Contacte
L’escabiosi o “sarna” és una infestació parasitària de la pell produïda per l’artròpode Sarcoptes scabiei var. hominis, un àcar microscòpic.
Pot afectar persones de qualsevol edat, origen, condició social o hàbits higiènics.
La transmissió de la sarna és per contacte directe, pell a pell, entre persones i cal que el contacte sigui perllongat (per exemple, és difícil que es transmeti per un encaixada de mans ràpida o una abraçada). La sarna també es pot transmetre per contacte indirecte i perllongat mitjançant fòmits (objectes), com ara la roba de vestir, tovalloles i roba de llit contaminada recentment.
La sarna es transmet fàcilment entre els convivents familiars i les parelles sexuals. També es fàcil la transmissió als llocs on conviuen moltes persones, com ara residències de gent gran, llars d’infants, centres d’acollida, presons o hospitals.
Un cas aïllat de sarna no es notifica, però sí la sospita d’un brot epidèmic. Els brots de sarna (dos o més casos relacionats en el temps i l’espai) són de declaració obligatòria a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya(XVEC).
Classificació
La sarna pot classificar-se en:
Sarna típica
No se n’acostumen a apreciar signes ni símptomes fins al cap de 2 setmanes de l’exposició inicial però pot arribar fins a 6 setmanes. En les persones que han patit infestacions prèvies, la picor sol aparèixer d’1 a 4 dies després de la infestació; a vegades, inclús, 24 hores després.
La primera manifestació clínica és una pruïja intensa a tot el cos com a conseqüència de la reacció cel·lular d’hipersensibilitat a les proteïnes del paràsit o als seus productes (ous o excrements). És típica l’exacerbació nocturna de la picor i també després de dutxar-se amb aigua calenta.
Sovint també hi ha una erupció cutània papular, eritematosa i pruriginosa, i fins i tot hi pot haver pústules i nòduls.
Els solcs acarians són causats per les excavacions (túnels) que les femelles d’àcar adultes realitzen a les capes més superficials de la pell, aquesta troballa és patognomònica d’escabiosi.
Les zones més freqüentment afectades acostumen a ser:
- els espais interdigitals de mans i peus.
- cares internes dels dits.
- els plecs articulars dels canells i colzes.
- els plecs axil·lars i submamaris.
- genitals, l’arèola mamària.
- abdomen, melic.
- Peus.
- cuixes
- natges i solc intergluti.
La cara i el cuir cabellut acostumen a ser respectats excepte, en casos molt agressius, en persones immunodeprimides i en infants.
En els infants, sobretot si són menors de dos anys, l’erupció generalment és papulovesicular, i sovint apareix en zones que no afecta els adults, com ara el coll, el cuir cabellut, les plantes dels peus i els palmells de les mans.
Són freqüents les erupcions vesiculopustuloses en els palmells de les mans i les plantes dels peus.
Cal tenir en compte també que, en nadons i infants molt petits, la sarna sovint es presenta com a èczema generalitzat al tronc. És típic també en nadons la presència de nòduls de color vermell-marronós. El nadons no poden rascar-se i presenten malestar general.
En lactants menors de 2-3 mesos, la pruïja pot restar absent.
Sarna crostosa, queratòtica o noruega
La sarna crostosa o noruega és més prevalent en pacients debilitats, institucionalitzats o immunocompromesos a causa de tractaments farmacològics o per malalties immunosupressores (VIH/sida, leucèmia de cèl·lules T i tractaments amb corticoides o immunosupressors).
També s’han descrit casos de sarna atípica en infants sans sotmesos a llargues teràpies de corticoesteroides tòpics.
Es caracteritza per lesions gruixudes i crostoses que poden allotjar milers d’àcars, és molt contagiosa.
En aquest tipus de sarna, la picor no és tan intensa, o és absent, però la dermatitis és molt agressiva, amb lesions cutànies hiperqueratòtiques acompanyades de crostes i excoriacions.
AMUNTDiagnòstic
Cal un alt nivell de sospita per diagnosticar correctament la sarna atès l’ampli rang de símptomes i signes. S’ha de fer una bona anamnesi i examinar bé les lesions.
Criteris diagnòstics:
Cas confirmat. Almenys un dels punts següents:
- Observació al microscopi d’àcars, ous o femta en mostres de pell.
- Observació en un dispositiu d’imatge d’alta potència d’àcars, ous o femta.
- Observació al dermatoscopi d’àcars.
Cas clínic. Al menys un dels punts següents:
- Solcs acarians.
- Lesions típiques que afectin els genitals masculins.
- Lesions típiques amb distribució típica i dos antecedents.
Cas sospitós. Un dels punts següents:
- Lesions típiques amb distribució típica i un antecedent.
- Lesions no típiques o distribució atípica i dos antecedents
Antecedents
- Picor.
- Contacte estret amb una persona que té picor o lesions típiques de sarna amb distribució típica.
Nota: el diagnòstic de cas clínic o de sospita de cas s’ha de fer un cop descartat el diagnòstic diferencial menys probable.
Notificació a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC)
Un cas aïllat de sarna no es notifica a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC), però sí la sospita d’un brot epidèmic. Els brots de sarna (dos o més casos relacionats en el temps i l’espai) són de declaració obligatòria a la XVEC.
Informació relacionada
-
* Baixeu el document a l’ordinador, empleneu les dades, imprimiu-lo com a PDF i deseu a l’ordinador el formulari emplenat.
Cal formalitzar quan no sigui possible fer la declaració mitjançant el Repositori Epidemiològic de Catalunya (REC).