Contacte
- Anna Belver, portaveu de la Comunitat de Práctica dedicada a les instal·lacions de baix risc, explica els detalls del manual elaborat pel grup.
- El text estableix criteris homogenis de control i neteges.
Heu fet un document extens i detallat sobre les instal·lacions de baix risc de proliferació i dispersió de legionel·la. Què us va moure a plantejar-lo?
La notificació de casos i brots de legionel·losi registrats els darrers anys es poden atribuir sovint a instal·lacions classificades de baix risc. Per això vam considerar necessari establir criteris tècnics homogenis, que no contempla la normativa, per facilitar la funció inspectora dels tècnics municipals i dels inspectors de salut pública. A més, vam voler oferir als gestors de les instal·lacions més coneixement i seguretat en les seves tasques de prevenció i control dels equips.
Quins són els principals aspectes que creen dubtes als inspectors i que el manual resol?
Els diferents documents elaborats detallen recomanacions i criteris d’actuació en tot allò que la norma no contempla: periodicitats de revisió d’instal·lacions, de neteges i desinfeccions, controls analítics, etcètera.
Respecte aquests paràmetres de referència i periodicitats revisió i manteniment, trobeu en la vostra pràctica habitual que es passin per alt, aquests treballs?
Bé, en el nostre document no es defineixen paràmetres nous, sinó que s’estableixen límits de referència i valors guia. La normativa no concreta alguns d’aquests paràmetres, ni totes les periodicitats de control per a les instal·lacions de baix risc. Això generava confusions a l’hora d’aplicar tasques de manteniment.
En quins àmbits es generen més dubtes als operadors de les instal·lacions estudiades, en els paràmetres, la revisió o la neteja i desinfecció? Per què?
Sense cap dubte, en els paràmetres i en la revisió. Com dèiem abans, la normativa no els esmenta. A banda, el control de les instal·lacions estudiades és de competència municipal i per tant podria haver-hi diferència de criteris entre els diferents Ajuntaments. Resulta que una empresa de neteja viària que treballi a diversos municipis pot rebre instruccions diferents per part de les Administracions locals pel que fa al manteniment preventiu d’aquestes instal·lacions. I a més, hem detectat manca de formació específica del personal de manteniment sobre el perill de la legionel·la en instal·lacions que utilitzen l’aigua.
On heu trobat les principals dificultats per fer aquest treball?
Hi ha hagut obstacles tècnics que hem hagut de sortejar. Per exemple, per disposar de la informació necessària per poder definir els paràmetres comuns en totes les taules de treball. Això ens ha obligat a una recerca documental important, de normatives, guies tècniques, normes UNE, etcètera. I pel que fa a les dificultats personals, la coordinació d’agendes ha estat el problema principal.
Heu elaborat protocols per verificar, inspeccionar i avaluar els riscos de les instal·lacions. En quina mesura els proveïdors d’aquests equips col·laboren en aquests protocols? No haurien de formar part del manual d’instruccions de fàbrica?
En principi, no creiem oportú que els fabricants i proveïdors d’aquests aparells participin en l’elaboració dels protocols. Ara bé, un bon disseny de l’equip i la necessitat de disposar de l’esquema que reflecteixi el disseny dels mateixos és essencial per a un posterior manteniment preventiu adequat.
Pel que fa als manuals d’instruccions de fàbrica, considerem que han de contemplar el compliment de la normativa vigent. També trobem necessari que disposin d’un esquema que reflecteixi el disseny de la instal·lació. Si parlem de les instal·lacions de nebulitzadors, túnels de rentat i, fins i tot, vehicles de neteja viària, aquests sí que van acompanyats d’un manual d’instruccions i del seu esquema. Però altres instal·lacions, com fonts ornamentals o recs per aspersió, no solen anar acompanyades d’un manual de funcionament.
Quines particularitats més destacables tenen els vehicles de neteja, en relació amb els riscos de dispersió de legionel·la?
