Contacte
Factors de risc, controls en empreses, consells als consumidors
Característiques del bacteri
Entre les espècies reconegudes del gènere Listeria, l'anomenada Listeria monocytogenes és essencialment l'única espècie patògena per als éssers humans. És un bacteri grampositiu i no formador d'espores, que pot créixer en condicions anaeròbiques i aeròbiques i sobreviure fins i tot en condicions ambientals poc favorables per a altres patògens, com una relativa alta concentració de sals, un ampli rang de temperatures (de -0,4 °C a 45 °C), pH entre 4 i 9,6, i activitat aigua ≥0.92.
Té capacitat de canviar d'un sapròfit ambiental a un patogen potencialment mortal. S'ha comprovat que la temperatura de pasteurització de 72 °C durant 10 segons és efectiva contra Listeria.
L. monocytogenes ha estat tipificada en quatre serotips, dels quals només tres (1/2a, 1/2b, 4b) estan implicats en el 95% de tots els casos de listeriosis humana.
Aliments de risc per Listeria
El risc per a la salut humana deriva de l'exposició als aliments que contenen L. monocytogenes en quantitats superiors a 100 ufc/g. El risc de listeriosi és major amb l'augment del nombre de cèl·lules ingerides.
Els aliments clàssics d'alt risc examinats pels estats membres per a la detecció de L. monocytogenes són els aliments a punt per consumir (APC) amb una vida útil relativament llarga -com els productes carnis, productes de la pesca i tractats tèrmicament, i el formatge elaborat amb llet no pasteuritzada- no sotmesos a un tractament tèrmic previ al consum.
Els últims anys, no obstant això, els brots de listeriosi també han estat causats per aliments que no es consideraven vehicles alimentaris probables, segons l'experiència prèvia i les avaluacions de riscos. El recent brot de la Unió Europea relacionat amb el blat de moro congelat (EFSA i ECDC, 2018b), però també als Estats Units relacionat amb melons (CDC, 2011), gelats, pomes caramel·litzades preenvasades (CDC, 2015a) i llavors germinades (CDC, 2015b) són il·lustracions de vehicles potencials desconeguts fins ara.
Presència detectada en aliments
El 2017, 26 estats membres van comunicar dades sobre les categories d'aliments APC objecte de mostreig i anàlisi. Els resultats insatisfactoris[i] en les diferents categories d'aliments APC van ser sistemàticament més elevats en la fase d'elaboració que en la fase de venda al detall i més elevats en el peix i els productes pesquers (0,2-3,9%), seguits dels formatges tous i semitous (0,1-2,5%) i altres productes lactis (0-1,5%).
Considerant les dades de presència en mostres d'aliments APC procedents de totes les etapes del mostreig, la presència de L. monocytogenes va ser major en el peix i els productes pesquers (6%), seguida de les amanides APC (4,2%), la carn i els productes carnis APC (1,8%), els formatges tous i semitous (0,9%), les fruites i hortalisses (0,6%) i els formatges durs (0,1%). Aquestes dades de presència són, en general, similars a les dades del 2016.
A Catalunya, l’any 2018 es van analitzar 219 mostres d’una varietat representativa d’aliments APC i es va detectar la presència del patogen en un 9,5% de les mostres. D’aquestes mostres positives, el 42,1% pertanyien al sector de la pesca, el 52,6% al sector de la carn i el 5,3% al sector dels plats preparats. Aquestes mostres positives a la presència del patogen van generar 19 expedients de no conformitat.
A més a més, l’any 2018, es van gestionar 13 expedients d’alertes relacionats amb la detecció de L. monocytogenes en aliments APC. El aliments implicats en aquestes alertes van ser productes de la pesca en el 23,1% dels casos, productes carnis en el 15,4%, productes vegetals en el 7,7% i productes lactis en el 53,8% dels casos.
[i] A la Unió Europea, els criteris sobre la presència de L. monocytogenes en els aliments LPC s'especifiquen en el Reglament (CE) núm. 2073/2005 de la Comissió, modificat posteriorment.
Mecanismes de control
Els reglaments europeus estableixen que els operadors d’empreses alimentàries són responsables de l’aplicació dels criteris microbiològics previstos reglamentàriament per als diferents tipus d’aliments. En els APC, L. monocytogenes no ha de superar el límit de 100 ufc/g durant la vida útil del producte, o bé, ha de ser absent en 25g abans que el producte deixi el control immediat del productor. En els aliments destinats a l’alimentació infantil i usos mèdics especials, el límit durant tota la vida útil del producte és d’absència en 25g.
Per tal de garantir el compliment del límit microbiològic al final de la vida útil, els operadors d’empreses alimentàries han de tenir estudis de vida útil elaborats tenint en compte les característiques del producte, la població destinatària i l’ús previst.
A més a més, les empreses han de disposar d'un sistema eficaç de gestió de la innocuïtat dels aliments basat en l'anàlisi de perills i punts de control crític, aplicat per personal capacitat per controlar-ne la prevalença i quantificar L. monocytogenes en els productes alimentosos de risc. Es requereixen bones pràctiques de fabricació programes adequats de neteja i desinfecció, i un control eficaç de la temperatura en tota la cadena de producció, distribució i emmagatzematge dels aliments per a evitar la contaminació o inhibir el creixement de L. monocytogenes a nivells superiors a 100 ufc/g en els aliments que puguin plantejar un risc de L. monocytogenes. Fins i tot una proporció molt baixa esporàdica de mostres que superin el nivell de 100 ufc/g pot ser motiu de preocupació per a la salut pública.
