Contacte
El xarampió, una amenaça per a Europa
Es considera potencialment erradicable, però la insuficient cobertura vacunal en alguns països europeus manté en alerta els sistemes de salut pública
El Sistema de Vigilància Europeu va registrar 14.451 casos de xarampió l’any 2017. Romania, Itàlia, Grècia i Alemanya en van reportar la majoria de casos. Aquesta malaltia vírica és molt contagiosa, i pot ser mortal, tot i que la vacuna té una eficàcia de més del 95%. L’OMS en recomana l’aplicació universal a totes les persones que no la tinguin contraindicada. De fet, durant els anys que portem del segle XXI el nombre de víctimes mortals per xarampió en tot el món s’ha reduït un 84%: de més 500.000 defuncions registrades l’any 2000 per xarampió s’ha passat a prop de 90.000 el 2016.
L’origen dels últims brots a Europa ha estat la disminució de la cobertura vacunal. Quan les cobertures vacunals són altes (a partir del 95% de la població en el cas del xarampió), els virus tenen més dificultats per transmetre’s. Això provoca l’anomenat efecte ramat: la protecció d’individus no vacunats gràcies a la cobertura general. Als territoris on les cobertures vacunals es mantenen altes de forma permanent, la incidència de les malalties disminueix fins al punt que comencen a eliminar-se.
Aquesta estratègia ha canviat el perfil de la mortalitat i de la morbiditat a molts llocs del món, gràcies a la reducció de malalties transmissibles, i ha estat decisiva per erradicar la verola (1976) i per eliminar o reduir substancialment malalties com la diftèria, la poliomielitis, la rubèola i, també, del xarampió a algunes zones geogràfiques.
A Catalunya es considera que el xarampió reuneix les condicions òptimes per a l'eliminació. Des del 1990 funciona el programa d'eliminació del xarampió a Catalunya, que l'any 1999 va incorporar a les seves estratègies l'avançament de l'administració de la segona i última dosi de la vacuna als 4 anys, en comptes d'esperar als 11 anys, com s'havia fet fins aleshores. Des de llavors s'han detectat casos esporàdics i alguns brots d'origen importat. El 2016 es van confirmar vuit casos de xarampió. Sis de les persones afectades no estaven vacunades, i a dues només se'ls havia administrat una dosi.
El xarampió és una malaltia vírica de declaració obligatòria i urgent a la Sub-direcció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública a través de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, en concordança amb el Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias (CCAES) del Ministeri de Sanitat i la Xarxa de Vigilància Epidemiològica Europea de l’European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC).
Els adults joves i els treballadors sanitaris, grups susceptibles al xarampió
L'última avaluació ràpida de riscos de l’European Center for Disease Prevention and Control (ECDC) sobre el risc de transmissió del xarampió en la UE/EEE posa en relleu que la cobertura de vacunació i la incidència de casos de xarampió varien segons els països i els grups de població. El document també assenyala que molts adults joves potser no són conscients del seu estat de vacunació, i per això és necessari comptar amb sistemes per identificar-los i vacunar-los, ja que es veuen cada vegada més afectats, i quan contrauen la malaltia n'augmenten la circulació. Finalment, l'ECDC assenyala com a motiu de preocupació la freqüència dels casos entre els treballadors sanitaris i suggereix als Estats que considerin intervencions específiques per garantir la vacunació d'aquest col·lectiu.
Mapa de la incidència del xarampió a Europa (ECDC, març 2018)