L’estudi, liderat per investigadores de l'Hospital 12 d'Octubre i la Universitat Complutense de Madrid, va mesurar els canvis en els biaixos atencionals al cap de 6 mesos d’abstinència.

L’estudi va reclutar 33 pacients del programa de deshabituació de l'Hospital 12 d'Octubre i 43 persones de població general com a grup de control. Els pacients van ser avaluats entre 1 i 3 mesos d'abstinència i els 6 mesos, utilitzant el Test de Stroop clàssic i d'alcohol per mesurar els biaixos atencionals.
El biaix atencional general fa referència a una dificultat per dirigir l’atenció cap a estímuls generals, no relacionats amb l’alcohol. El biaix atencional alcohòlic es refereix, però, a l'atracció cap a senyals relacionats amb l'alcohol (vi, pub, ressaca, etc.) i és característic del trastorn per consum d'alcohol. El biaix atencional es considera un factor de risc de recaiguda, ja que manté l'individu constantment atret per aquests senyals, provocant pensaments de consum i desitjos intensos.
Segons els resultats de l’estudi, el biaix atencional a l'alcohol millora durant el procés d'abstinència en pacients diagnosticats amb Trastorn per Consum d'Alcohol. No obstant això, aquests pacients van mostrar un biaix atencional general que no es va recuperar durant l'abstinència, de manera que la disfunció a l'atenció general podria representar una dificultat cognitiva més àmplia, que no es recupera o ho fa de manera més tardana.
Les intervencions clíniques podrien beneficiar-se de centrar-se en la reducció del biaix atencional utilitzant tècniques com el reentrenament de l'atenció, que ajuda els pacients a desviar-se dels senyals d'alcohol. A més, la mesura d'aquest biaix pot ser útil per identificar pacients amb més risc de recaiguda, requerint seguiment i suport addicionals. La comprensió d'aquests processos també pot ajudar les famílies a oferir un entorn més segur, mentre les persones en tractament treballen a teràpia en estratègies per gestionar estímuls i situacions d'alt risc.