L’ASPCAT participa en el XVè Congrés Català de Ciències de Laboratori Clínic

S’hi presenten avenços en microbiologia i s’hi reivindica el paper del laboratori en el diagnòstic de diverses patologies

En el XVè Congrés Català de Ciències de Laboratori Clínic, organitzat per l’Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic i que ha tingut lloc del 9 a l’11 de juny a Alp, s’han presentat alguns avenços en microbiologia i s’ha posat de manifest la importància del laboratori en el diagnòstic de neoplàsies, en l’avaluació del risc cardiovascular i en les infeccions de transmissió sexual (ITS), entre d’altres. 

A la taula de les ITS, Pilar Ciruela, cap del Servei de Prevenció i Control de Malalties Emergents de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), ha explicat la vigilància epidemiològica de les ITS a través del Sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC).

L’SNMC de la Subdirecció General de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) es basa en la notificació microbiològica dels microbiòlegs dels laboratoris de Catalunya dels casos confirmats, i aporta informació específica d’aquestes malalties i de les resistències antimicrobianes objecte de vigilància.

Les ITS que es recullen a través de l’SNMC són: Chlamydia trachomatis, Neisseria gonorrhoeae, Treponema pallidum, Trichomonas vaginalis i herpes simple.

Les principals conclusions que s’han presentat són: les ITS experimenten un augment a Catalunya. Només se n’ha observat una disminució de casos el 2020, l’any de la pandèmia, derivada principalment del distanciament social. C. trachomatis és la ITS més freqüent, amb gairebé el 50% del total de casos. S’observen diferències entre sexes: en homes és més freqüent N. gonorrhoeae i T. pallidum, i, en dones, C. trachomatis, T. vaginalis i herpes. El grup d’edat amb major incidència d’ITS és el de 20-34 anys. En infants de menys d’un any se’n detecten casos per T. pallidum i C. trachomatis. Hi ha un increment de resistències a l’azitromicina; i les resistències a cefalosporines de 3a generació es troben entre el 0,9% i l’1,4 %. Per poder conèixer la situació real sobre les resistències circulants cal realitzar més cultius en N. gonorrhoeae i augmentar el nombre d’antibiòtics testats per a cada soca.

*Dades provisionals

Font: Sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC). SGVRESP. ASPCAT.