Contacte
Un estudi en pre-publicació finançat per diverses institucions governamentals espanyoles entre les quals es troben la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme del Govern de les Balears i el projecte Distància-COVID del CSIC en el qual contribueix AENA, ha relacionat els patrons de mobilitat interprovincial i la prevalença final de la COVID-19. Comparant les dades de mobilitat abans de l'estat d'alerta i les dades de seroprevalença de l'estudi ENA-COVID-19, s'ha pogut determinar la sembra centrífuga des de Madrid a les províncies amb més comunicació amb la capital.
Effects of mobility and multi-seeding on the propagation of the COVID-19 in Spain
- Mètode: S'ha determinat la mobilitat interprovincial a partir de dades anònimes de les xarxes de telecomunicacions analitzades per Kido Dynamics SA (www. kidodynamics.com). Es tracta d'un conjunt de dades d'aproximadament 13 milions de dispositius amb un patró de mobilitat diferenciat, compost cadascun d'ells d'un conjunt de desplaçaments o visites.
- Resultat principal: Es demostra l'existència d'una sembra múltiple des de Madrid cap a la resta de províncies, que és proporcional al volum de mobilitat previ a l'estat d'alarma, i que explica fins al 68 % de la incidència, mortalitat i seroprevalença de la COVID-19 en cada província.
La hipòtesi de partida és que, davant les mesures de limitació de la mobilitat homogènies en tot el territori, els resultats en termes d'incidència, mortalitat i seroprevalença final presenten gran heterogeneïtat no explicada, després la causa ha de situar-se en un moment temporal previ a aquestes mesures, i s'atribueix tal efecte a la dispersió del virus des de la zona central del brot (Madrid) cap a les províncies de manera proporcional al seu flux de mobilitat, que va resultar en sembres múltiples que explicarien fins al 67 % de la incidència màxima de cada província.
Aquesta correlació es dona entre el nombre de viatges totals (agregats) i individualitzats (estades), i el temps que va trigar a començar el brot en cada província respecte de Madrid, així com amb la incidència màxima, mortalitat i seroprevalença observades.
Una posterior anàlisi multivariant va estudiar l'efecte de diferents variables (mobilitat, densitat de població, distància amb Madrid, població de cada província i els temps d'inici dels brots) sobre la incidència, mortalitat i seroprevalença provincial, en què la mobilitat interprovincial explicava el 67 % i 68 % d'aquestes, enfront d'un 77 % que explica el conjunt del model (figura 2).
Els resultats donarien suport a la hipòtesi que un major nombre de desplaçaments entre províncies hauria implicat més sembres, i aquestes haurien al seu torn determinat brots de més intensitat i inici més precoç, comparant-ho amb altres províncies amb un volum de desplaçaments menor, si bé algunes zones suposen una excepció, per raons alienes a la mobilitat.
Figura 1: moviments des de les diferents províncies a Madrid el dia 4 de març de 2020 (la intensitat de color indica el logaritme decimal).
Figura 2: model explicatiu de la prevalença final d'anticossos enfront del coronavirus SARS-CoV-2 en funció de diferents variables: mobilitat, densitat de població, distància amb Madrid, població de cada província i els temps d'inici dels brots.
https://www.medrxiv.org/content/10.1101/2020.05.09.20096339v2