Contacte
A Catalunya es calcula que al voltant de 65.000 persones han estat exposades algun cop a la vida al virus de l’hepatitis C (VHC) i que, d’aquestes, gairebé la meitat, presenta infecció activa. Pel que fa el virus de l’hepatitis B (VHB), es calcula que aproximadament unes 40.000 persones estan infectades.
Sobre l’hepatitis C, un 20% de les persones que tenen infecció activa desconeix que està infectada, dada que no es coneix per l’hepatitis B. La infecció, per ambdós virus, pot romandre silent durant molts anys, sense donar símptomes. No obstant, cal detectar aquestes infeccions no diagnosticades perquè podrien evolucionar a fibrosi, i de manera tardana, a cirrosi i/o càncer de fetge.* A més a més, pel que fa l’hepatitis C, que a diferència de la hepatitis B no té vacuna, en els darrers anys hi ha un tractament molt efectiu i segur, que aconsegueix la curació completa en més del 96% dels tractaments. Això fa que sigui encara més important el diagnòstic precoç de la infecció, ja que tenim la oportunitat de poder eliminar-la.
Hi ha diversos tipus de proves i estratègies per oferir la prova del VHC i el VHB. Aquestes són les més rellevants.
* Altres virus de l’hepatitis, com l’A o l’E, no evolucionen a hepatitis cròniques, i la D requereix la infecció simultània amb l’hepatitis B.
- Quan el metge o metgessa sospita d’una hepatitis C o B, pot demanar una prova d’anticossos per detectar si la persona ha patit mai la infecció.
- RNA del VHC. Aquesta prova detecta material genètic del virus, que indica presència d’aquest i, per tant, infecció activa.
Avui dia, els laboratoris de Catalunya compten amb el test reflex. Això implica que quan una prova d’anticossos del VHC surt positiva, automàticament es fa la prova de detecció del RNA en la mateixa mostra per demostrar o descartar infecció activa.
- DNA del VHB. Aquesta prova detecta material genètic del virus, que indica presència d’aquest.
- Antigen de superfície del VHB (HBsAg). Aquesta prova detecta un antigen del virus, i indica presència d’aquest.
- Prova ràpida d’anticossos contra el VHC (dactilar o oral). Actualment s’ofereix la possibilitat de fer la prova ràpida de detecció d’anticossos contra el VHC a poblacions clau en els seus llocs de trobada, com poden ser les persones que s’injecten drogues als programes d’intercanvi de xeringues (PIX), les persones migrades provinents de països d’elevada prevalença a esdeveniments socioculturals, i els homes que tenen sexe amb homes a les ONG.
- Prova ràpida de l’antigen de superfície del VHB (HBsAg) (dactilar). S’està augmentant l’oferta de la prova ràpida del VHB en poblacions clau en els seus llocs de trobada: persones que s’injecten drogues als PIX i persones migrades provinents de països d’elevada prevalença a esdeveniments socioculturals.
- Gota de sang seca. Un cop ha sortit una prova ràpida positiva a anticossos o d’antígens, es pot realitzar una altra punció dactilar que permet ser analitzada al laboratori per confirmar infecció actual mitjançant la detecció d’ARN.
Persones que:
- Presentin símptomes i/o signes indicatius d’infecció per hepatitis víriques
- Hagin viscut a un país amb elevada prevalença (Xina, Marroc, Pakistan, Índia,Romania, Egipte, Països sud-saharians...).
- Estiguin diagnosticades d’infecció pel VIH.
- Hagin mantingut relacions sexuals, sobre tot anals, amb penetració sense protecció.
- Van rebre sang o hemoderivats abans de 1992.
- Hagin compartit el material per injectar-se o esnifar drogues.
- S’hagin fet tatuatges o pírcings sense garanties sanitàries.
- Hagin compartit estris d’higiene personal.
- Practiquin chemsex o slamsex.
- Pateixin o hagin patit alguna infecció de transmissió sexual.