Solitud de la gent gran a l’estiu

Les persones grans poden sentir-se especialment soles durant l’estiu. Moltes de les activitats que es poden fer durant el curs escolar, per exemple als casals, centres cívics, biblioteques o poliesportius municipals fan vacances, i els amics, veïns o familiars poden haver marxat de vacances també. A més, enguany, la pandèmia fa que l’estiu sigui encara més difícil del que és habitual per a les persones més grans que se senten o viuen soles.

Algunes dades

Moltes persones estan soles o se senten soles. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2020, entre les persones de 65 anys o més, 318.070 viuen soles (27,9% són homes i 72,1% són dones). A més, 35.451 persones de 65 anys  o més diuen que no poden comptar amb ningú en cas de tenir problemes i 11,8% dels homes i 12,0% de les dones d’aquesta edat tenen suport social pobre (és a dir, refereixen dificultats per demanar ajuda als veïns, poc interès de les persones del seu entorn pel que els passa i ningú o poques persones amb qui comptar en cas de tenir problemes). 

Les mesures d’allunyament físic i d’estada a casa implementades per frenar la transmissió de la COVID-19 poden intensificar els sentiments de solitud, especialment en aquelles persones que viuen soles. A Catalunya durant l’estat d’alarma va augmentar en un 41% el nombre de persones grans que referia un sentiment de soledat no volguda. Aquest augment es devia bàsicament a la disminució, limitació o absència de contactes socials i personals; als sentiments d’angoixa, buidor o tristesa provocades per la situació propiciada per la COVID-19 o a l’aïllament físic causat per les mesures de confinament aplicades durant l’estat d’alarma.

Factors que contribueixen a la soledat de la gent gran

A qualsevol edat és molt important sentir-se connectat amb els altres. Tot i que la soledat és una experiència personal, afecta la salut física i mental de les persones que la pateixen. D’altra banda, pot ser difícil per a la gent de l’entorn adonar-se que una persona pot sentir-se sola.  De tota manera, si es para atenció es poden identificar situacions que poden fer que la persona comenci a estar o a sentir-se més sola. Per exemple, quan es canvia de casa o es jubila o si viu sola o perd mobilitat, o dedica molt de temps a la cura d’un familiar.

Com ha afectat la COVID-19?

Malgrat la vacunació, les persones grans sovint són molt conscients del seu risc si contrauen COVID-19. En aquest context, algunes persones grans se senten massa preocupades i han reduït al màxim la interacció social: eviten sortir de casa i només ho fan quan és imprescindible. Això pot causar sentiments d’ambivalència: d’un costat, tenir por del contacte amb la gent; de l’altre, tenir por, també dels efectes de l’aïllament.

Les persones grans que tenen cura d’un familiar han vist limitades les oportunitats de descans i socialització pel tancament d’activitats. En absència d’aquests serveis, moltes cuidadores estan 24 hores els 7 dies de la setmana amb la persona que cuiden, la qual cosa pot incrementar la sensació de soledat de la cuidadora.

A més, moltes persones eviten el contacte amb els coneguts, familiars, amics o veïns més grans a causa de la pandèmia, per por de contagiar-los. En alguns casos, els fills, nets i altres familiars desapareixen del dia a dia i la persona gran sent que s’està perdent com els nets creixen, per exemple. Fins i tot persones grans que abans se sentien al centre de la vida de la família, degut a les mesures de protecció / distanciament físic COVID-19 ara se senten soles i desconnectades.

Quines precaucions s’han de tenir?

Encara és necessari mantenir el distanciament físic, però és important evitar l’aïllament social de les persones grans. Per mantenir-vos en contacte amb els amics, veïns i familiars i al mateix temps respectar les mesures de protecció / distanciament físic COVID-19 vigents, pot ser necessari canviar la vostra forma d’interactuar. Cal trobar un equilibri entre el risc que suposa per a la salut de les persones grans la COVID-19 i els efectes nocius de la soledat no volguda.

Per això algunes de les intervencions disponibles per pal·liar la soledat s’han d’adaptar per alinear-les amb les mesures de protecció / distanciament físic COVID-19 (distància de seguretat, aire lliure, mascareta, bombolla, ...); és a dir, és important seguir realitzant-les però tenint en compte que moltes accions que s’acompanyarien de proximitat física s’han de realitzar de manera diferent. Totes les accions han de respectar les restriccions de protecció / distanciament físic vigents en cada moment.

Què podeu fer si coneixeu a alguna persona gran que se sent sola? Sempre seguint les mesures de protecció/distanciament físic COVID-19 vigents (distància de seguretat, mascareta...)

• Coses senzilles però molt efectives, com per exemple saludar i parlar amb aquesta persona, preguntar-li com li va el dia.
• Dedicar-li una mica del vostre temps preferiblement a l’aire lliure: sortir a passejar, passar una estona al parc, però també visitar-la a casa seva, invitar-la a casa vostra (sempre i quan la situació ho permeti i seguint les mesures de seguretat establertes).
• El més important és escoltar.

Què més podeu fer?

• Planejar conjuntament alguna activitat per fer la pròxima vegada que quedeu.
• Compartir les aficions de la persona a qui voleu acompanyar: si li agrada passejar, o llegir o cuidar les plantes, fer-ho amb ella.
• Informar-vos sobre les activitats que es fan al barri durant els mesos d’estiu; a les associacions, a la biblioteca, al poliesportiu, als casals o centres cívics...

I si esteu de vacances?

Un petit gest pot marcar una gran diferència, sobretot quan es va repetint, per exemple, podeu fer una trucades telefòniques o de vídeo a aquella persona que sabeu que està sola.

I si sou vos qui de vegades us sentiu sol/a? Què podeu fer per evitar o disminuir la soledat?

• Sigueu físicament actius.
• Tingueu un estil de vida saludable pel que fa a l’alimentació, el son, etc.
• Procureu tenir interessos i aficions que us agradin.
• Procureu reforçar els lligams que teníeu amb amics i familiars o crear-ne de nous.
• Proposeu-vos parlar amb algú cada dia ja sigui en persona o per telèfon.
• També podeu acudir a associacions del vostre barri per compartir i rebre assessorament

Si res no funciona, podeu acudir a professionals que us orientin.