COVID-19 i salut mental

La nostra companya Eva Fernández Bretón, metgessa resident de medicina preventiva i salut pública de l'Hospital Universitari La Paz, Madrid i amb formació MIR en psiquiatria (2014-2016) ens ha preparat aquesta revisió de la COVID-19 i salut mental.

Els efectes en la salut mental de la pandèmia per la COVID-19 són directes per la mateixa malaltia i també derivats de la situació que la mateixa pandèmia ha generat. Els grups especialment vulnerables són els hospitalitzats, les persones amb malaltia mental prèvia, amb situacions difícils provocades per l'aïllament i la crisi econòmica i els treballadors sanitaris, encara que els efectes psicològics afecten a tota la població.

COVID-19 I SALUT MENTAL

En persones hospitalitzades per la COVID-19, un estudi va avaluar les comorbiditats psicològiques de 41 pacients: 43,9 % referien algun símptoma psiquiàtric, 12,2% tenien trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) i 26,8 % tenien ansietat o depressió. Aquests símptomes eren més freqüents en pacients amb dificultats d'afrontament i que referien estar estigmatitzats. El suport social percebut va ser el factor protector més important (1).

Les persones amb malaltia mental prèvia són especialment susceptibles. En un estudi de 76 pacients psiquiàtrics i 109 controls a la Xina, les puntuacions en les escales d'ansietat i depressió van ser significativament majors en pacients psiquiàtrics. Les preocupacions sobre la seva salut, impulsivitat i ideació suïcida van ser també més elevades. Un terç complien criteris de TEPT, i un quart d'insomni (2). A més, les persones amb malalties mentals preexistents poden tenir un major risc de recaiguda a causa de l'estrès associat amb la pandèmia de la COVID-19 (3). D'altra banda, les persones amb trastorn mental poden ser un col·lectiu de risc per a la malaltia per la COVID-19. Un estudi va trobar un major risc de pneumònia en pacients psiquiàtrics (4). Alguns dels factors que se suggereixen que poden augmentar-ne el risc són la presència de més comorbiditats que la població general, la vida dins de les institucions tancades o les barreres d'accés a l'atenció sanitària. Així, a Wuhan es va detectar un agrupament de 50 infectats per coronavirus en una institució psiquiàtrica (5).

Tant la major prevalença de la simptomatologia esmentada anteriorment com moltes de les situacions provocades per l'epidèmia (aïllament, dificultats econòmiques, por, consum d'alcohol) poden influir en el risc de suïcidi (6). Un model va analitzar com influiria la desocupació associada a la COVID-19 amb el suïcidi usant dades de 63 països que prenia una estimació d'ocupacions perdudes per la crisi facilitada per l'Organització Internacional del Treball (entre 5,3 milions a 24,7 milions). Van estimar que el nombre de suïcidis causats per la desocupació estaria entre 2.135 i 9.570 per any (7). D'altra banda, s'ha observat que els suïcidis consumats disminueixen en temps de guerra en la població general, probablement per la sensació de deure social. Un dels models explicatius de suïcidi més acceptats, la teoria interpersonal, exposa que els factors psicològics fonamentals per suïcidar-se són el sentiment de falta de pertinença i de càrrega per a altres persones. En situacions on es necessita la col·laboració de tots, es reforça el sentiment de comunitat i això pot exercir un cert paper protector (8,9). Encara que aquest darrer factor hi pugui influir, l'efecte conjunt de la resta de conseqüències psicològiques d'una epidèmia probablement té un pes més determinant. Immediatament després de l'epidèmia de la SARS es va trobar que entre la població més gran (la que té més risc de suïcidi consumat de base) es va produir un excés de mortalitat per suïcidi (10, 11).

