El dengue és una malaltia endèmica a més de 100 països, la major part dels països tropicals i subtropicals d’Amèrica Central, el Carib i Amèrica del Sud, el sud-est asiàtic i el sud del Pacífic i en diversos països d’Àfrica. Al voltant de 3.900 milions d’individus es troben en risc de patir dengue, i s’estima que hi ha 390 milions de nous casos de dengue anuals al món.
La malaltia es transmet generalment en un cicle que inclou humans i vectors principalment els mosquits Aedes aegypti i l’Aedes albopictus. El virus es transmet als humans per la picada de les femelles infectades i un mosquit infectat el pot transmetre durant tot el seu cicle de vida.
Segons les dades de l’OMS, l’augment de la incidència i l'extensió geogràfica de les arbovirosis, com el dengue, constitueix actualment un important problema de salut pública a la Regió de les Amèriques i representa el gruix dels casos notificats a la regió, amb epidèmies que se succeeixen cada tres a cinc anys. Els factors que influeixen en l’emergència i re-emergència del dengue són l’expansió de la distribució geogràfica del virus ajudada pel tràfic internacional de persones i mercaderies, i l’augment de la densitat i distribució geogràfica del vector, determinat per la pobresa, el deteriorament dels programes d’eliminació dels mosquits, les inadequades condicions dels habitatges, del subministrament d’aigua i del maneig dels residus.
Entre l'1 de gener de 2023 i el 4 de març de 2023 es van notificar un total de 342.243 casos de dengue a la regió de les Amèriques, 86 d'ells mortals. La major incidència acumulada de casos de la malaltia es va notificar a Bolívia, amb 264,4 casos per 100 000 habitants, seguida de Nicaragua amb 196,8 casos per 100.000 habitants.
El risc d’importació de casos de les zones endèmiques cap a les zones no endèmiques on hi ha presents possibles vectors, com l’Aedes albopictus, fa que la transmissió sigui factible i això ocasioni l’aparició de casos en la població autòctona. Aquest seria el cas, per exemple, dels casos autòctons que van aparèixer durant els anys 2018 i 2019 a Espanya (2 a Catalunya) i França, dels apareguts a Itàlia i França durant el 2020 (11 i 13 casos respectivament) o dels brots detectats durant el 2022 a Eivissa, amb 6 casos, i a França, amb 9 brots i 65 casos.
A Catalunya, durant l’any 2022 la detecció de casos va augmentar gairebé als nivell d’abans de la pandèmia amb un total de 120 casos confirmats. Tots els casos van ser importats d’àrees geogràfiques endèmiques de dengue, un 76% de la regió de Les Amèriques.
El període de desenvolupament del virus en el mosquit depèn sobretot de la temperatura ambiental; quan la temperatura s’aproxima als 25-28°C és quan s’inicia la vigilància de les arbovirosis. A Catalunya, aquest estiu es va activar el Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits el dia 5 de juny. Ateses les condicions climatològiques d’enguany amb una prolongació del període de calor, el risc de transmissió de dengue encara es manté i, per tant, també continua el període de vigilància.
Durant el període d’activitat vectorial, els centres sanitaris que detecten un cas de dengue l’han de comunicar de manera urgent a la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya. Quan es detecta, en qualsevol moment de l’any, un cas autòcton la notificació es fa en un termini màxim de 24 hores i es notifica de manera urgent al Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries.
La vigilància dels casos d’arbovirosi pel virus del dengue s’acompanya, durant els períodes de més activitat vectorial, d’inspeccions entomològiques i anàlisis virològiques dels vectors mosquits, del gènere Aedes, amb l’objectiu de donar una resposta ràpida, especialment si es detecten casos autòctons i brots, i limitar-ne la transmissió.
A Catalunya, a principis d’agost del 2023, es va detectar el primer cas de transmissió autòctona de dengue d’aquest any, a la zona de Tarragona. Posteriorment, a principis del mes d’octubre, es va notificar un altre cas a la zona del Maresme. El dia 20 d’octubre es va rebre la notificació d’un tercer cas sospitós de dengue, també a la zona del Maresme, que després s’ha confirmat per laboratori. Dels tres casos, només dos van requerir ingrés hospitalari i posteriorment van estar donats d’alta a domicili.
La notificació d’aquests dos casos en una mateixa àrea ha implicat una investigació epidemiològica més àmplia per delimitar les zones de possible transmissió i implementar mesures d’intervenció addicionals. Actualment, els serveis d’atenció primària i hospitalària estan alertats per tal de detectar precoçment casos sospitosos entre les persones que resideixen en aquestes àrees i presentin símptomes de la malaltia. També s’estan realitzant les inspeccions entomològiques mitjançant el servei de control de mosquits de referència a les zones esmentades per tal de detectar possibles focus de transmissió. El Banc de sang i teixits està realitzant cribratges delimitats en les donacions d’aquest territori per descartar l’existència de més casos.
A més dels casos autòctons esmentats, durant la resta del període i fins el dia 22 de octubre, s’han detectat 95 casos confirmats de dengue, tots ells d’origen importat.