Jornada MEISI: "Canvis en la salut i en l’atenció dels immigrants i poblacions vulnerables en un context de crisi. Anàlisi de diverses fonts d’informació"

El divendres 17 de març, l’Agència de Salut Pública de Catalunya va acollir la jornada de clausura del projecte “MEISI: Canvis en la salut i en l’atenció dels immigrants i poblacions vulnerables en un context de crisi. Anàlisi de diverses fonts d’informació”, coordinat pel CEEISCAT-ASPCAT juntament amb el Consorci de Salut i Social i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. El projecte s’ha dut a terme entre els anys 2013 i 2016 i s’ha realitzat en el marc del Subprograma d’immigració i salut de la xarxa d’excel·lència CIBERESP amb el finançament del Fondo de Investigaciones en Salud del Instituto Carlos III i del Fondo Europeo de Desarrollos Regional (FEDER).

Arran de la crisi del 2008 es van prendre un seguit de mesures polítiques d’austeritat que han afectat a la salut i als seus determinants socials, entre altres l’increment de la taxa d’atur, de les poblacions més vulnerables. En aquest context s’ha desenvolupat el projecte MEISI, format per tres subprojectes (MEISI I, II i III), per tal d’obtenir informació de la situació de salut dels immigrants en aquest context social i econòmic.

El subprojecte MEISI I, liderat per M.L. Vázquez (Consorci de Salut i Social de Catalunya), ha analitzat la influència de la crisi econòmica en l’accés i la qualitat de l’atenció sanitària de la població immigrant a Espanya. Dels seus resultats s’extreu que posteriorment a la crisi econòmica i després de la introducció del Decret llei RDL16/2012 es detecta un augment de les barreres en l’accés i un empitjorament de la qualitat percebuda de l’atenció en la població immigrant. Per altra banda, el MEISI II, liderat per J. Casabona (CEEISCAT-ASPCAT), ha tingut com a objectiu descriure l’evolució dels determinants de salut en una cohort de famílies immigrants residents a Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Dels seus resultats se n’extreu que els immigrants són una població heterogènia, en termes de les seves característiques sociodemogràfiques i epidemiològiques, i que els determinats socials de la salut tenen un impacte en la disminució de les desigualtats que afecten a aquesta població. Per acabar, el MEISI III, liderat per J.P. Millet (ASPB), ha analitzat l’evolució de la tuberculosi, l’hepatitis vírica i la tos ferina abans i després de la crisi econòmica i ha determinat els factors associats al canvi en la incidència en autòctons i immigrants. Arran de l’estudi s’ha observat un descens global de la tuberculosi i l’hepatitis vírica i un augment de la tos ferina en ambdues poblacions.

Globalment es pot concloure que per entendre la vulnerabilitat dels immigrants cal tenir en compte que en ells es produeix una intersecció de diversos eixos de desigualtat, com son la classe social, el gènere i l’accessibilitat a serveis sanitaris de qualitat.

A la jornada de clausura del projecte MEISI es va analitzar la situació actual de la immigració a Catalunya descrivint els principals resultats dels tres subprojectes. Així mateix va finalitzar amb una taula debat on experts de diversos àmbits, J. Gómez (Unitat de Medicina Tropical Salut Internacional Drassanes, Vall d’Hebrón), B. Gispert (CAP Trinitat Vella), J.E. Ospina (ASPB), F. Collazos (Hospital Universitari Vall d’Hebrón) i M.L. Vázquez (CSC), van exposar les seves visions davant tres qüestions d’interes:

“Quines son les necessitats d’informació dels professionals que atenen a població immigrant?”, “Quines àrees hauria d’abordar la recerca futura sobre l’atenció en salut a la població immigrant?” i “Quines accions es poden fer des dels estaments acadèmics i tècnics per millorar l’ús de la informació generada en la recerca per part de les polítiques de salut dirigides a població immigrant”.

Respecte la primera pregunta plantejada es va destacar la necessitat de tenir més informació sobre la població immigrant a la que atenen i les noves necessitats a les que s’enfronten, com el seu envelliment. Així mateix, conèixer el marc administratiu i legal en el qual s’emmarca l’atenció dels immigrants és clau per fer una bona atenció. Els professionals, en tots els nivells, han de conèixer quines estratègies d’actuació tenen a la seva disposició. S’hauria de consensuar la definició d’agent comunitari i incorporar la figura de manera estable dins el sistema sanitari.

La manca d’informació relacionada amb patologies infeccioses o agudes i altres patologies més prevalents (cròniques, cardiovasculars i de salut mental) i altres dimensions de la salut (el cribratge, la salut sexual i reproductiva, la violència de gènere i les conductes de risc) dificulten poder oferir una atenció de qualitat a la població immigrant així com la feina del professional. Tot i que l’actitud del professional és clau, s’identifica encara la necessitat de rebre formació orientada a atendre la multiculturalitat superant la perspectiva biomèdica.

Sobre les àrees de recerca futura existeixen diversos interessos en funció de l’àmbit professional de cada ponent. Es va comentar la importància de seguir estudiant els canvis demogràfics i les desigualtat i l’impacte de les polítiques en salut. Monitorar la salut i els seus determinants socials i contextuals distingint entre països d’origen. Així mateix, comparar estudis sobre la salut mental segons el país de procedència dels immigrants per veure l’impacte de les diverses polítiques, llengües cultura sobre la salut.

Incorporar a la recerca les noves realitats, com estudiar les particularitats de la salut dels refugiats i realitzar estudis de cost-eficàcia. És important dissenyar estudis diferenciant població immigrant i autòctona i per gèneres. Entendre les diverses formes d’expressió de la malaltia, entendre com emmalaltim ajudarà a actuar davant les dificultats en l’adaptació dels immigrants. De la mateixa manera, és rellevant estudiar la percepció dels autòctons davant l’arribada dels immigrants.

Incorporar la perspectiva psicosocial, la  recerca  longitudinal, les metodologies quantitativa i qualitativa i apropar la recerca a les intervencions i viceversa, son altres necessitats detectades.

En la millora de la translació de coneixements, a la taula es va incidir en la importància de la participació comunitària real en tots els processos i de manera concreta. Per aquest motiu cal assegurar espais de participació i potenciar el treball en xarxa, multidisciplinari i independent. Tots els agents implicats en la presa de decisions en salut pública haurien de participar en la recerca i compartir els resultats amb els grups d’interès i la societat civil.

Cal considerar com a pilar de tot el que es va dir la importància de  l’estabilitat de les mesures,  independentment dels canvis de govern.