Neurodesenvolupament i trastorns del neurodesenvolupament-TEAF

Aspectes generals

P

On trobem la caixa d’eines?

R

Al final de cada apartat del capítol.

P

Hola, podríais decirnos ¿cuáles son los cribados que debemos hacer en cada revisión del niño sano? Y ¿cuáles son en caso de sospecha de un posible trastorno?, ya que tenemos un tiempo muy limitado en las revisiones (20 min).

R

Están definidos en el protocolo, es el cuadro de cribados de TND.

P

En el dia a dia de l'atenció primària, quins professionals haurien de comprovar si hi ha alteracions?

P

En aquest i en altres cribratges no ho posa enlloc, o nosaltres no hem trobat qui ho ha de fer. Igualment, en la revisió de 10 anys, ha de ser només infermeria o ha de ser conjunta?

R

No esta estipulat encara. S’està treballant des del Departament per un grup de treball.

P

No s’ha fet menció a les altes capacitats. No és un trastorn però és una condició de l'infant amb una alta implicació en el seu desenvolupament i una implicació altíssima en l'àmbit acadèmic.

R

És cert però després de molt de consens entre tots els autors, vam decidir incloure els TND que estan a la CIE 11 i DSM5.

TEA

P

Hola, el cribado del TEA se hace a los 18 meses y 24 meses, ¿sí o sí? ¿O si a los 18 meses sale correcto, no es necesario repetirlo a los 24 meses?

R

Es repeteix igualment.

P

L'M-CHAT per despistatge d’autisme seria correcte fer-lo en algun moment entre els 18 i 24 mesos o cal fer-lo en aquests dos controls de salut? Als 18 mesos ¿potser serà massa aviat i detectarem trets que no es mantindran en l'evolució/maduració del nen i seran causa de moltes derivacions que no caldria?

P

L’M-CHAT, entenc que s'ha de passar als 18 mesos i als 24 mesos?

R

Els experts i la bibliografia indiquen fer-lo perquè detecta atipicitats i realment els nens que donen positiu encara que no tinguin un TEA tenen atipicitats en l’NDP que requereixen atenció precoç igualment.

P

Cal passar l’M-CHAT a tots els nens, tant si tenen factors de risc com si no?

R

Exacte, a tots.

P

Quant de temps ha de passar entre l’M-CHAT i el follow-up?

P

Quant temps ha de passar entre el primer test alterat i la entrevista de follow-up?

P

En cas que amb l’M-CHAT s’obtingui una puntuació de 3-7 punts, que és un risc mitjà, es recomana fer el follow-up en el mateix moment de la visita o s'ha de tornar a donar una visita passat un temps?

R

Això encara no s'ha concretat, no estaria malament fer-ho en una visita successiva propera, donant temps (2 o 3 9C).

P

Vaig veure que la sensibilitat de l’M-CHAT és del voltant del 38-40%. És realment l'eina de cribratge adequada? No n'hi ha d'altres, i per això fem servir aquesta eina?

R

L’M-CHAT té una sensibilitat del 0,70 i una especificitat del 0,99.

El que podria generar debat és el seu valor predictiu positiu. Quan es fa servir l’M-CHAT-R en una entrevista de seguiment que aprofundeix més en les respostes dels pares, el valor predictiu positiu és d'aproximadament 0,45 per al TEA específicament, però s’incrementa a 0,90 per a tots els retards del desenvolupament, inclòs el TEA.

Per això és molt bona eina, perquè els nens detectats que finalment no tinguin un diagnòstic de TEA tenen altres atipicitats del neurodesenvolupament i es beneficien d’una adequada atenció precoç.

M’agradaria destacar la necessitat de diagnòstic i d’intervenció precoç per aprofitar la plasticitat cerebral d’aquests infants i millorar el seu pronòstic funcional, minimitzant així totes les repercussions que té el retard en el diagnòstic. Actualment, l’edat mitjana de diagnòstic de TEA a Catalunya és de 8,8 anys.

P

Entiendo que el único test que deben pasar a todos los niños es el M-CHAT a los 18 y 24 meses. El resto de tests son herramientas para los niños con sospecha de trastorno pero no hay que pasarlos sí o sí a todos los niños. ¿Es así?

