
Nigèria és un país on la febre de Lassa és endèmica i, en els últims mesos, s’hi ha detectat un augment important de la incidència de casos respecte als últims anys. A més, s’han vist afectades zones urbanes, densament poblades, on fins ara no s’havien notificat casos.
La febre de Lassa és una malaltia hemorràgica que es pot transmetre als humans per contacte directe o indirecte amb orina o femta de rates Mastomys natalensis (rata comú africana) infectades pel virus de Lassa (membre de la família de virus Arenaviridae), per inhalació i per consum alimentari d’aquests rosegadors. La transmissió també és possible entre persones, a través de l’exposició a la sang, teixits i secrecions o excrecions d’un pacient infectat, i per via sexual.
Aproximadament el 80% de les infeccions són lleus o asimptomàtiques, però en el 20% de les persones infectades la malaltia pot ser greu, amb afectació de diferents òrgans, i requerir hospitalització. Actualment, no hi ha vacuna protectora per a aquesta infecció.
La febre de Lassa és endèmica a Benín (on es va diagnosticar per primera vegada el novembre de 2014), Guinea, Ghana (diagnosticada per primera vegada l’octubre de 2011), Libèria, Mali (diagnosticada per primera vegada el febrer de 2009), Sierra Leone i Nigèria, i probablement també està estesa en altres països de l’Àfrica Occidental.
A Catalunya, com a tota la Unió Europea, no hi ha risc d’infecció primària de febre de Lassa perquè no hi ha rosegadors del gènere Mastomys, reservori principal del virus. El risc d’exposició en el nostre entorn s’avalua a partir de dos tipus d’escenaris: el risc per als viatgers que es trobin o desplacin a les zones afectades de Nigèria, i el risc d’arribada d’un cas importat.
Per minimitzar el possible risc del viatger a les zones afectades, es recomana anar prèviament (4-6 setmanes abans) a una unitat de salut internacional per rebre les indicacions oportunes. Algunes de les principals mesures de prevenció que cal tenir presents són: evitar l’exposició directa a rosegadors i el contacte amb persones amb símptomes compatibles de febre hemorràgica, evitar el consum de begudes i aliments que puguin estar contaminats amb orina o femta de rosegadors, mantenir bones pràctiques d’higiene i seguir els procediments de control de la infecció.
A la Unió Europea, el risc que es doni un cas importat, inclòs el risc de transmissió, es considera molt baix per a la població general (vegeu avaluació ràpida de risc).
A Catalunya, els casos sospitosos de febre de Lassa s’han de notificar de forma urgent a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC) perquè es duguin a terme les actuacions de prevenció i control oportunes.