Especial: Programa de Salut Pública i canvi climàtic (II)

Les mesures per fer front a l’emergència climàtica s’incorporen a la planificació sanitària, tant en el marc del Pla de Salut de Catalunya 2016-2020 com del Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP) 

DINS DEL PLA DE SALUT DE CATALUNYA:

• Actualització del Programa de vigilància i control sanitaris de les aigües de consum humà de Catalunya, reenfocant-lo en base als principis dels plans de seguretat de l’aigua que promou la OMS.
• Creació d’una Comissió interdepartamental relativa als productes químics.
• Reducció de la incidència del canvi climàtic en l’aigua de consum humà.
• Adaptació de l’estudi d’exposició de la població de Catalunya a contaminants ambientals a través de la dieta als nous riscos emergents que es puguin derivar. 
• Reducció del malbaratament d’aliments, promoure l’aprofitament segur del menjar i regular-ne la donació.
• Consolidació del suport tècnic per implantar els circuits de declaració telemàtica de les malalties de declaració obligatòria (Ordre SLT/205/2019, de 19 de novembre).
• Difusió i formació entre els professionals de la xarxa sanitària assistencial dels continguts del Decret 203/2015, per tal d’assegurar la detecció i comunicació precoç de les malalties transmissibles i la posada en marxa de totes les actuacions des de la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya.

DINS DEL PINSAP 2017-2020:

El PINSAP recull l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic, que determina que l’aigua és el sistema més vulnerable als impactes del canvi climàtic a Catalunya a causa del clima mediterrani, i a les projeccions climàtiques que indiquen que disminuirà la disponibilitat d’aigua a Catalunya i que això afectarà la qualitat de l’aigua i la producció alimentària. Així mateix s’indica que és molt probable que augmenti la freqüència d’aiguats extrems i la intensitat i freqüència dels episodis de sequera, així com la incidència que té el canvi climàtic en la contaminació atmosfèrica i en la temperatura.

En les línies d’actuació prioritàries del PINSAP es recullen diverses accions realitzades per diferents departaments de la Generalitat i altres administracions relacionades amb la millora de la qualitat de l’aire, el canvi climàtic, la qualitat de l’aigua, la qualitat dels aliments, la lluita contra les arbovirosis, l’urbanisme i les polítiques socials i del sistema sanitari per fer front als efectes de la calor sobre la salut.

El PINSAP contempla també l’abordatge de les malalties emergents que plantegen un dels reptes més importants i poden arribar a ser un problema de salut pública greu. És el cas d’algunes malalties infeccioses estretament lligades als fenòmens de la globalització i del canvi Climàtic, com són les causades pels virus del dengue, Chikungunya i Zika, que poden ser transmesos pel mosquit tigre (Aedes albopictus) i del virus del Nil occidental transmès pel mosquit comú (Culex pipiens).

La qualitat de l’aire pot empitjorar degut al canvi climàtic, per l’increment de la temperatura i la radiació solar, els incendis que poden ser més freqüents o la manca de pluges, entre d’altres.

El Departament de Territori i Sostenibilitat fa un seguiment dels nivells dels contaminants a l’aire mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) i declara les situacions d’episodis ambientals de contaminació atmosfèrica quan es superen determinats nivells dels contaminants.

Per part del Departament de Salut, amb la col·laboració de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) s’han elaborat unes recomanacions sanitàries generals per tal de reduir l’exposició de la població als contaminants, i unes d’específiques per a situacions de superació de determinats nivells dels contaminants, tenint en compte especialment els grups de població més vulnerables. En aquest cas s’inclouen les recomanacions de salut als avisos i preavisos que es fan dels episodis ambientals als municipis afectats. Així mateix, s’ha posat a disposició de la població informació sobre els efectes per a la salut dels principals contaminants de l’aire.

D’altra banda, s’han realitzat campanyes i estudis de vigilància específics per determinats compostos, tenint en compte necessitats concretes d’alguns territoris de Catalunya. N’és un exemple el seguiment de compostos orgànics volàtils al Camp de Tarragona, impulsat en el marc de la Taula de Qualitat de l'Aire al Camp de Tarragona. El Departament de Salut participa en el disseny d’aquests estudis, pel que fa a la valoració del risc dels compostos per a la salut.

