Catalunya es manté lliure de la malaltia de la poliomielitis

Tot i que fa anys que no se’n registra cap cas, s’aplica un protocol de vigilància de les paràlisis flàccides agudes en menors de 15 anys.

Des que l’any 1988 es va impulsar la iniciativa per a l’Erradicació Mundial de la Poliomielitis (GPEI), els casos d’aquesta malaltia s’han reduït en més d’un 99%. Cinc de les sis regions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja han assolit aquest objectiu: Les Amèriques (1994), Pacífic Occidental (2000), Europa (2002), Àsia Sud-oriental (2014) i Àfrica (2020). Actualment a l’Afganistan i Pakistan persisteix la transmissió endèmica de poliovirus salvatge (PVS).

A Catalunya, d’acord amb les directrius de l’OMS, s’ha continuat amb les actuacions de vigilància incloses en el Pla estratègic 2013-2018, un dels objectius dels qual és que el continent europeu es mantingui lliure de poliomielitis. Les actuacions de vigilància per donar compliment a l’esmentat pla es realitzen en el marc del Protocol per a la vigilància de les paràlisis flàccides agudes en menors de quinze anys, el qual es coordina des de la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública i es basa en la notificació i investigació dels casos de paràlisis flàccides agudes (PFA) detectats en menors de quinze anys.

Al 2020, probablement degut a la situació assistencial provocada per la pandèmia no es va notificar cap cas de PFA en el marc del protocol de vigilància. Es va estudiar un cas que va ser negatiu però que finalment tampoc no complia criteris d’inclusió en l’estudi per tractar-se d’una malaltia genètica.

En la vigilància complementària realitzada a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, laboratori de suport a la vigilància per a enterovirus i laboratori de referencia de l’OMS en la vigilància de les PFA, l’any 2020, es va aïllar majoritàriament E-21, seguit de CV-B1 i E-3, representant entre tots tres el 76% del total entre els genotipats  a diferencia de l’any 2019 que va predominar enterovirus E-7, E13  i CV-B5 que van representar el 64% dels identificats

Entre 1963 i 1964 es va iniciar la primera campanya de vacunació a l’Estat espanyol amb una vacuna oral, i l’any 2004 es va substituir la vacuna oral per una nova vacuna injectable.

El Departament de Salut manté l’estratègia de reforçar les cobertures de vacunació, especialment en les poblacions que tenen més dificultats per accedir al sistema sanitari i en viatgers a països endèmics i continua amb la vigilància d’enterovirus complementària i la vigilància mediambiental per tal de detectar de forma precoç la circulació de PV si es produís.

La vacunació contra la poliomielitis és sistemàtica i el calendari de vacunacions de Catalunya inclou l’administració de 3 dosis en el primer any de vida, als 2, 4 i 11 mesos, inclosa en la vacuna hexavalent i una darrera dosi de reforç als 6 anys.

Segons les darreres dades disponibles, l’any 2020, a la cohort de 2019 la cobertura vacunal front aquesta malaltia amb almenys dues dosis era del 95,1%.

Les cobertures de vacunació contra del virus de la poliomielitis, la immunitat de la població i les bones condicions higièniques i sanitàries es tradueixen en un risc molt baix de transmissió d’aquesta malaltia, tot i que la persistència de poliovirus (PV) a dues zones endèmiques del món, Afganistan i Pakistan, fa que el risc de rebre un cas importat no es pugui descartar totalment.