Dia Mundial dels Llegums: una gran oportunitat per a la salut i la sostenibilitat

L’Agència de Salut Pública de Catalunya recorda la necessitat d’augmentar el consum de llegums. 

Només el 26% de la població consumeix 3 racions de llegum a la setmana.

Després de l’èxit de l’Any Internacional dels Llegums el 2016, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 10 de febrer com a Dia Mundial dels Llegums, amb l’objectiu de seguir conscienciant la població sobre els beneficis nutricionals del consum de llegums, així com sobre la seva contribució als sistemes alimentaris sostenibles.

El patró alimentari, és a dir, el tipus, la quantitat i la manera en què es consumeixen els aliments, com es produeixen, distribueixen o es compren i el que es malbarata constitueix un determinant important de la salut humana i de la sostenibilitat ambiental. Per això, en els darrers anys, són moltes les entitats que exigeixen canvis fonamentals en els sistemes alimentaris, per tal que siguin  més saludables, més sostenibles i més equitatius. Cal anar cap a una dieta rica en aliments d'origen vegetal i amb menys aliments d'origen animal, la qual confereix una bona salut i beneficis mediambientals. En aquest sentit, l’alimentació és considerada com un patró dietètic saludable i, també és reconeguda com una dieta sostenible, pel seu menor impacte ambiental. Entre els canvis concrets que cal dur a terme per assolir més salut individual i planetària destaca la necessitat d’augmentar el consum de fruites, hortalisses, fruita seca, llavors i llegums. A la vegada, el consum d'aliments com la carn vermella i el sucre s'ha de reduir en més del 50%.

Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2020, només el 26% de la població de Catalunya consumeix 3 racions de llegum o més a la setmana. El 4,4% assegura que no en menja habitualment. I, d’acord amb el programa de revisió de menús PReME 2020, els menjadors escolars que incorporen llegum 3 vegades a la setmana és del 14%.

Actualment, es recomana incloure els llegums (cigrons, llenties, mongetes seques...) en els àpats setmanals entre tres i quatres vegades, com a mínim, com a substituts ideals d’aliments farinacis (pasta, arròs, patata...) i, especialment, d’altres aliments proteics com el peix, els ous i, sobretot, de les carns, de les quals se’n fa un consum excessiu al nostre entorn. Aquest consell és aplicable a totes les franges d’edat, ja que a partir dels 6 mesos, quan els infants comencen a menjar altre aliments diferents a la llet materna, ja es poden oferir. També són una molt bona opció per a persones amb celiaquia, ja que no contenen gluten, i s’aconsellen en el tractament dietètic de moltes patologies cròniques com la diabetis, la hipertensió, les malalties cardiovasculars o l’obesitat.

A més dels beneficis per a la salut, els llegums són molt econòmics i la seva producció té un impacte positiu en el medi ambient, ja que el seu conreu requereix poca aigua, millora la fertilitat del sòl, augmenta la biodiversitat i redueix indirectament l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Els llegums tenen molta versatilitat i possibilitats gastronòmiques, de manera que es poden presentar de moltes maneres diferents i enriquir les receptes tant de la llar, com de restaurants i menjadors col·lectius (universitats, empreses, escoles, etc.).

Els llegums també ocupen un lloc destacat en totes les guies alimentàries i documents de promoció d’una alimentació saludable publicades per l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT):

• L’alimentació saludable en l’etapa escolar.
• Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys).
• Informe i posicionament sobre la dieta vegetariana i vegana en el context del servei de menjador escolar.
• Gaudir d’un pes saludable des de petits. 10 consells per a famílies.
• Menjar sa amb menys diners. 10 consells per treure més profit dels seus euros.