Els treballadors sanitaris són un grup especialment exposat a patir problemes de salut mental a causa de l'estrès i la sobrecàrrega a la qual estan sotmesos. En una enquesta efectuada a 1.257 treballadors sanitaris a la Xina durant l'epidèmia del SARS-CoV-2, el 50,4 % referia símptomes de depressió, el 44,6 % d'ansietat i el 34 % d'insomni. En l'anàlisi multivariant, es va trobar que ser dona, personal d'infermeria, resident de Wuhan, o que treballa a primera línia augmentava el risc de l'aparició d'aquests símptomes (12). En una altra enquesta, també a la Xina, es va trobar que els treballadors sanitaris tenien una prevalença significativament major respecte a la població general d'insomni (38,4 vs 30,5), ansietat (13 vs 8,5), depressió (12,2 vs 9,5), somatització (1,6 vs 0,4) i símptomes de trastorn obsessiu-compulsiu (5,3 vs 2,2) (13). En un tercer estudi, la incidència d'ansietat entre el personal sanitari va ser del 23,04 %, que va ser més alt en dones (25,67 % vs. 11,63 en homes) i en el personal d'infermeria (26,88 % vs. 14,29 % en metges)(14).

En una enquesta efectuada en la població general a la Xina en la qual van participar 1.210 persones, el 53,8 % va classificar l'impacte psicològic de la pandèmia com a moderat o greu, 16,5 % van referir una simptomatologia depressiva moderada a greu i 28,8 % una ansietat moderada a greu. Les dones, els estudiants i el pitjor estat de salut percebut es van relacionar amb uns nivells més alts d'estrès, ansietat i depressió (15). A Itàlia es van objectivar nivells elevats d'estrès en comparació amb els nivells basals recollits en estadístiques europees. També es van trobar majors nivells d'ansietat en les dones i en les persones joves, així com en les persones que tenien algun familiar o conegut diagnosticat (16).

INTERVENCIONS DE SALUT PÚBLICA EN SALUT MENTAL DURANT LA PANDÈMIA

En resposta a l'epidèmia de la COVID-19 es van implementar a la Xina diverses mesures i plans que emfatitzen la necessitat de lluitar amb els problemes concurrents de salut mental que sorgeixen en una circumstància així. El 26 de gener de 2020, la Comissió Nacional de Salut de la Xina va publicar uns principis d'intervenció psicològica d'emergència per a la crisi de la COVID-19. Es van establir ràpidament línies telefòniques d'atenció a la salut mental, que proporcionava a la població consells i serveis de suport psicològic. El telèfon i internet s'han usat àmpliament per a proporcionar serveis de salut mental, i les xarxes socials (WeChat, Weibo) s'han utilitzat per a compartir estratègies, guies, i programes educatius. A més, l'Associació Xinesa de Salut Mental va publicar diversos manuals d'autoajuda per a l'atenció a la salut mental. A més, molts dels hospitals de la Xina van iniciar programes de telemedicina. El 26 de gener de 2020 l'Hospital Oest de Sichuan, un dels més importants de la Xina, va llançar un programa d'atenció en línia gratuït amb més de 100 professionals de diferents especialitats (15).

A Corea del Sud es va seguir una estratègia similar. El K-CDC va distribuir fullets per al públic. L'Associació de Neuropsiquiatria de Corea, a més, va redactar diverses guies sobre l'atenció a la salut mental en cinc grups: població general, pares de nens petits, persones en quarantena, professionals sanitaris en contacte directe amb pacients de la COVID-19 i altres professionals sanitaris. El Centre Nacional per a la Salut Mental va oferir atenció psicològica per a la població en quarantena a Daegu i per a aquells que havien tornat de Wuhan. També es van establir línies telefòniques d'atenció psicològica (17).

Per a les persones que refereixin símptomes d'estrès, ansietat, depressió, insomni o TEPT es recomana seguir un enfocament gradual(18). Per a la població general amb simptomatologia lleu poden ser útils materials d'autoajuda que cobreixin els seus símptomes i preocupacions, i poden ser atesos per un professional de salut mental si la simptomatologia s'agreuja o perdura. Altres recomanacions útils per a persones amb símptomes lleus són limitar l'exposició a notícies sobre la pandèmia i mantenir rutines i activitats estructurades.

