Contacte
Sessió del cicle “Dijous de Salut Pública”Els reptes actuals en la investigació i el control de la legionel·losi al Vallès, una de les zones amb més incidència a Europa, han centrat la darrera sessió dels Dijous de Salut Publica. La trobada, organitzada per la Subdirecció Regional de Barcelona (SRB), es va celebrar el 19 de juny.
La sessió va comptar amb la participació de professionals de diversos àmbits que treballen conjuntament des d’un enfocament One Health. Va incloure quatre intervencions moderades per la Dra. Mireia Jané, subdirectora de la SRB:
- La legionel·losi al Vallès i l’enfocament One Health, a càrrec de la Dra. Rosa Sala, cap del Servei de Vigilància i Resposta Epidemiològica del Vallès Occidental i Oriental. Va destacar l’augment de casos i la importància d’enfortir la resposta coordinada i multidisciplinària, avançant en el diagnòstic i la investigació ambiental, especialment en el context del canvi climàtic.
- Implicacions dels canvis normatius en la investigació ambiental, presentada per Irene Corbella, cap del Servei de Salut Ambiental. Va posar l’accent en la prevenció a través de Plans Sanitaris contra la Legionel·la, adaptats a cada instal·lació, i en la necessitat de censar totes les instal·lacions de risc amb la col·laboració de l’àmbit municipal.
- Investigació ambiental de Legionel·la des de la perspectiva del laboratori evolució i reptes, amb Raquel González i Efrén Razquin, tècnics superiors de microbiologia del laboratori de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Van remarcar la diversitat d’espècies presents en les mostres i el repte de valorar noves tècniques com la seqüenciació per millorar la detecció i comprensió del risc ambiental.
- Pot el canvi climàtic afectar la colonització per Legionel·la?, explicat per la Noemí Párraga i Elisenda Arqué, investigadores del Grup d'Estudi de la Legionel·losi (GELeg). Van evidenciar la relació entre el context climàtic i l’augment del risc, i la necessitat d’integrar aquesta perspectiva en la vigilància i la planificació preventiva.
Tot plegat posa sobre la taula un repte compartit: avançar cap a un model de treball integrador i preventiu, que connecti la vigilància epidemiològica, ambiental i microbiològica i que incorpori noves eines analítiques i estratègies normatives com els Plans Sanitaris. Aquest model també hauria de potenciar la col·laboració entre disciplines i institucions per anticipar millor els riscos i protegir la salut pública en un context ambiental en transformació.