Les característiques i la tipologia de cada vehicle són molt diferents, en funció de l’ús concret a què es destinen. Les principals diferències amb les altres instal·lacions de risc són estan determinades per la pròpia condició, són vehicles i, per tant, es mouen, així que poden ser fonts de dispersió de legionel·la itinerants!
I a més s’ha de tenir en compte que poden utilitzar aigües de diferents orígens i qualitats en un mateix servei.
Les fonts ornamentals són unes altres instal·lacions que s’inclouen en el treball. Per què no existien protocols per a uns equipaments tan comuns en pobles i ciutats?
Nosaltres tampoc ho enteníem! Des de la CoP s’han elaborat protocols que facilitaran l’actuació inspectora i seran de molta utilitat per als tècnics municipals.
Tots els recs per aspersió comporten els mateixos riscos?
No. La Guia tècnica del Ministeri estableix un sistema d’avaluació del risc que permet classificar els diferents tipus de reg per aspersió. Alguns dels factors a considerar són l’origen de l’aigua, la reutilització, l’existència de dipòsits, la temporalitat, horaris de funcionament, la ubicació i el manteniment de la instal·lació.
El mateix treball recull que queden pendents d’elaborar els esquemes dels nebulitzadors alimentaris i de terrasses i de túnels de rentat de vehicles. Els teniu en marxa? Es podran incorporar al manual en breu?
Sí. Aquests s’han realitzat per la memòria de l’any 2017-2018, tot i que els esquemes elaborats poden arribar a no contemplar totes les instal·lacions que ens podem trobar en el mercat.
El fet que quedin per estudiar equipaments com sistemes contra incendis, humidificadors i aerosols a l’aire lliure, entre d’altres, us dóna camí per córrer... La vostra CoP continuarà treballant?
Sí. Fins al moment s’ha realitzat una tasca important per definir moltes de les instal·lacions que poden comportar un risc en la dispersió i proliferació de la legionel·la. Tanmateix, en el mercat sorgeixen nous sistemes i aparells susceptibles a afavorir la proliferació de la legionel·la fet que fa necessari seguir treballant. També cal considerar que alguns sistemes existents com l’aigua calenta sanitària (ACS) sense retorn i sistemes contra incendis no s’han treballat perquè ens vam centrar en instal·lacions que podien provocar brots de legionel·losi a nivell comunitari.
En general, les organitzacions responsables d’aquestes instal·lacions són conscients dels riscos de dispersió de legionel·la?
Això depèn de l’organització responsable. Pel que fa als titulars d’aquestes instal·lacions no tots són coneixedors del risc que comporten i, per tant, no saben que han d’aplicar plans d’autocontrol per a prevenir la dispersió de legionel·la. Si parlem dels Ajuntaments, que són els responsables de la vigilància i el control d’aquestes instal·lacions de baix risc, depèn de la seva capacitat tècnica. Resulta que no tots disposen de personal preparat per fer aquestes actuacions. En aquest sentit, valorem que en la composició d’aquesta CoP, a part de personal de l’ASPCAT, hi ha personal tècnic dels Ajuntaments de L’Hospitalet de Llobregat i Mataró, de la Diputació de Barcelona, del Govern d’Andorra i de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Cada temporada ens trobem amb algun brot provocat per instal·lacions de baix risc. És viable arribar a un any sense brots?
No. La legionel·la és un microorganisme que el seu hàbitat natural és l’aigua i que fàcilment colonitza qualsevol instal·lació que utilitzi aquest element. Tot i disposar de plans d’autocontrol per a prevenir el risc de dispersió de legionel·la, és del tot impossible eliminar-la al 100% atès que la pròpia composició de l’aigua facilita la formació de biofilms on la legionel·la creix i es multiplica quedant protegida i minvant eficàcia de les actuacions fetes per eliminar-la. Tot i així, creiem que el nostre treball pot ajudar a minimitzar el risc d’aparició de brots comunitaris.