R

Exacte.

P

Quiero aclarar si el M-CHAT se puede entregar a las familias para que lo respondan.

R

Sí.

P

Passar l’M-CHAT de què disposem a l’eCAP seria correcte, oi? Nosaltres passem aquest.

R

Sí.

Bon dia, com seria la detecció del TEA tipus 1, abans sdme d'Asperger?

R

La detecció és la mateixa per tot l’aspectre d’aquest trastorn. Com a cribratge M-CHAT-R/F als 18 i 24 mesos. Per a la resta d’edats, en cas de sospita, al capítol altres qüestionaris trobaràs què pots utilitzar segons l’edat.

P

Perdó, quina és l'aplicació per a la detecció de TEA.

R

Cribratge universal als 18 mesos i 24 mesos amb l’M-CHAT-R/F. En cas de sospita clínica a altres edats, es pot derivar a CDIAP o CSMIJ, segons l’edat, i al capítol tens altres eines de cribratge per edats que són de molta utilitat, per a qui hi tingui interès.

P

Bon dia, seria correcte passar l’M-CHAT a la família mentre espera a la sala de espera perquè l’auto emplenin?

R

Sí.

P

Hola, l'M-CHAT que consta a l’HES té 20 preguntes i el que surt a la "i" de la intel·ligència activa, en té 23. Després de passar-lo als pares es volen bolcar les dades i en sobren o en falten, depèn de com es miri. Quin hauria de prevaldre? El de 20 o el de 23?

R

Des de Sistemes d'Informació s'està treballant per incorporar els canvis del protocol "Créixer amb Salut" i actualitzar les variables i qüestionaris que ja teníem fins ara. En breu seran efectius a l'ECAP, entre ells, l'M-CHAT.

P

En els infants prematurs, a quina edat es passaria l’M-CHAT? Hi ha marge de temps sobretot en aquells més prematurs?

R

Segons l’edat corregida, fins als 2 anys. Pensa que la prematuritat és un factor de risc per a qualsevol trastorn del neurodesenvolupament.

P

El cribratge de TEA, el qüestionari M-CHAT, qui l'ha de passar? El pediatre o la infermera?

R

No està estipulat encara. S’està treballant des del Departament per part d’un grup de treball.

TDL

P

En casos de pares reticents a treure el xumet de dia, quan el llenguatge no s'engega, parlem de nadons de 10 mesos a 18 mesos. Algun consell?

R

No hi ha evidència científica que l’ús del xumet entre 10 i 18 mesos sigui motiu suficient per no iniciar el llenguatge. De tota manera, evidentment, tenir la boca lliure de xumet és un facilitador. Al capítol d’ND, als annexos, i ha alguns consells per estimular el llenguatge i facilitar un context més estimulant per al seu desenvolupament. És també important explicar i conscienciar els pares de la importància que té aplicar aquestes estratègies i intentar que el nadó utilitzi el xumet el menor temps possible i, sobretot, que l’hi retirin en el moment en què es comuniquen amb el nadó.

P

Com es valora la identificació del llenguatge en nens que tenen català a la guarderia, castellà al carrer i una altra llengua materna?

R

És realment molt difícil fer una bona valoració. En edats primerenques, sobretot abans de l’escolarització a la llar d’infants, s’hauria de valorar en llengua materna. Una bona estratègia pot ser fer servir les llistes de verificació de la CDC, els ítems de llenguatge, ja que estan en molts idiomes i la família ens pot aportar molta informació. Un cop ja estan escolaritzats de forma estable podem valorar en català/castellà tenint en compte que no són la seva llengua materna.

P

Derivación a CREDA en casos de trastornos del lenguaje sin hipoacusia.

R

Actualment, la derivació a CREDA es fa des de l’EAP o CDIAP. De tota manera, sabem que es prioritzen les hipoacúsies i, segons el territori, els TDL amb més gravetat.

P

A quina edat seria convenient derivar a logopèdia un nen que té molt bona comprensió, diu moltíssimes paraules, fa frases llargues però li costa entendre, sobretot, algunes paraules.

