El CEEISCAT participa en un article que analitza les ITS a Europa, dins d’una sèrie publicada a la revista The Lancet Regional Health – Europe

La regió europea de l'OMS va registrar 17 milions de casos notificats d'ITS bacterianes el 2019. Per dur-ne a terme un control efectiu a Europa, es requereix identificar els desafiaments de la regió i les limitacions dels enfocaments actuals. Per això, The Lancet Regional Health - Europe va reunir un grup d'experts per fer una revisió exhaustiva de les ITS emergents i reemergents al continent, identificant desafiaments generals i específics, que s’ha materialitzat en quatre articles que aborden diferents aspectes clau: l’epidemiologia actual a Europa, les estratègies de prevenció en curs, els enfocaments pel maneig d’infeccions asimptomàtiques i els tractaments d’última generació.

El doctor Jordi Casabona i la doctora Cinta Folch del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT) han col·laborat en aquesta sèrie coordinada pel Dr. Oriol Mitjà (Fundació Lluita contra les Infeccions / Hospital Universitari Germans Trias i Pujol), i que també ha comptat amb l’Institut de Recerca sobre la Sida IrsiCaixa. Concretament, han contribuït a l’article “Epidemiology and determinants of reemerging bacterial sexually transmitted infections (STIs) and emerging STIs in Europe”, que descriu l’epidemiologia actual a Europa. Dels 53 països de la regió, s'han recopilat dades epidemiològiques de 49, que revelen variacions significatives en la notificació de les ITS bacterianes. Les regions nord i oest d'Europa mostren taxes més altes per cada 100.000 habitants, possiblement per l’existència de sistemes de vigilància i notificació de casos més rigorosos. La sèrie destaca noves poblacions clau a causa de canvis en el context sociopolític del continent: migrants, refugiats, treballadors sexuals i homes que tenen sexe amb homes, tots amb accés limitat a serveis de salut, es converteixen en poblacions prioritàries per a les polítiques de control.

Les conclusions d’aquests quatre documents subratllen la necessitat d’enfortir els serveis de salut pública, harmonitzar els sistemes de vigilància i notificació, promoure l’accés fàcil i gratuït a estratègies de prevenció i tractament i abordar determinants estructurals com l’accés universal als sistemes de salut i la reducció de l'estigma associat a les ITS. La implementació d'aquestes recomanacions és essencial per assolir els objectius de VIH i ITS a l'Agenda 2030.

Podeu llegir l’article aquí.