Contacte
La ràbia és una zoonosi vírica que és gairebé sempre mortal i que causa problemes importants de salut pública a escala mundial.
Es considera que tots els mamífers són susceptibles a la malaltia, però el reservori més important són els cànids, especialment els gossos, responsables del 99% dels casos en humans. La transmissió es produeix des dels mamífers a les persones per mitjà de la saliva inoculada a la pell per ferides causades per mossegades, esgarrapades o per llepades a les mucoses. Tanmateix, es considera que el virus no traspassa la pell intacta per la qual cosa necessita la producció d’una ferida a la pell. De manera menys freqüent, pot penetrar per una ferida recent prèvia o per les mucoses.
Des de l’any 1978 no s’han detectat a Catalunya casos de ràbia en mamífers terrestres, a excepció de l’any 2013 en què es va detectar el cas d’un gos que havia estat en un país endèmic. A diverses comunitats autònomes, i també a Catalunya, s’han detectat ratpenats infectats pel virus ràbic europeu. Per tant, a Catalunya hi ha risc de ràbia a partir de l’exposició a ratpenats o d’altres mamífers procedents de països endèmics.
Es pot consultar, en angles, el llistat de països amb ràbia endèmica.
En aquest sentit es molt important evitar l’exposició a ratpenats i/o a animals que mostren comportaments agressius. Cal remarcar que els ratpenats són una espècie protegida i que no se’ls pot tocar ni treure dels nius.
En cas de trobar un animal salvatge ferit o cadells, inclosos els ratpenats, cal avisar els agents rurals.
A Catalunya la vacuna de la ràbia no s’utilitza de manera sistemàtica. Malgrat que la malaltia és molt greu, la infecció es pot prevenir amb vacunació preexposició selectiva.
Es recomana als viatgers procedents de països amb ràbia endèmica que hagin patit una mossegada d’animal salvatge que contactin amb el sistema assistencial habitual ─061 CatSalut respon, centre d’atenció primària, unitat d’atenció continuada o centre d’atenció al viatger─ per tal de valorar el grau de risc associat a l’incident.
En cas de mossegada a Catalunya, es poden descartar com a consultes de risc les originades per agressions d’animals autòctons, excepte els ratpenats. Tot i això, en el cas de qualsevol mossegada d’animal és important que es prenguin les mesures següents:
· Rentar la ferida amb aigua i sabó.
· Fer un tractament local de la ferida.
· Iniciar profilaxi amb antibiòtics en les ferides de les quals se sospiti que hi ha infecció bacteriana.
· Revisar l’estat immunitari del pacient contra el tètanus i valorar la necessitat de vacunació segons les recomanacions actuals.
En l’agressió de ratpenat en el nostre medi o d’animals que procedeixin de països endèmics o que hi hagin viatjat, s’ha de valorar cada cas. Per aquest motiu, s’ha de contactar amb el Servei de Vigilància Epidemiològica (SVE) del territori i, fora de l’horari laboral, amb el Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC) per valorar la possibilitat de sotmetre l’animal a vigilància, enviar les mostres disponibles i, eventualment, administrar al pacient el tractament corresponent.
Des dels Serveis de Vigilància Epidemiològica es farà la valoració i es decidirà l’actuació a seguir. Si després de la valoració es considera necessària la profilaxi postexposició, aquesta s’ha de fer de manera urgent i administrar-la al més aviat possible. El Servei de Vigilància farà arribar al centre assistencial la medicació necessària amb les instruccions per a la seva administració.
Per a més informació sobre les actuacions que cal dur a terme, consulteu el Protocol de prevenció i control de la ràbia vigent.