En el marc dels Plans Estratègics Sanitaris del Servei Català de la Salut, durant l’any 2019 s’ha impulsat, des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, la realització de cursos de formació de formadors sobre la contaminació atmosfèrica i els efectes sobre la salut per al personal d’Equips d’Atenció Primària, per promoure la formació i la sensibilització dels i les professionals de la salut en relació a aquesta matèria. Fins la data s’han realitzat dos cursos als sectors del Baix Llobregat i l’Hospitalet i del Vallès Oriental, i es preveu la realització d’altres formacions similars en altres sectors sanitaris el proper any. D’altra banda, s’impulsarà la formació sobre altres aspectes de salut ambiental relacionats amb el canvi climàtic.

Per tal de reduir l’impacte de la contaminació atmosfèrica sobre la salut, s’impulsarà l’objectiu de complir amb els nivells d’immissió dels contaminants atmosfèrics recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.

Així mateix, s’impulsarà un estudi per valorar l’impacte sobre la salut dels principals contaminants atmosfèrics a les diferents zones de qualitat de l’aire i municipis de Catalunya (PM, O3, NO2). Es calcularan els anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD) basant-se amb el càlcul dels anys de vida perduts i la càrrega de morbiditat relacionada amb la contaminació atmosfèrica a Catalunya.

L’augment de temperatures i del CO2 provoca canvis en el temps de floració d’algunes espècies, allargant l’estació pol·línica. Això pot conduir a un increment de la sensibilització a al·lèrgies i més episodis d’asma. A més, l’exposició simultània al pol·len i a la contaminació atmosfèrica pot empitjorar les al·lèrgies. Per aquest motiu, és important promoure en els propers anys la millora en la informació a la població de les prediccions de la concentració dels al·lergògens a l’aire.

Un dels efectes del canvi climàtic sobre la salut més àmpliament estudiat són les onades de calor. Les temperatures extremes de l’aire contribueixen directament a les defuncions per malalties cardiovasculars i respiratòries.

El Pla d'actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) a Catalunya,  coordinat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i el Servei Català de la Salut, és un pla estacional que s'activa anualment de l'1 de juny fins al 30 de setembre, i compta amb la participació de més d'una quinzena d'entitats.

Els seus objectius són predir, amb la màxima anticipació que permetin els mitjans tècnics, les possibles situacions meteorològiques de perill, minimitzar els efectes negatius de les onades de calor sobre la salut de la població a Catalunya i coordinar les mesures i els recursos existents a Catalunya per fer front a una possible onada de calor. Aquestes mesures inclouen la difusió de recomanacions a la població general i al personal sanitari, o intervencions específiques de prevenció i seguiment entre col·lectius i persones especialment vulnerables, entre d'altres.

D’altra banda, en el marc de les actuacions que impulsa el Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP), amb la participació de les demés administracions i organismes implicats, es va promoure l’any 2017 una Comissió Tècnica d’Habitatge i Urbanisme, amb  l’objectiu de fer propostes per incorporar la salut en l’urbanisme i l’habitatge. Aquestes propostes, recollides en el document “Criteris generals per un habitatge i un urbanisme saludables”, inclou mesures d’eficiència energètica i d’adaptació al canvi climàtic.

En els propers anys cal seguir impulsant mesures per a reduir l’impacte de les onades de calor, promovent actuacions d’ecoeficiència, augment de confort tèrmic als habitatges, accions per reduir l’efecte illa de calor urbana (incorporació de zones verdes i tendals en ciutats, etc.)

S’estima que el canvi climàtic produirà canvis en l’estacionalitat i distribució dels vectors, preveient-se un increment de persones exposades als arbovirus. A Catalunya hi ha actualment dos factors necessaris per a l’aparició d’algunes arbovirosis com és la presència de mosquits vectors i la possible introducció dels virus degut al trànsit de viatgers entre Catalunya i zones endèmiques. Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, es duen a terme actuacions de vigilància i control tant dels casos de malaltia com del vector present cada cop més a Catalunya Aedes albopictus -mosquit tigre- que pot transmetre el virus del Chikungunya, Dengue i Zika o el Culex pipiens -mosquit comú- que pot transmetre el virus del Nil occidental. 

El Govern va crear la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (Decret 203/2015, de 15 de setembre pel qual es crea la Xarxa de Vigilància Epidemiològica i es regulen els sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics i l’Ordre SLT/205/2019, de 19 de novembre, per la qual s’actualitzen les malalties de declaració obligatòria on s’incorpora el Zika, el MERS-CoV, les infeccions relacionades amb l´assistència i les resistències, amb l'objectiu de detectar precoçment i donar resposta d’una forma immediata i oportuna a les malalties de declaració obligatòria, els brots epidèmics de qualsevol etiologia i altres alertes epidemiològiques que es produeixin a Catalunya, així com les que es produeixin en altres comunitats de l’Estat espanyol i a Europa que afecten el territori de Catalunya.