R

En principi, als 2 anys l'haurien d'entendre la majoria dels seus cuidadors habituals.

P

Bona tarda. Nen amb trastorn del llenguatge que ja està fora de franja de CDIAP i el CSMIJ no l’accepta, no es por fer cap derivació a cap altre lloc?

R

Hi ha les unitats de rehabilitació logopèdica especialitzada dins de la xarxa, que tenen els seus criteris de derivació segons el territori i segons l’edat de l’infant. També caldrà fer un seguiment per part de l’equip de pediatria per si dins l’àmbit educatiu cal derivar-lo al CREDA (Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius). Cal notificar la situació amb un informe pediàtric a rehabilitació-logopèdia del territori i a l’EAP.

P

Trobo que els ítems de trastorn del llenguatge en caps amb nivells socioculturals molt baixos, amb exposició a múltiples llengües i pobresa i taxes d’immigració superiors al 40 per cent són molt exigents i, a la pràctica, no aplicables.

R

És cert, aquests infants són de molt risc, la pobresa és un factor de risc per al neurodesenvolupament molt estudiada i demostrada científicament. De tota manera, s’ha de valorar en la mesura del possible en llengua materna (poden ser d’utilitat les llistes de verificació de la CDC que estan en molts idiomes).

Trastorns de l’aprenentatge: DLX i DCL

P

Quan detectem una possible dislèxia, a on l’hem de derivar?

R

S’ha de notificar al tutor de l’alumne. Es recomana fer un informe amb tota la informació recollida.

P

Buenos días, ¿nos solicitan muchos tests de aprendizaje donde derivamos?

R

El EAP del centro escolar es el responsable de la valoración psicopedagógica del alumno y se pueden incluir los test o pruebas psicométricas que se consideren.

P

El que no em queda clar és que el contingut. Sembla que l'abordatge l'hem de fer des de la consulta, però en nens grans de Primària els criteris de derivació al CSMIJ ens demanen que incloguin valoració dels EAPS escolars que són molt tardans i que han d'incloure Conners i Wisc; i si no hi ha trastorn de conducta, no els valoren al CSMIJ. Llavors entenc que ara això canviarà? A més, l’OC està centralitzada en el pediatre i si la valoració la fa una altra professional, la infermera, no agafen les interconsultes, és així? És que son abordatges de diferents àmbits que es barregen.

R

El circuit EAP-CSMIJ ens consta que s’està revisant. El pediatre ha de coordinar tots aquells aspectes que tinguin a veure amb la salut del infant/adolescent, per tant, si a Educació es detecta una dificultat en conducta/aprenentatge s’ha d informar primer a pediatria perquè és l’àmbit on s’ha de fer un abordatge i valoració integral.

P

Com queda el que es va anunciar que des de l'escola es faria aquest screening de dislèxia?

P

La dislèxia no l’estudien els EAPs?

P

Teníem entès que el cribratge/diagnòstic de dislèxia/discalcúlia es feia des d’Educació. Ara no és així?

P

Hem de fer nosaltres el diagnòstic de dislèxia?

P

Si és un trastorn de l'aprenentatge que tractaran des de l'escola, el cribratge no s'hauria de fer des de l'escola?

P

Com a suggeriment, el cribratge de la dislèxia no es podria fer des d'Educació? És a dir, a les escoles?

P

Teniendo en cuenta que el profesorado es quien detecta este tipo de problemas en las aulas, no sería más lógico que pasaran ellos el EAP?

P

La detecció de dislèxia, per exemple, crec que la faran millor des de l'escola perquè els veuen cada dia durant moltes hores.

P

Fins ara, el cribratge de detecció de trastorns aprenentatge (dislèxia,TELL) i TDAH es feia pels EAP a les escoles. No es podria continuar fent d'aquesta manera?

P

El prodiscat no seria més útil que el passessin els tutors de classe? O l’EAP?

P

Creo que los trastornos del aprendizaje deberían ser diagnosticados desde el EAP de la escuela.

P

Penso que des de les escoles manquen molts coneixements i recursos.

