Contacte
Del 28 al 31 d’octubre de 2024, el Palais des Congrès de París va acollir el 10è Congrés de l'International Society for Physical Activity and Health (ISPAH). Aquest esdeveniment, organitzat per la Société Française de Santé Publique i patrocinat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), va reunir experts en salut pública, investigadors i responsables polítics d’arreu del món amb l’objectiu de fomentar polítiques i pràctiques per garantir l’accés universal a l’activitat física.
Amb el suport d'entitats com el Ministeri de Salut i Prevenció de França, el Ministeri d'Esports i Jocs Olímpics i Paralímpics, Salut Pública França, el Comitè d'Organització dels Jocs Olímpics de París 2024 i la Ville de París, el congrés va esdevenir un punt de trobada per a la col·laboració internacional en salut pública, coincidint amb un any clau marcat pels Jocs Olímpics.
Missió i objectius del congrés: assegurar l'activitat física per a tothom
Sota el lema "intensificar les polítiques i pràctiques per assegurar l’activitat física per a tothom", el congrés va posar èmfasi en la necessitat de resoldre les desigualtats en la participació en activitats físiques i garantir oportunitats sostenibles i accessibles per a totes les persones. Durant les sessions inaugurals, es va destacar que el món està actualment un 50% per sota dels objectius globals d'activitat física establerts per l'OMS, que busca reduir la inactivitat física mundial en un 15% abans de 2030 mitjançant el Pla d’Acció Global sobre Activitat Física (GAPPA).
Reptes i solucions per a l'activitat física universal
Les discussions van abordar com reduir les barreres socioeconòmiques, geogràfiques i culturals que limiten l’accés a l’activitat física. Sectors com el transport i l’urbanisme es van identificar com a clau per crear entorns actius i inclusius. La participació comunitària i l’adaptació local de les polítiques globals es van presentar com a elements fonamentals per assegurar l’èxit i la sostenibilitat de les iniciatives.
A més, es van presentar avenços tecnològics, com dispositius portables i aplicacions digitals, que ofereixen noves oportunitats per mesurar i promoure l’activitat física. No obstant això, també es van assenyalar reptes com la seguretat de dades, les desigualtats digitals i la necessitat d’assegurar l’accés equitatiu a aquestes eines per beneficiar tota la població.
Resum dels temes destacats del congrés
- Polítiques globals per incrementar l’activitat física: La sessió d’obertura va posar el focus en la col·laboració intersectorial com a eina per integrar l’activitat física en l’agenda pública, amb exemples concrets de ciutats que han desenvolupat espais segurs i accessibles.
- Innovació tecnològica: Els avenços en tecnologia ofereixen eines innovadores per mesurar patrons de comportament, però cal abordar desigualtats en l’accés digital i la privacitat de dades.
- De la política a la pràctica: Els experts van assenyalar que l’aplicació local de polítiques globals requereix confiança entre els actors, adaptació local i finançament a llarg termini.
Durant el congrés, la nostra companya Lena Reisloh, coordinadora de projectes d’activitat física de la Subdirecció General de Promoció de la Salut, va presentar dos pòsters que mostren el compromís de Catalunya amb la promoció de l’activitat física i l’anàlisi del sedentarisme:
- Evolució i impacte del Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF) a Catalunya
Aquest pòster analitza l’impacte del DMAF des del 2010 fins al 2024, destacant l’augment significatiu de la participació, que va assolir 273.323 participants al 2023, el nivell més alt registrat fins ara. Malgrat els desafiaments postpandèmics, el 2024 es van recuperar els nivells de participació prepandèmics, amb més de 1.070 entitats implicades. El DMAF s’ha consolidat com una eina clau per promoure l’activitat física a través de caminades, esdeveniments multiesportius i campanyes de sensibilització. - Evolució dels patrons sedentaris a Catalunya abans i després de la pandèmia
Aquest estudi revela que el temps sedentari mitjà va augmentar d’una mitjana de 4 hores al dia el 2016 a 5 hores el 2021, especialment en grups de joves (15-30 anys) i persones amb nivells educatius més alts. Les dades subratllen la necessitat de dissenyar intervencions específiques per reduir el sedentarisme, especialment en entorns de teletreball i en grups demogràfics vulnerables.
Futur i reptes destacats
El congrés va concloure amb una crida a intensificar les polítiques i les pràctiques a escala global per fomentar entorns més actius i accessibles per a tothom. Es va posar de manifest la necessitat de col·laboració entre sectors com el transport, l’educació, l’urbanisme, i la tecnologia, destacant que la promoció de l’activitat física no pot limitar-se només al sector salut.
Els experts van destacar que el futur de la promoció de l’activitat física requereix un enfocament holístic que combini accions polítiques amb intervencions pràctiques, un seguiment rigorós basat en dades i la implicació activa de la ciutadania. Amb aquestes estratègies, es pot avançar cap a l'objectiu global de reduir la inactivitat física en un 15% per al 2030, tal com estableix el Pla d'Acció Global de l'OMS.
