Com es pot prevenir i controlar la presència de Cryptosporidium a les piscines

Les persones usuàries de les piscines són corresponsables de garantir un bany segur per a tothom. Per aquest motiu és imprescindible seguir les següents pràctiques d’higiene:

• Dutxar-se sempre abans de ficar-se a l’aigua.
• No orinar ni defecar dins de l’aigua.
• No banyar-se en cas de diarrea, i esperar 48 h des de la desaparició de símptomes abans de tornar a la piscina.
• En cas que s’hagi tingut criptosporidiosi, no anar a la piscina fins que no hagin passat dues setmanes de la remissió de símptomes.
• Rentar-se les mans amb sabó després d’anar al lavabo o de canviar bolquers.
• Assegurar-se que els infants estan nets abans de ficar-los dins de l’aigua.
• Treure els infants de l’aigua freqüentment per portar-los al lavabo. Si cal, utilitzar bolquers d’aigua per anar a la piscina.
• Canviar els bolquers a les zones indicades o al lavabo, mai al costat de la piscina.

Cal recordar que la mesura més eficaç per evitar la transmissió del Cryptosporidium és evitar l’entrada de femtes als vasos de la piscina.

La persona titular de la piscina és responsable del seu funcionament, manteniment, salubritat i seguretat, així com del compliment de la resta de prescripcions establertes al Reial decret 742/2013, de 27 de setembre, pel qual s’estableixen els criteris tecnicosanitaris de les piscines, i al Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic que els siguin d’aplicació.

Per prevenir la criptosporidiosi destaquen les següents mesures preventives: 

• Netejar la làmina superficial d’aigua. En piscines desbordants, la neteja és més eficaç. Tanmateix, en piscines amb separadors (skimmers), cal incrementar el cabal d’aspiració i assegurar que tots els separadors tinguin comporta.
• Verificar l’estat de neteja del dipòsit de compensació en les piscines que tenen circulació inversa, coneguda com a desbordant.
• Revisar les condicions del desbast i del prefiltre, ja que s’hi emmagatzema la brutícia i pot provocar un mal funcionament de la bomba.
• Assegurar-se que les bombes funcionen correctament per permetre la recirculació adequada de l’aigua de la piscina.
• Tenir en compte la velocitat de filtració: com més baixa és la velocitat, més alta és la qualitat de la filtració.
• Revisar l’estat dels filtres setmanalment i substituir-los si han superat el temps de vida útil.
• Mesurar les pressions a l’entrada i sortida del filtre per saber si estan en bones condicions o és necessari netejar-lo.
• Augmentar els cicles de filtració durant les hores de màxima afluència de banyistes.
• Assegurar-se que el pH de la piscina és l’adequat (7,2-8,0) per garantir l’eficàcia de la desinfecció de l’aigua. Amb valors de pH > 8 l’eficàcia de la desinfecció és del 20%.
• Controlar la terbolesa de l’aigua, ja que nivells de terbolesa alts poden indicar un mal funcionament de la filtració i, per tant, que un dels principals sistemes de prevenció d’aquest paràsit no funcioni correctament. Cal tenir en compte també que la terbolesa elevada pot protegir els microorganismes dels efectes de la desinfecció.
• Controlar i anotar els nivells de clor, pH i àcid isocianúric (quan s’utilitza àcid triclorisocianúric). Els valors d’àcid isocianúric superiors a 75 mg/L disminueixen la capacitat desinfectant. És important revisar i avaluar els registres d’aquests paràmetres per detectar alguna incidència.
• Assegurar l’aportació d’aigua nova que sigui necessària.
• En piscines d’ús infantil, la incorporació d’un tractament addicional a la filtració i la desinfecció química incrementa l’eficàcia d’eliminació de Cryptosporidium.

Els tractaments addicionals poden ser:

-   Afegir floculant a la línia de tractament de l’aigua, abans dels filtres de sorra. Així els oocists queden incorporats als flocs i poden quedar retinguts als filtres.

-   Incorporar una desinfecció secundària amb làmpades de llum ultraviolada (UV) o amb ozó.  Com que no són desinfectants amb efecte residual, no poden substituir la desinfecció química a base de clor o brom.

La persona responsable del manteniment i el control de la piscina ha de disposar de la formació adequada i ha de conèixer les característiques de la instal·lació, els seus riscos fisicoquímics i microbiològics i les mesures que ha d’adoptar en el cas que hi hagi una incidència.

A l’article 12, apartat 3, del Reial decret 742/2013, pel qual s’estableixen els criteris tecnicosanitaris de les piscines, s’indica que davant la presència de femtes, vòmits o altres residus orgànics visibles a l’aigua del vas, aquest s’ha de tancar al bany fins que es normalitzi la situació després d’aplicar-hi el protocol corresponent.

Cal disposar d’un protocol per fer front a aquestes incidències i d’una persona responsable d’aplicar-lo per adoptar les mesures que corresponguin, per tal que, en cas necessari, es pugui tancar la piscina al públic de forma immediata. Cal registrar l’incident i totes les accions dutes a terme, tal com estableix l’article 4, apartat 3, del Reial decret 742/2013, abans esmentat.

Davant la presència de femta (sòlida o líquida) dins l’aigua d’una piscina s’han de realitzar de forma immediata les següents accions:

1. Fer sortir els banyistes de la piscina i no permetre-hi l’entrada fins que s’hagi aplicat el protocol d’actuació.
2. Retirar les femtes utilitzant una cistella, xarxa fina o cubell i llençar-les a les escombraries. No es recomana aspirar-les. A continuació, s’ha de netejar i desinfectar amb lleixiu tot l’equipament que hi ha entrat en contacte.
3. Aplicar el protocol adient en funció del tipus de piscina i de femta:

         3.1. Protocol en cas de presència de femtes sòlides:

• Es recomana augmentar el nivell de clor lliure de la piscina fins als 2 mg/L. És important mantenir aquesta concentració durant 30 minuts, controlant que el pH de l’aigua no passi de 7,5.
• Cal assegurar-se que el sistema de filtració de la piscina funciona correctament durant tot el procés.
• Transcorregut aquest temps de desinfecció, cal regular els valors de clor lliure i pH d’acord amb els valors legislats.
• Un cop finalitzades les accions anteriors, es pot obrir la piscina al públic.

        3.2. Protocol en cas de presència de femtes líquides: Atesa la impossibilitat de retirar completament de l’aigua aquest tipus de femta, els protocols d’actuació són més                estrictes.

• Fer una hipercloració, pujant el nivell de clor lliure residual fins a 20 mg/L i ajustar el pH a valors d’entre 7,2-7,4. Deixar actuar durant 13 hores.
• Durant aquest procés, revisar que els sistemes de recirculació i filtració de la piscina funcionen correctament i que es mantenen els nivells de clor i pH.
• Aspirar i netejar el fons i les parets del vas de la piscina, i llençar l’aigua pel clavegueram. A continuació, desinfectar l’aspiradora i la resta de l’equipament utilitzat.
• Fer un contrarentat dels filtres. Deixar que els filtres es recuperin, fent-hi passar aigua durant uns minuts, abans de connectar-los de nou al sistema de filtració.
• Reduir el nivell de clor lliure residual fins que s’assoleixi el valor habitual, per dilució amb aigua nova o bé utilitzant un neutralitzant permès.
• Quan el nivell de clor i pH estiguin normalitzats, es pot obrir la piscina al públic.