Contacte
Investigadors del Mount Sinai, a Nova York, troben que la pràctica totalitat de persones amb infecció confirmada pel coronavirus SARS-CoV-2 generen anticossos IgG en 2-3 setmanes després de la resolució dels símptomes, amb títols suficients per ser detectats. En altres estudis s’ha observat que un percentatge de persones amb clínica lleu no tenen anticossos detectables, la qual cosa pot ser un problema de detecció de la tècnica utilitzada per sota de determinats títols, i això no significa que no existeixi immunitat protectora, com ja s’ha vist en altres malalties.
La positivitat de la PCR no indica infectivitat
De la mateixa manera, en la sèrie de Nova York, igual que en molts altres contextos, s’observa que la PCR roman positiva molt de temps després de la resolució de la clínica. La positivitat de la PCR no indica necessàriament la presència de virus viables, per la qual cosa no es correlaciona sempre amb la infecciositat. Aquest efecte ha estat observat en altres infeccions amb un període d’infecciositat conegut, com el xarampió, amb PCR positives durant mesos, la qual cosa per a alguns autors podria ser un exemple per comprendre la dinàmica d’excreció d’RNA viral en la infecció pel coronavirus SARS-CoV-2. En un article recent, també en pacients hospitalitzats, s’observa el descens de la càrrega viral per sota del límit de viabilitat del virus en, aproximadament, vuit dies després de l’inici dels símptomes.
Humoral immune response and prolonged PCR positivity in a cohort of 1343 SARS-CoV patients in the New York City region.
En una cohort de 1.343 participants amb resolució de símptomes de la COVID-19, 624 confirmats i 719 probables, es van realitzar serologies mitjançant tècnica d’ELISA. El 99% i el 35% dels casos confirmats i probables, respectivament, van tenir IgG positiva.
En conjunt (probables i confirmats), la PCR va ser positiva en 249 (un 19%) dels casos després de la resolució dels símptomes. El temps més llarg que una PCR va romandre positiva va ser de 43 dies després de l’inici de símptomes i de 28 dies després de la seva desaparició.
https://www.medrxiv.org/content/10.1101/2020.04.30.20085613v1
SARS-CoV-2 shedding and infectivity
Carta a l’editor de Lancet. L’autor fa un comentari sobre la utilitat de la detecció d’àcid nucleic en relació amb el càlcul de la infecciositat. Aquesta no pot ser mesurada mitjançant aquesta tècnica, ja que la detecció d’àcid nucleic no significa excreció viral ni, per tant, de capacitat infectiva. Fa referència a aquest mateix fenomen observat en infeccions víriques conegudes amb el nom de coronavirus SARS-CoV, MERS-CoV, grip, virus de l’Ebola, del Zika i el xarampió. En el cas del xarampió, l’RNA viral és detectable entre 6-8 setmanes després de l’aclariment del virus infecciós.
El sistema immunitari neutralitza els virus, la qual cosa, eficaçment, impedeix la replicació del virus, però no elimina completament les partícules virals, que es van degradant a poc a poc. Això explica la detecció prolongada d’RNA viral. La PCR no hauria de ser utilitzada per marcar la infecciositat, ni els protocols d’aïllament de persones infectades pel coronavirus SARS-CoV-2.
https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)30868-0/fulltext
Viral RNA load as determined by cell culture as a management tool for SARS-CoV-2 patients from infectious disease wards.
En aquest article francès es descriu una sèrie clínica àmplia de 155 pacients hospitalitzats, als quals es va realitzar càrrega viral i cultius seriats. Més enllà del 8è dia després de l’inici de símptomes, cap pacient va tenir càrregues virals per sobre de 5 logaritmes (105 còpies d’RNA/ml), que, en aquest treball, es va correspondre amb els 34 cicles de la tècnica. Per sota d’aquest punt de tall no es va obtenir cap cultiu positiu.
Figura 1. Correlació del percentatge de cultius positius (eix Y) i cicles de càrrega viral (eix X)
