Contacte
Figura 1. Percentatges de soques resistents (a) d’Staphylococcus aureus sensible a la meticil·lina (SASM) i (b) Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (SARM) segons antibiòtic analitzat. Catalunya, 2016-2022.
Les infeccions per Staphylococcus aureus són particularment problemàtiques per l'elevat nombre d'aïllats que presenten resistència a algun antibiòtic, destacant les soques d’S. aureus que presenten resistència a la meticil·lina (SARM).
La Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha redactat l'informe “Anàlisi de la sensibilitat als antimicrobians d'Staphylococcus aureus. Catalunya 2016 - 2022“ (veure informe). En aquest informe es mostra l'anàlisi de les sensibilitats als antibiòtics d' S. aureus sensible a la meticil·lina (SASM) i d' S. aureus resistent a la meticil·lina (SARM) invasius aïllats a Catalunya, en el període 2016 – 2022.
Durant aquest període 2016 -2022, s'han notificat 7.204 (80,5%) aïllats d’SASM i 1.746 (19,5%) d’SARM. En referència a l'estudi de resistència de les soques de SASM, s'han observat un 86,5% de soques resistents a la benzilpenicil·lina i un percentatge inferior al 10% en les quinolones (ciprofloxacina (7,4%) i levofloxacina (6%)). En el cas dels aminoglucòsids, un 6% de les soques estudiades han presentat resistència a la gentamicina i un 9,3% a la tobramicina. Respecte a la resta d’antibiòtics estudiats, un 18,6% de les soques ha presentat resistència a la clindamicina, un 23,8% a l'eritromicina, un 3,4% a la tetraciclina, un 0,6% a la rifampicina, un 1,1% al trimetoprim-sulfametoxazol, un 0,3% a la daptomicina i, finalment, un 0,03% al linezolid. No s’ha reportat cap soca resistent a la vancomicina (figura 1a).
Respecte a l'estudi de la resistència de les soques d’SARM, el total de les soques analitzades ha presentat resistència a la benzilpenicil·lina i més d'un 80% ho han fet a les quinolones. En concret, un 85,4% a la ciprofloxacina i un 84,1% a la levofloxacina. Respecte als aminoglicòsids, un 12% han mostrat resistència a la gentamicina i un 49,3% a la tobramicina. De la resta d'antibiòtics estudiats, un 28,9% de les soques han mostrat un fenotip resistent a la clindamicina, un 55,8% a l'eritromicina, un 12,1% a la tetraciclina, un 2,5% a la rifampicina, un 2,8% al trimetoprim-sulfametoxazol, un 0,6% a la daptomicina i un 0,2% al linezolid. No s’ha reportat cap soca resistent a la vancomicina (figura 1b).
L’Organització Mundial de la Salut considera la resistència a antibiòtics una de les principals preocupacions en salut pública i, per tant, estableix com a prioritària la recerca urgent de noves opcions terapèutiques per a fer front a aquests bacteris.
A Catalunya, la notificació del RA al sistema de notificació microbiològica de Catalunya és d’obligat compliment (Decret 203/2015) i es coordina des de l’SGVRESP.
Per a més informació: Sistema de notificació microbiològica de Catalunya.