Contacte
La PPE és una mesura eficaç que consisteix a prendre fàrmacs antiretrovirals enfront el VIH per prevenir la infecció pel VIH després d'una exposició esporàdica i excepcional.
La PPE s'ha d'emprar en situacions d'emergència, no està indicada per a ús regular de persones que poden estar exposades al VIH freqüentment i no constitueix un instrument preventiu que pugui substituir la profilaxi primària com a mecanisme de prevenció de la transmissió de la infecció pel VIH.
Punts clau
La Profilaxi Postexposició (PPE) consisteix en l'ús de fàrmacs antiretrovirals per a prevenir la infecció del VIH en persones no infectades, poc temps després d'una possible exposició al VIH.
La PPE està dissenyada per a situacions d'emergència i per a ús regular de les persones que podrien estar freqüentment exposades al VIH.
La PPE s'ha d'iniciar en les primeres 72 hores després d'una possible exposició al VIH, idealment durant les primeres 6 hores, i com més aviat millor. La PPE implica prendre medicaments contra el VIH diàriament durant 28 dies.
La PPE no elimina el risc de transmissió d'altres infeccions de transmissió sexual (ITS).
La PPE es prescriu a persones VIH negatives o que desconeixen el seu estat serològic i que en les últimes 72 hores:
- Han estat exposades al VIH durant les relacions sexuals.
- Han compartit xeringues o estris de preparació de drogues.
- Han patit una agressió sexual.
El risc de transmissió del VIH es pot veure incrementat pels següents factors:
- Si el cas font pertany a col·lectius on hi ha una prevalença més alta de la infecció pel VIH:
- Homes que tenen sexe amb homes (HSH).
- Usuaris de drogues per via parenteral (UDVP).
- Persones que es dediquen al treball sexual.
- Persones amb antecedents d’ingrés en centres penitenciaris.
- Persones que provenen de països on la prevalença de la infecció pel VIH és superior a l’1%: Haití, Bahames, Jamaica, Belize, Trinitat i Tobago, Estònia, Rússia, Tailàndia i l’Àfrica subsahariana.
- Si la persona exposada ha estat víctima d’una agressió sexual.
- Si en la relació sexual s’han produït circumstàncies com: lesions d’ITS en el cas font, dones en la fase menstrual o si s’ha produït una pèrdua de sang durant l’acte sexual.
Cal que la persona exposada vagi a un servei d’urgències hospitalàries durant les primeres 72 hores a partir de l’exposició, ja que després d’aquest període de temps la PPE no es considera efectiva. L’efectivitat de la intervenció és màxima durant les primeres 6 hores.
L’avaluació del tipus d’exposició del pacient s’ha de fer el més aviat possible i ha d’incloure una determinació basal del seu estat serològic, atès que la PPE no està indicada en el cas de les persones que ja presenten la infecció pel VIH.
A la història clínica, s’ha de recollir tota la informació disponible sobre la persona font i l’exposició
viscuda pel pacient per valorar la indicació de PPE i fer un seguiment clínic adequat del cas.
A partir del risc de l’exposició i de la possible infectivitat del cas font, s’ha de decidir si es facilita o no la PPE.
La PPE s’ha d’iniciar com més aviat millor, si és possible durant les primeres 6 hores després de l’exposició. Passades més de 72 hores, aquest procediment ja no és efectiu.
La durada recomanada del tractament és de 28 dies.
Al cap de 72 hores de l’inici és recomanable que un professional de la unitat de malalties infeccioses de l’hospital faci el seguiment del pacient amb la finalitat d’avaluar el grau de compliment del tractament antiretroviral (TARV) i de detectar-ne efectes indesitjables o de toxicitat. Cal que posteriorment es facin controls periòdics (almenys cada dues setmanes) fins que es completi la pauta de la PPE.
Es recomana la combinació de tres fàrmacs antiretrovirals, dos inhibidors de la transcriptasa inversa anàlegs dels nucleòsids/nucleòtids (ITIAN) associats amb un fàrmac d’una altra família.