Els professionals sanitaris es poden beneficiar de l'accés a una atenció psicològica específica individualitzada a demanda (19). L'Institut Nacional de Salut i Excel·lència Clínica del Regne Unit (NICE) recomana una vigilància activa del personal sanitari una vegada hagi passat la crisi, i assegurar així que els treballadors que ho necessitin puguin rebre una atenció precoç (20).

Les persones amb nivells importants d'estrès, ansietat o depressió han de ser preguntades per l'existència d'ideació suïcida quan són ateses. A les persones diagnosticades amb la COVID-19 i les persones amb malaltia mental prèvia se'ls recomana mantenir contacte social a través del telèfon/ordenador (21), així com trobades cara a cara, si això és possible, i sempre mantenint la distància de seguretat (22). A més, és útil promoure els serveis de telemedicina en salut mental per a intentar disminuir la barrera en l'atenció. Els serveis en línia de salut mental, quan es van implementar, van facilitar el desenvolupament i abast d'estratègies de salut mental en països en una fase més avançada de l'epidèmia, com la Xina o Corea del Sud (23).

Bibliografia

1. Psychological morbidities and fatigue in patients with confirmed COVID-19 during disease outbreak: prevalence and associated biopsychosocial risk factors | medRxiv [Internet]. [citat el 12 de maig de 2020]. Disponible a: https://www.medrxiv.org/content/10.1101/2020.05.08.20031666v1
2. Hao, F.; Tan, W.; Jiang, L.; Zhang, L.; Zhao, X.; Zou, Y. [et al.] Do psychiatric patients experience more psychiatric symptoms during COVID-19 pandemic and lockdown? A case-control study with service and research implications for immunopsychiatry. Brain Behav. Immun. 27 d’abril de 2020.
3. Yao, H.; Chen, J. H.; Xu, Y. F. Patients with mental health disorders in the COVID-19 epidemic. Lancet Psychiatry. 2020; 7 (4): e21.
4. Seminog, O. O.; Goldacre, M. J. Risk of pneumonia and pneumococcal disease in people with severe mental illness. English record linkage studies. Thorax. febrer de 2013; 68 (2): p. 171-6.
5. 5. Collective infections of coronavirus among 50 patients and 30 health workers in one psychiatric hospital in Wuhan (títol original en xinès: 武汉精神卫生中心院内感染，约80名医患确诊新冠肺炎--上观) [Internet]. [citat el 12 de maig de 2020]. Disponible a: https://www.jfdaily.com/news/detail?id=208584
6. Stuckler, D.; Basu, S.; Suhrcke, M.; Coutts, A.; McKee, M. The public health effect of economic crises and alternative policy responses in Europe: an empirical analysis. Lancet Lond. Engl. 25 de juliol de 2009; 374 (9686): p. 315-23.
7. Nordt, C.; Warnke, I.; Seifritz, E.; Kawohl, W. Modelling suicide and unemployment: a longitudinal analysis covering 63 countries, 2000-11. Lancet Psychiatry. març de 2015; 2 (3): p. 239-45.
8. Wasserman, I. M. The impact of epidemic, war, prohibition and media on suicide: United States, 1910-1920. Suicide Life Threat Behav. 1992; 22 (2): p. 240-54.
9. Chu, C.; Buchman-Schmitt, J. M.; Stanley, I. H.; Hom, M. A.; Tucker, R. P.; Hagan, C. R. [et al.] The interpersonal theory of suicide: A systematic review and meta-analysis of a decade of cross-national research. Psychol. Bull. desembre de 2017; 143 (12): p. 1313-45.
