Entrevista a Pilar Sala, tècnica de Salut Pública del Barcelonès Nord i Maresme
Pilar Sala és la persona referent de Promoció de la Salut al Servei de Salut Pública del Barcelonès Nord i Maresme. Forma part de la CoP Envelliment actiu i saludable, grup que ha impulsat un projecte de difusió de la importància de la hidratació en el col·lectiu de gent gran. Sala està implicada en les CoP des de fa cinc anys.
Què us mou a integrar-vos en aquests grups de treball?
Primer, el punt de vista pluridisciplinari. Posem en comú punts de vista diferents entre gent que estem dins de la mateixa casa i que potser no coneixem ben bé què en què estem treballant. Unim forces, objectius, ho posem tot sobre la taula.
També hi pot entrar gent d'altres departaments, i fins i tot d'empreses privades...
Sí, i és molt interessant, aquesta manera de treballar. Procurem fer coses útils per a les tasques diàries.
No és així sempre, en el vostre dia a dia, fora de la CoP?
Penso que sempre intentem treballar d'aquesta manera. Però els departaments estan tan compartimentats que de vegades perdem de vista allò que fa el del costat. Som molta gent treballant en molts d'àmbits, i potser el dia a dia ens supera.
Llavors la CoP us ajuda a neutralitzar aquesta dinàmica...
Una CoP et permet un espai en el qual pots fer una aturada i pensar. És un recer. T'hi atures un moment i estableixes fites comunes.
En el terreny personal, què us aporta?
Aquí podem aplicar la nostra experiència i el nostre punt de vista. El dia a dia sovint és molt executiu. De vegades als despatxos les coses es planifiquen des del punt de vista teòric; nosaltres hi aportem un aspecte pràctic des de la perspectiva de la gent que treballem al territori, directament en contacte amb les persones .
Els qui piqueu pedra, vaja.
Complementem la feina teòrica. Amb les CoP s’estableix un feedback: la idea és recollir tot allò que s'està implementant i que ja funciona, i també en podem recollir els inconvenients. Es complementa i realimenta.
Diuen que el paper ho aguanta tot. El carrer no aguanta el que aguanta el paper?
El que està clar és que el paper i el carrer són complementaris. Al carrer de vegades es tomba el paper. Això sí, és molt satisfactori poder tenir indicis que demostren que la feina que fas està ben feta i que funciona.
Digues-me alguna cosa dels grups que es noti al carrer.
A la nostra CoP, que moderem l'Anna Bocio i jo, hem fet tallers d'hidratació. Ara treballem l'apoderament de la població i la creació de xarxa no només entre administracions, sinó també amb serveis i teixit associatiu. Però et posaré un exemple d'una CoP, que no és la meva, que ja té un impacte en diversos municipis. La Nevera Solidària ja ha tingut impacte al carrer,. en la gent, en el benefici directe de les persones. I s'hi ha implicat gent de la casa i de fora. Per a mi és un dels grans exemples de CoPs molt potents que han tingut un impacte molt gran. Després n'hi ha d'altres que tenen impactes més petitons, que esperem que es vagin estenent.
Les CoP estan obertes a tècnics de fora de la Salut Pública i a altres professionals. Quina crida faríeu a la gent de fora perquè s'hi incorporés?
Caldria donar a conèixer les CoP en tots els àmbits. Això ja ho està fent l'equip de Gestió del Coneixement. També crec que seria molt positiu -per què no?- que les mateixes administracions en fessin més difusió. Es podrien crear vincles de cooperació o altres fórmules per sumar encara més. Així potser podríem arribar més lluny: amb imaginació i creativitat se superen els límits.
Foto: Els membres de la Comunitat de Pràctica dedicada a envelliment saludable. D’esquerra a dreta, Tamara Rodríguez, Jaume Serra, Marta Morera, Pilar Sala, Ana Bocio, Elisabet Vives, Gemma Casabó, Victòria Mir. També pertany a la mateixa CoP Nené Romero, que no apareix a la imatge.