El mosquit tigre es va detectar a Catalunya per primera vegada l'estiu de 2004, i actualment s’ha detectat en més de 500 municipis, d’acord amb les dades de la vigilància del mosquit que es du a terme amb el cos d’agents rurals i el Departament de Territori i Sostenibilitat. Amb l’objectiu d’alentir la seva distribució i reduir les molèsties de les seves picades i la possibilitat de transmetre malalties, en el marc de la  Comissió Interinstitucional per a la Prevenció i Control de Mosquits vectors de Catalunya, l’any 2011 es va elaborar l’Estratègia per a la prevenció i el control del mosquit tigre. Amb la mateixa finalitat, i com a eina d’utilitat per als ajuntaments, l’any 2012 es va elaborar una ordenança municipal tipus per a la prevenció i control de mosquits i, particularment, del mosquit tigre.

Posteriorment, l’any 2015 es va elaborar el Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits de Catalunya, que té com a objectiu oferir una guia per a la vigilància de les arbovirosis amb major risc de ser transmeses a Catalunya pel vector mosquit (virus del Nil occidental, dengue i Chikungunya), i establir un conjunt d’activitats de vigilància d’aquestes malalties i de control dels vectors, segons el nivell de risc d’arbovirosis. El protocol suposa una eina de gran utilitat davant la possible presència de casos d’aquestes malalties a Catalunya, per coordinar les accions que han de dur a terme els diferents agents implicats en la vigilància i control de les arbovirosis i prevenir-ne la transmissió. Així mateix, es va elaborar el Protocol de prevenció i control del Zika en l’àmbit obstètric i pediàtric. Recentment el Zika i el Dengue estan considerades també malalties de transmissió sexual.

D’altra banda, atesa la importància de la sensibilització ciutadana en la prevenció i el control del mosquit tigre, des de la seva detecció a Catalunya s’han publicat diversos materials d’informació a la ciutadania (distribució de fulletons per tots els municipis amb presència del mosquit, càpsules de vídeo, pòsters, etc).

L’augment de distribució de vectors i de plagues en general podrà implicar la necessitat d’incrementar les actuacions de control de plagues i els tractaments amb plaguicides. Amb l’objectiu de promoure que aquestes actuacions es facin d’acord amb els principis del control integrat de plagues i es fomenti l’ús sostenible i racional dels plaguicides, s’ha proposat la incorporació d’uns criteris d’utilització dels biocides en la modificació que es preveu del Reial decret 1054/2002, d’11 d’octubre, pel qual es regula el procés d’avaluació per al registre, autorització i comercialització de biocides.

Les accions planificades sobre aquesta matèries per als propers anys són: la millora i actualització del Protocol per a la vigilància i el control de la febre del Nil Occidental, l’actualització de l’Estratègia per a la prevenció i control del mosquit tigre, l’actualització de la informació al web sobre el control integrat de plagues i l’ús racional dels biocides i promoure que s’inclogui en el currículum escolar informació sobre el mosquit tigre i altres vectors, juntament amb els departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Territori i Sostenibilitat i Ensenyament.

Les projeccions climàtiques indiquen que disminuirà la disponibilitat d’aigua a Catalunya (reducció dels cabals dels rius i de les recàrregues d’aqüífers, així com augment d’aiguats extrems i d’episodis de sequera), i que això afectarà la seva qualitat.

El Departament de Salut porta a terme anualment el programa de vigilància i control sanitaris de l’aigua de consum humà i els sistemes de subministrament per garantir les condicions sanitàries de l’aigua i adoptar les mesures de gestió oportunes davant possibles incompliments. Així mateix, col·labora amb l’Agència Catalana de l’Aigua en les accions per impulsar millores en els abastaments públics i en la recuperació de pous en cas de sequeres.

En el marc de l’economia circular de l’aigua, i per fer front a les situacions de sequera i incrementar els recursos disponibles per a abastament d’aigua de consum humà, el Departament de Salut treballa en la valoració del risc i la definició de criteris sanitaris per garantir que la reutilització de les aigües residuals depurades i regenerades puguin ser aprofitades per diferents usos en funció de la qualitat assolida. Així mateix, col·laborem en projectes de recerca de diversos centres i universitats sobre aquesta matèria, per millorar el coneixement sobre els riscos per a la salut derivats de la reutilització d’aigües residuals regenerades.

Per als propers anys hi ha l’objectiu d’impulsar plans de Seguretat del Sanejament o eines similars en els projectes de reutilització. Aquest sistema d’avaluació i gestió de riscos és el recomanat per  l’Organització Mundial de la Salut per fer una reutilització segura des del punt de vista de la protecció de la salut. D’altra banda, es preveu establir criteris sanitaris per a l’aprofitament d’aigües grises, per contribuir al foment de polítiques d’estalvi d’aigua.

