Contacte
Un 31% dels casos notificats a Catalunya, l’any 2020, tenien com a principal factor de risc la precarietat social
“Invertir per posar fi a la tuberculosi. Salva vides” és el lema triat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per al Dia Mundial de la Tuberculosi 2022, que se celebra demà 24 de març, per augmentar la consciència pública sobre les importants conseqüències socials, econòmiques i per a la salut d’aquesta malaltia i per accelerar els esforços per reduir-ne l’impacte.
Per assolir en el termini establert un dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) relacionats amb la salut per tal de posar fi a l’epidèmia de TB per al 2030, l’OMS ha proposat per al Dia Mundial de la Tuberculosi 2022 el lema "Invertir per posar fi a la tuberculosi. Salva vides" per conscienciar la població i els òrgans de decisió de la necessitat de proveir recursos econòmics adequats, per tal de millorar en la lluita contra la TB i revertir l’impacte greu que ha tingut la COVID-19 en termes de retard diagnòstic, manca de tractament i mesures preventives.
La tuberculosi a Catalunya
L’any 2020, es van notificar 830 casos de TB en persones residents a Catalunya, xifra que representa una taxa d’incidència de 10,7 casos per 100.000 habitants, un 24,1% menys respecte del 2019. El 62,3% dels casos de TB són homes. La mitjana d’edat dels malalts ha estat de 42,4 anys, significativament superior en les persones autòctones, 49 anys, en comparació amb les persones immigrants, 37,5 anys. Els casos pediàtrics, fins als 14 anys, representen el 7,7% del total, amb una taxa d’incidència de 5,5 casos per 100.000 habitants, un 26,7% menys respecte de l’any 2019.
Els nous casos de TB es concentren, majoritàriament, en la població nouvinguda, amb una taxa d’incidència de 29,8 per 100.000 habitants, cinc vegades superior a la taxa de la població autòctona que és de 5,8 per 100.000 habitants. Ambdues taxes d’incidència han presentat una baixada del 26,6% i del 25,6%, respectivament, pel que fa a l’any anterior.
La forma més freqüent de presentació de la TB ha estat la pulmonar, observada en el 66,6% dels casos, amb una taxa d’incidència de 7,1 casos per 100.000 habitants. D’aquests, el 44,1% han estat per TB bacil·lífer, pacients que mai han estat tractats per tuberculosi. El retard diagnòstic, entès com la diferència entre la data d’inici dels símptomes i la d’inici del tractament dels casos de TB pulmonar de 2020 ha estat de 49 dies de mitjana, inferior als 58 dies de mitjana de l’any 2019. Aquest fet pot ser atribuïble a una major vigilància, durant la pandèmia, dels casos simptomàtics respiratoris.
Les taxes d’incidència l’any 2020 han disminuït, respecte a l’any 2019, a totes les regions sanitàries (RS), excepte a la RS Lleida on l’increment ha estat del 25,6%. La disminució de la taxa d’incidència ha estat rellevant a la RS Terres de l’Ebre, 57,9%, a la RS Catalunya Central 37,6%, i a la RS Barcelona Metropolitana Sud amb un 33,3%. Pel que fa a la distribució dels casos, aquests es concentren, majoritàriament, a la RS Barcelona, 70,8%, i en especial a la ciutat de Barcelona amb un 21,8% del total de casos.
Un dels factors de risc que més influeix en la possibilitat d’exposar-se al contagi de la TB és la vulnerabilitat social. L’any 2020, un 31% dels casos notificats estaven en situació de precarietat social; un 28,4% tenien com a factor de risc el tabaquisme i un 11,1%, l’alcoholisme. Tots aquests factors són més freqüents en els homes que en les dones. La precarietat social i l'alcoholisme ha augmentat un 1,9% i un 0,5%, respectivament, en comparació l’any 2019.
Dades mundials
A escala mundial, la pandèmia per la COVID-19 ha plantejat molts reptes en el monitoratge, el control i el seguiment dels casos de tuberculosi (TB) a causa de la sobrecàrrega dels sistemes de salut. Aquesta pandèmia ha revertit anys de progrés en la prestació de serveis essencials i de tot allò que s’havia aconseguit pel que fa a la reducció de la càrrega de la malaltia.
L’any 2020, segons dades publicades per l’OMS, s’estima que van emmalaltir de TB 9,9 milions de persones a tot el món. D’aquests, més de la meitat, 5,5 milions, van ser homes i 1,2 milions infants. Un total d’1,5 milions de persones van morir de TB el 2020, un 7% més que l’any anterior, entre elles 214.000 persones amb infecció pel VIH. El 86% dels nous casos de la malaltia es concentren en 30 països amb una càrrega elevada de TB, d’aquests, els més afectats són l’Índia, Indonèsia, la Xina, les Filipines, el Pakistan, Nigèria, Bangladesh i Sud-àfrica.
A nivell mundial, la incidència dels efectes negatius de la pandèmia va ser especialment significativa en el nombre de persones diagnosticades, 5,8 milions l’any 2020, un 18% menys que l’any 2019, la disminució del nombre de persones amb TB multiresistent i amb la resistència a la rifampicina tractades per a la TB es va reduir en un 15% respecte a l’any anterior i en el nombre de persones que van iniciar tractament preventiu que va disminuir un 21% l’any 2020 en comparació l’any 2019.
Pel que fa a la TB multiresistent continua representant una crisi de salut pública. A escala mundial l’any 2020 només una de cada tres persones amb TB resistent a medicaments múltiples va tenir accés al tractament. El problema de les resistències farmacològiques en la TB es produeix, generalment, per manca de seguiment continuat de tractaments que són de llarga durada. Aquestes resistències generen la necessitat de l’ús de fàrmacs de segona línia, que podrien generar efectes adversos o, directament, deixar poca disponibilitat d’opcions terapèutiques per al pacient.
Enfortir el treball coordinat de la xarxa de vigilància epidemiològica i de tota la xarxa assistencial, així com treballar en la reducció de les desigualtats és clau per lluitar contra la tuberculosi. Per afrontar possibles ressorgiments de la TB s’hauran de dissenyar activitats de control i prevenció que facilitin el tractament precoç de la TB activa, els cribratges en poblacions vulnerables i de més incidència, així com la detecció i el tractament de la infecció tuberculosa latent.
Destaquem
