Contacte
La Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat l’informe Epidemiologia i perfil de resistència antibiòtica de Neisseria meningitidis. Catalunya, 2016-2019. L’informe analitza les característiques epidemiològiques dels casos confirmats de N. meningitidis i analitza la sensibilitat antibiòtica a la penicil·lina, la cefotaxima, la ciprofloxacina i la rifampicina dels casos confirmats per laboratori declarats al Sistema de Notificació Microbiològica de Catalunya durant els anys 2016-2019.
La malaltia meningocòccica és de gran importància en la salut pública atès el seu impacte social i sanitari, l’afectació predominant d’infants i joves, i l’alta letalitat. Neisseria meningitidis n’és l’agent causal, del qual se n’han descrit 13 serogrups, encara que només 6 han demostrat poder patogen en l’ésser humà: A, B, C, X, W i Y. El reservori del bacteri és exclusivament humà i la transmissió es produeix per via aèria per contacte directe de persona a persona o a través de petites gotes respiratòries procedents de la persona malalta o portadora del microorganisme. Les principals formes clíniques de la malaltia meningocòccica invasiva són la meningitis (30-60%) i la sèpsia (20-30%). En són altres manifestacions menys freqüents la pericarditis, artritis, pneumònia, conjuntivitis o faringitis.
Durant el període 2016-2019 s’han notificat 274 casos confirmats de N. meningitidis, que representen una taxa d’incidència global de 0,90 casos per 100.000 persones/any. Globalment, s’ha observat un increment de la taxa d’incidència del 42,9% entre el 2016 i el 2019. Les incidències més elevades es troben en menors d’1 any seguides pel grup d’edat d’1 a 4 anys. El serogrup més freqüents ha estat el B i ha representat el 54,4% dels casos, seguit dels serogrups W (47 casos; 17,2%), C (22 casos, 8%), Y (20 casos; 7,3%), Y+W (2 casos; 0,7%) i A (1 cas; 0,4%). El serogrup B afecta tots els grups d’edat, principalment els infants <5 anys. Respecte al serogrup C, se n’han detectat casos en majors de 20 anys i també en infants entre 5-9 anys. A més a més, se n’han observat casos per serogrup W en gairebé tots els grups d’edat.
Dels 214 casos de N. meningitidis que s’han diagnosticat per cultiu, en el 88,0% dels casos s’ha notificat la sensibilitat antibiòtica. L’antibiòtic amb més percentatge de resistència ha estat la penicil·lina (9,4%) seguida de la ciprofloxacina i la cefotaxima (1,2% i 1,2%, respectivament). En tot el període no s’ha declarat cap soca resistent a rifampicina. El meningococ del serogrup B és el que ha presentat major nombre de resistències. L’única soca multiresistent detectada presenta resistència a la penicil·lina i a la ciprofloxacina, correspon a una N. meningitidis del grup C.
És necessari mantenir i millorar la vigilància sobre les resistències antimicrobianes de N. meningitidis per tal de conèixer amb més precisió la situació epidemiològica al nostre territori, optimitzar la realització de l’estudi de sensibilitat antibiòtica en els casos detectats i la seva notificació amb sistemes automatitzats. A més, cal fer un ús adequat dels antibiòtics d’acord amb els protocols més actualitzats. Veure informe.
