Contacte
A gran part d’Europa es vacunen les noies per evitar l’expansió de la infecció de transmissió sexual més freqüent, moltes vegades asimptomàtica
La introducció de la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH) per a les nenes en el darrer curs de primària en el calendari sistemàtic el 2008-09 va provocar una disminució de més del 60% de la incidència de les berrugues anogenitals en noies d’entre 16 i 19 anys una dècada després. Aquestes berrugues són una de les malalties causades pel virus, que pot provocar també, entre d’altres, càncer de coll uterí. La immunització de les noies també protegeix els nois: l’estudi publicat per l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i el Departament de Salut el 2020 posava en evidència una reversió de la tendència a l’augment de les berrugues genitals en homes d’entre 20 i 25 anys, no vacunats. De fet, els calendaris vacunals d'alguns estats d’Europa (entre els quals Alemanya, Itàlia, França, Bèlgica o els països nòrdics) inclouen la immunització a nois i noies. En el Dia Internacional de conscienciació sobre el VPH, l’ASPCAT ressalta la transcendència de la introducció d’aquest vaccí en el calendari català per a la reducció del risc oncològic de gran part de la població.
L’Organització Mundial de la Salut ha adoptat l’estratègia mundial per accelerar l’eliminació del càncer de cèrvix, per aquest motiu s’han establert els objectius 90-70-90 per a l’any 2030. Aquests objectius són 90% de nenes vacunades correctament als 15 anys, 70% de dones cribades als 35 anys i posteriorment als 45 anys i finalment, el 90% de les dones amb lesions precanceroses/càncer invasiu tractades.
El virus del papil·loma humà (VPH) és un virus amb tropisme per a la pell i les mucoses que produeix berrugues cutànies, berrugues genitals i alguns tipus de càncer. Hi ha més de 200 genotips de VHP dels quals una dotzena poden afavorir l’aparició de càncer genital (cèrvix, vulva, vagina, anus i penis) i oro-faringe. El VPH es transmet per contacte directe mitjançant contacte sexual i vertical de mare a fill.
Els VPH es poden classificar en d’alt o baix risc oncogènic. Els VPH d'alt risc (16, 18, 31, 33, 45, 52 i 58) són responsables d'aproximadament el 90% dels càncers cervicals a nivell mundial, mentre que HPV 6 i 11 que són de baix risc per al càncer, són responsables d'un 90 % de les berrugues al voltant dels genitals, l'anus, la boca i la gola.
El VPH, la ITS més freqüent en persones sexualment actives
La infecció genital pel VPH és la infecció de transmissió sexual (ITS) més freqüent entre les persones sexualment actives, ja sigui en relacions heterosexuals com homosexuals. S’estima que el 80% de tos el homes i dones sexualment actius, i no vacunats, s’infecten en algun moment al llarg de la vida.
La majoria de les vegades, la infecció no produeix cap símptoma i les persones no en són conscients, encara que la poden transmetre.
La infecció es freqüent desprès d’iniciar les relacions sexuals, però la majoria no desenvolupen simptomatologia o malaltia, i desapareixen en un o dos anys després d’infectar-se. Només un petit percentatge de les infeccions que persisteixen desenvolupen càncer.
La vacunació és una forma eficaç de prevenir la infecció per alguns dels tipus de VPH. S’estima que pot arribar a prevenir el 90% dels càncer de cèrvix. Tenint en compte el mecanisme d’infecció i el desenvolupament de simptomatologia o malaltia, és important vacunar abans de l’inici de relacions sexuals, ja que l’objectiu és la reducció d’infecció; i és just en els primers contactes sexuals quan hi ha exposició a aquest virus. Per aquest motiu, és molt important realitzar-la quan abans millor. Per això està recomanada de forma sistemàtica a les nenes d’11-12 anys, a 6è de primària.
Les vacunes
Les vacunes administrades a Catalunya protegeixen contra 9 dels tipus de VPH dels més de 100 existents, que representen el 90% de protecció contra el càncer de coll uterí i el 90% de les berrugues genitals.
El percentatge de nenes vacunades de 13 anys l’any 2021 (que es van immunitzar durant el curs 2020-2021) a Catalunya va ser del 86%.
A més de la vacunació sistemàtica, aquesta vacuna també està recomanada a les persones que presenten certes circumstàncies o malaltia que augmenten el risc d’infecció i de persistència en el temps. Per aquest motiu, es recomana la vacunació anti virus del papil·loma humà en:
- Dones a les quals se’ls ha diagnosticat una neoplàsia intraepitelial cervical moderada o d’un grau més avançat (NIC 2+) o un adenocarcinoma endocervical in situ (AIS). Es recomana l’administració de la vacunació tan aviat com sigui possible i fins a 1 any després de la intervenció.
- Dones i homes amb infecció pel VIH fins als 26 anys.
- Dones amb TPH fins als 26 anys.
- Dones amb TOS fins als 26 anys.
- Dones i homes amb síndrome d’insuficiència medul·lar congènita (que inclou anèmia de Fanconi i disqueratosi congènita, entre d’altres).
- Homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes fins als 26 anys.
- Treballadors del sexe, homes i dones, fins als 26 anys.
- Persones que han patit abús sexual fins als 26 anys.
La vacuna és la mesura preventiva més efectiva, però cal utilitzar SEMPRE el preservatiu, ja que redueix molt el risc d’infecció, tot i que no és eficaç al 100% perquè només protegeix la zona que cobreix. El preservatiu també evita d’altres infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats.
La utilització d’altres mètodes anticonceptius no protegeix contra la infecció pel VPH.
Cribratge
Els Centres d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) es fa cribratge de càncer de coll d’úter seguint el protocol de citologia cada 3 anys i promoció de la vacuna si no la tenen posada, especialment si es detecten pràctiques de risc.
