etapes de la vida i donar-la a conèixer com a eina essencial per millorar els indicadors de salut, començant pel personal sanitari i acabant pels pacients.

A Catalunya, la nostra resposta és el Programa Activitat Física Saludable (PAFS), implementat des del 2008 amb l'objectiu d’incrementar el nombre d’adults que realitzen prou AF, i que posa el focus especialment en les persones amb factors de risc cardiovascular. El PAFS defineix un protocol de cribratge i assessorament en AF per a l'Atenció Primària, i alhora estableix aliances amb els municipis per crear entorns que facilitin la pràctica d’AF. Des del 2013 el PAFS està implementat a tots els equips d'APS. La pandèmia va suposar una disminució en la promoció de la salut, i de l’AF específicament, per això enguany s’impulsa amb força el paper essencial dels professionals de l’AP en la promoció a la consulta de la pràctica regular d’AF entre els seus pacients.          

Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut. Guia PEFS