Factors de risc
Els estudis basats en el concepte "de la granja a la taula" han demostrat que la contaminació dels productes finals es produeix normalment en les plantes de transformació o en el comerç minorista i, amb menor freqüència, directament a partir d'animals destinats a la producció d'aliments. A les plantes de transformació, aquest patogen pot formar biofilms a les superfícies en contacte amb aliments, augmentant així la seva resistència a la neteja i desinfecció i la probabilitat de contaminació dels aliments.
La capacitat de L. monocytogenes per proliferar a temperatures de refrigeració, en condicions d’aerobiosi i anaerobiosi, és probablement la característica més destacada del patogen, atès que la refrigeració és el mètode de conservació d'aliments més utilitzat als països desenvolupats. És important que els operadors d'empreses alimentàries i els consumidors mantinguin les temperatures dels seus frigorífics a un nivell baix (per sota de 4ºC), a fi de limitar el creixement potencial de L. monocytogenes si està present en els productes APC
Atès que molts dels aliments APC no requereixen cap tractament tèrmic per part del consumidor abans del consum, la contaminació d'aquest tipus d'aliments pot plantejar riscos per a la salut pública, especialment si poden afavorir la proliferació del patogen.
Un treball del Comitè Assessor del Regne Unit sobre Seguretat Microbiològica dels Aliments ha demostrat que alguns sectors de la població amb risc de listeriosi no tenen en compte les dates de caducitat dels productes APC.
La malaltia
La listeriosi és una malaltia que sovint es presenta en forma de casos esporàdics, encara que de vegades també pot produir brots epidèmics.
Pot presentar 2 formes clíniques diferents:
La listeriosi gastrointestinal no invasiva és una forma lleu de la malaltia i la més habitual, amb manifestacions clíniques de febre acompanyada de símptomes gastrointestinals (diarrees aquoses, nàusees i vòmits)
La listeriosi invasiva o greu amb manifestacions clíniques de meningoencefalitis i septicèmia o bacterièmia; aquesta forma és la més freqüent en pacients immunocompromesos i d'edat avançada, així com en les dones embarassades.
L’afectació de la dona embarassada, encara que acostuma a manifestar-se amb un quadre lleu, pot causar important afectació del fetus i avortaments. Per aquest motiu, la malaltia en les dones embarassades i els nounats s’inclouen dins la listeriosi invasiva.
Encara que la incidència de listeriosis invasives als països desenvolupats és força baixa, la malaltia és greu, amb una taxa de mortalitat elevada (20-30%).
Listeria es transmet a través d’ aliments contaminats com llet i formatges no higienitzats, aliments preparats, productes carnis, vegetals contaminats o productes de la pesca fumats. Altres vies de contagi són la transmissió de mare a fill, transplacentària o mitjançant el canal del part. També s'han notificat casos nosocomials. En veterinaris i grangers s'han observat infeccions cutànies localitzades per contacte directe amb material contaminat.
El període d'incubació de la listeriosi és variable, de 3 a 70 dies, amb una mitjana de 21 dies.
A Catalunya, la notificació dels casos confirmats de listeriosis en éssers humans és obligatòria des del 2015 a través del Sistema de Notificació Microbiològica de Catalunya (SNMC). Segons les notificacions rebudes al sistema, a Catalunya la incidència global de listeriosi (meningoencefalitis, bacterièmies sense focus i altres entitats clíniques) és manté relativament estable des de l’any 2004, amb una taxa d’incidència anual de 0,9-1,3 casos per 100.000 habitants. La bacterièmia sense focus és la manifestació clínica més freqüent, seguida de les meningoencefalitis.
Durant l’any 2018 es van notificar 87 casos confirmats al SNMC (57 bacterièmies sense focus, 25 meningoencefalitis i altres 5 entitats clíniques), que correspon a una taxa d’incidència de 1,2 casos per 100.000 habitants.
La vigilància humana de la listeriosis a la UE es basa en les formes invasives d'infecció per L. Monocytogenes, que es manifesten principalment com a septicèmia, meningitis o avortament espontani.
En 2017, els 28 Estats membres van notificar 2.480 casos humans de listeriosis invasiva confirmats. La taxa de notificació de la UE va ser de 0,48 casos per cada 100.000 habitants, xifra comparable a la de 2016. Hi ha hagut una tendència a l'augment estadísticament significativa de casos confirmats de listeriosis a la UE/EEE durant el període 2008-2017, així com durant els últims cinc anys (període 2013-2017). Setze EM van informar de 227 morts per listeriosis en 2017. Les infeccions per listeria es van reportar amb major freqüència en la població d'edat avançada en el grup d'edat major de 64 anys i particularment en el grup d'edat major de 84 anys.
En total, es van notificar a l’EFSA 39 casos humans de listeriosis deguts a brots de toxiinfecció alimentària (TIA) en sis Estats membres (Àustria, Dinamarca, Alemanya, Irlanda, Itàlia i Suècia) i un no membre (Suïssa). Les TIA es devien als formatges, el peix i els productes pesquers, la carn i els productes carnis i les hortalisses.
Els consumidors poden protegir-se seguint les instruccions de conservació (cadena del fred) i respectant les dates de caducitat , ja que L. monocytogenes pot créixer a temperatures de refrigeració.
També s'aconsella als consumidors, en particular als grups vulnerables com les dones embarassades i les persones grans i amb malaties cròniques, que són més susceptibles a la listeriosi invasiva, que segueixin les directrius donades per les autoritats competents pel que fa al consum de productes alimentaris relacionats amb el major risc de contaminació per L. monocytogenes.
Atès que l'envelliment de la població continuarà en la majoria dels estats membres en els pròxims anys, és important augmentar la conscienciació sobre la listeriosi i el risc, especialment per a les persones d'edat avançada, associat a certs tipus d'aliments i patrons de consum/hàbits.