10. Chan, S. M. S.; Chiu, F. K. H.; Lam, C. W. L.; Leung, P. Y. V.; Conwell, Y. Elderly suicide and the 2003 SARS epidemic in Hong Kong. Int. J. Geriatr. Psychiatry. febrer de 2006; 21 (2): p. 113-8.
11. Cheung, Y. T.; Chau, P. H.; Yip, P. S. F. A revisit on older adults suicides and Severe Acute Respiratory Syndrome (SARS) epidemic in Hong Kong. Int. J. Geriatr. Psychiatry. desembre de 2008; 23 (12): p. 1231-8.
12. Lai, J.; Ma, S.; Wang, Y.; Cai, Z.; Hu, J.; Wei, N. [et al.] Factors Associated With Mental Health Outcomes Among Health Care Workers Exposed to Coronavirus Disease 2019. JAMA Netw. Open. 2 de 2020; 3 (3): e203976.
13. Zhang, W. R.; Wang, K.; Yin, L.; Zhao, W. F.; Xue, Q.; Peng, M. [et al.] Mental Health and Psychosocial Problems of Medical Health Workers during the COVID-19 Epidemic in China. Psychother Psychosom. 9 d’abril de 2020; p. 1-9.
14. Huang, J. Z.; Han, M. F.; Luo, T. D.; Ren, A. K.; Zhou, X.P. [Mental health survey of 230 medical staff in a tertiary infectious disease hospital for COVID-19]. Zhonghua Lao Dong Wei Sheng Zhi Ye Bing Za Zhi Zhonghua Laodong Weisheng Zhiyebing Zazhi Chin J Ind Hyg Occup Dis. 4 de març de 2020; 38 (0): E001.
15. Wang, C, Pan R, Wan X, Tan Y, Xu L, Ho CS, et al. Immediate Psychological Responses and Associated Factors during the Initial Stage of the 2019 Coronavirus Disease (COVID-19) Epidemic among the General Population in China. Int J Environ Res Public Health. 06 de 2020;17(5).
16. 16. Mazza, C.; Ricci, E.; Biondi, S.; Colasanti, M.; Ferracuti, S.; Napoli, C. [et al.] A Nationwide Survey of Psychological Distress among Italian People during the COVID-19 Pandemic: Immediate Psychological Responses and Associated Factors. Int. J. Environ. Res Public Health. 2 de 2020; 17 (9).
17. Jung, S. J.; Jun, J. Y. Mental Health and Psychological Intervention Amid COVID-19 Outbreak: Perspectives from South Korea. Yonsei Med. J. 2020; 61 (4): p. 271-2.
18. Cohen, G. H.; Tamrakar, S.; Lowe, S.; Sampson, L.; Ettman, C.; Linas, B. [et al]. Comparison of Simulated Treatment and Cost-effectiveness of a Stepped Care Case-Finding Intervention vs Usual Care for Posttraumatic Stress Disorder After a Natural Disaster. JAMA Psychiatry. 1 de 2017; 74 (12): p. 1251-8.
19. Greenberg, N.; Docherty, M.; Gnanapragasam, S.; Wessely, S. Managing mental health challenges faced by healthcare workers during covid-19 pandemic. BMJ. 26 de 2020; 368: m1211.
20. Overview |Post-traumatic stress disorder | Guidance | NICE [Internet]. [citat el 12 de maig de 2020]. Disponible a: https://www.nice.org.uk/guidance/ng116
21. Merchant, R. M.; Lurie, N. Social Media and Emergency Preparedness in Response to Novel Coronavirus. JAMA. 23 de març de 2020.
22. Galea, S.; Merchant, R.M.; Lurie, N. The Mental Health Consequences of COVID-19 and Physical Distancing: The Need for Prevention and Early Intervention. JAMA Intern. Med. 10 d’abril de 2020.
23. Liu, S.; Yang, L.; Zhang, C.; Xiang, Y. T.; Liu, Z.; Hu, S. [et al.] Online mental health services in China during the COVID-19 outbreak. Lancet Psychiatry. 2020; 7 (4): e17-8.