Contacte
Publicat l’informe d’aquest període del perfil de resistències de les samonel·les no tifòdica i tífica
La Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat l’informe Epidemiologia i perfil de resistència antibiòtica de salmonel·la no tifòdica i salmonel·la tífica. Catalunya, 2016-2019. L’informe analitza les característiques epidemiològiques dels casos confirmats de salmonel·la no tifòdica i salmonel·la tífica, i analitza la sensibilitat antibiòtica a l’ampicil·lina, amoxicil·lina/àcid clavulànic, cefotaxima, ciprofloxacina i cotrimoxazole dels casos confirmats per laboratori declarats al Sistema de Notificació Microbiològica de Catalunya durant els anys 2016-2019.
Durant el període 2016-2019 s’han notificat 7.160 casos confirmats d’infecció per salmonel·la no tifòdica, que representen una taxa d’incidència global de 23,6 casos per 100.000 persones/any. Globalment s’ha observat una disminució de la taxa d’incidència del 3,1% entre el 2016 i el 2019. No s’han observat diferències per sexe (raó home/dona 1,08). La incidència més elevada de salmonel·la no tifòdica es troba en el grup d’edat d’1 a 4 anys i en el de menors d’un any. S’ha observat un major nombre de casos en els mesos de juny a octubre. La regió sanitària amb més incidència va ser Catalunya Central amb una taxa de 53,3 casos per 100.000 persones/any. De tots els casos confirmats de salmonel·la no tifòdica, en el 58,9% s’ha notificat la sensibilitat antibiòtica. L’antibiòtic amb més percentatge de resistència ha estat l’ampicil·lina amb un 53,4% seguit de la ciprofloxacina (14,7%), l’amoxicil·lina/àcid clavulànic (10,4%), el cotrimoxazole (8,4%) i la cefotaxima (1,1%).
Pel que fa als casos de salmonel·la tífica, se n’han notificat 84 casos, que han representat una taxa d’incidència de 0,28 casos per 100.000 persones/any. Ha estat més freqüent en homes, amb una raó home/dona: 3,2. La taxa d’incidència més elevada ha estat en el grup d’edat de 5 a 9 anys, seguit del grup de 20 a 29 anys. S’ha informat sensibilitat antibiòtica en el 63% dels casos. L’antibiòtic amb més percentatge de soques resistents ha estat la ciprofloxacina (83%), seguit pel cotrimoxazole (27,5%), l’ampicil·lina (19,1%), la cefotaxima (6,3%) i l’amoxicil·lina/àcid clavulànic (2,3%).
És necessari continuar millorant la recollida de dades de resistència antimicrobiana per tal de conèixer millor la situació epidemiològica al nostre territori i detectar canvis en el patró epidemiològic.
Percentatge de resistència de salmonel·la no tifòdica segons l’antibiòtic i l’any. Catalunya 2016-2019
Font: Sistema de notificació microbiològica de Catalunya. SGVRESP. ASPCAT.
La salmonel·losi és una de les principals causes de malalties diarreiques en l’àmbit mundial i està produïda per Salmonella. Es poden diferenciar les salmonel·les que produeixen formes gastroentèriques i les salmonel·les que produeixen febres tifoides. Els principals serotips responsables de les formes gastroentèriques són els serotips Salmonella enteritidis i Salmonella typhimurium, mentre que els de les febres tifoides són Salmonella typhi i Salmonella paratyphi.
La clínica de les salmonel·losis gastroentèriques (salmonel·la no tifòdica), quan apareix, es manifesta en nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal, febre, cefalea i prostració. De vegades, es pot trobar moc i sang a la femta. Aquest quadre s’autolimita i va cedint en un període que va de 3 a 7 dies. La clínica de la febre tifoide es caracteritza per febre prolongada, cansament, cefalees, nàusees, dolor abdominal, diarrea o restrenyiment i, en ocasions, pot aparèixer erupció cutània i hipertròfia de la melsa. Els casos greus es poden complicar amb perforació intestinal i hemorràgies. En alguns casos pot provocar la mort.
Per a més informació consulteu l’informe. PDF