El canvi climàtic suposa importants reptes per a la seguretat alimentària. Els canvis a llarg termini de la temperatura, la humitat, els patrons de pluges i la freqüència d’esdeveniments meteorològics extrems afecten les pràctiques agrícoles i la producció de cultius i la contaminació per fongs productors de micotoxines. A més, el canvi de condicions climàtiques pot afavorir l'establiment d'espècies exòtiques invasores nocives per a la salut vegetal i  animal. L’escalfament superficial de l’aigua de mar i l’augment d’aports de nutrients condueixen a la profusió d’algues productores de toxines que poden causar brots de contaminació de mariscs.

L’increment de plagues en cultius que es preveu pugui ocasionar el canvi climàtic implica també un increment dels tractaments fitosanitaris. Així mateix, l’increment de temperatures s’estima que pot produir un augment de certes malalties com les diarrees per salmonel·losi i Campylobacter.

Per això cal garantí l’efectivitat de les actuacions de vigilància i control sanitari dels aliments davant els efectes del canvi climàtic. Cal continuar amb les accions de sensibilització de la ciutadania i amb la promoció de la formació dels manipuladors d’aliments per tal de recordar el seguiment de les bones pràctiques d’higiene en l’elaboració i preparació dels menjars. Igualment, cal reforçar la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya per tal d’aconseguir un control precoç i efectiu i donar resposta ràpida davant brots epidèmics i altres alertes de salut pública així com assessorar en els diferents agents etiològics que causen brots.  

D’altra banda, en el marc del foment d’hàbits saludables, s’incorpora el foment de la dieta mediterrània basada en productes mediambientalment sostenibles (productes de proximitat).

En els darrers anys s’han realitzat estudis de recerca sobre canvi climàtic i salut principalment enfocats a l’impacte de la temperatura en la mortalitat de la població. Així mateix, s’està participant en el projecte de recerca PICAT  (Plataforma integral per al control d’arbovirosis a Catalunya), que pretén integrar tota la informació rellevant que pot determinar l’aparició de casos autòctons al nostre territori i crear una xarxa amb els principals agents involucrats (atenció primària, centres especialitzats, centres de recerca avançada, agències de salut pública i societat civil). Aquesta plataforma permet crear uns models innovadors de predicció del risc d’aparició d’un brot epidèmic autòcton, dissenyats a partir dels casos notificats al llarg dels anys, complementats amb les captures de mosquits i la col·laboració de la pròpia ciutadania.

En els darrers anys s’han realitzat estudis de recerca sobre canvi climàtic i salut principalment enfocats a l’impacte de la temperatura en la mortalitat de la població. En els propers anys es fomentaran projectes de recerca que contribueixin a un millor coneixement dels efectes del canvi climàtic sobre la salut de les persones, l’avaluació de vulnerabilitats i estudis de càrrega de malaltia associada al canvi climàtic.

El proper any es treballarà per posar a disposició de la població informació relativa a l’impacte del canvi climàtic sobre la salut de les persones i les principals mesures d’adaptació al canvi climàtic. Es preveu elaborar informació dirigida a la població general, i també als grups de població més vulnerable, així com als professionals de la salut i altres agents involucrats.

Davant l’increment d’aparició de fenòmens meteorològics extrems, com incendis, inundacions, pluges torrencials, etc, cal disposar de plans actualitzats de resposta sanitària davant aquests fenòmens. A aquests plans és oportú incloure també aspectes que poden repercutir en la salut pública, com el subministrament d’aigua potable, gestió de residus, depuració d’aigües residuals, etc. Així mateix, la detecció de malalties emergents i reemergents així com les emergències de Salut Pública d’Importància Internacional (ESPII), ha de permetre a través de la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya, actuar ràpidament i reduir l’impacte sobre la salut de la població.

El Departament de Salut ha adoptat mesures d’eficiència energètica dels edificis, reducció de GEH i reconversió de la flota de vehicles. La renovació del parc mòbil s’ha fet a través de la Comissió Central de Subministraments, Contractació centralitzada del subministrament de vehicles en la modalitat d’arrendament sense opció de compra. Els vehicles que es tindran a disposició a partir del primer trimestre del 2020 seran el 97,2% híbrids. També es disposarà ja de 2 vehicles elèctrics. Per altra banda durant el 2020 es donaran  de baixa els vehicles que  no tinguin etiqueta C o B.