R

S'està treballant perquè a les escoles també es faci un altre tipus de cribratge. Es sumarien tots dos.

P

Aquests tests serien per donar-los a les famílies i que ens els portessin omplerts a la pròxima visita?

R

Es pot respondre in situ o a casa, segons el temps de què es disposi.

P

Què fem amb les llistes espera dels EAP a l'escola?

R

Informar les famílies del problema i ajudar-les a empoderar-se perquè segueixin exigint el dret a la igualtat d’oportunitats en els aprenentatges. Hi ha el full de la Unitat de Suport a les Famílies del Departament d’Educació on es poden dirigir per expressar la situació.

P

En el cas que es detecti algun trastorn d'aprenentatge i el nen tingui més de 6 anys, a part de l'adaptació a nivell del centre escolar, hi ha algun tipus de recurs que es pugui oferir? Per què en molts llocs no tenen logopèdia o els recursos per acompanyar-los i la majoria ho han de fer en centres privats?

R

Tens raó, en els centres educatius no hi ha logopeda, son les mestres MESI, MALL les que s’encarreguen de donar aquest suport educatiu. En principi, si estan formades i les ratios es respecten, ha de funcionar. Els altres recursos s’apliquen segons el centre, aula oberta, etc. També hi ha recursos online que podeu trobar a la caixa d’eines.

P

Quan escriuen amb l'efecte mirall, seria un símptoma d’algun trastorn?

R

No, si és aïllat. S’ha de fer una valoració global de l’escriptura segons l’edat. A l’inici, pot ser “normal”.

P

Ens podríeu dir a on derivem els nens/es amb sospita de dislèxia? Gràcies!

R

Al mateix centre educatiu, a la seva tutora perquè informi la CAEI i aquesta ho farà a l’EAP.

P

Hi ha preguntes al PRODISCAT que les famílies no podran contestar, per barrera idiomàtica o per desconeixement (hi ha algun ítem com: Comet moltes faltes d’ortografia respecte al grup classe? Les famílies no poden conèixer si fa més o menys faltes que els companys, això ho saben a l'escola..). Els circuits de derivació a l'escola i els EAP per valorar aquests trastorns i els recursos necessaris a nivell de departaments (Salut i Educació), s'han tingut en compte? Estan establerts?

R

Jo, personalment, si no ho saben, els aconsello preguntar-ho a la mestra. El circuits s'han treballat, de tota manera no tan eficientment com ens agradaria; s'està treballant per millorar-los.

P

Llavors, s'ha de fer el Conners o aquest últim test?

R

En el PAPPS es proposa el Du Paul ADHD Rating IV, però el Conners també pot ser vàlid. No es proposa fer cribratge a tots els nens, només als que tinguin senyals d’alerta.

P

Los tratamientos de dislexia y discalcúlia no están financiados, ¿verdad?

R

Malauradament, no. Però l’infant té dret de rebre una atenció individualitzada i adaptada a l'escola.

P

En cas de sospita de dislèxia, si l’EAP retarda la valoració i la família vol agilitzar, els dirigim a la privada? Tot val? L’EAP dona validesa a qualsevol informe? Cal algun requisit per part del psicòleg o psicopedagog?

R

L’EAP dona validesa si l’informe és rigorós i fet per un col·legiat. Hi ha una última resolució que ho especifica.

P

Felicitats per la presentació. No entenc on hem de derivar els nens amb trastorns de l’aprenentatge a partir dels 6 anys. No podem fer-ho al CSMIJ.

R

Al mateix centre educatiu, a la seva tutora perquè informi a la CAEI i aquesta ho farà a l’EAP.

TDAH

P

Moltes vegades el CSMIJ demana informe de l’EAP per fer valoració del TDAH ? És normal?

R

Segons el cas, pot necessitar més informació de l’àmbit educatiu, aprenentatge, etc. Hi ha CSMIJ que passen el WISC ells mateixos, si cal.

P

TDHA + TEA cuando se diagnostica es también trastorno grave de conducta. Muchos psiquiatras lo engloban dentro del TEA y no ponen ese diagnóstico.

R

Son dx diferentes que pueden coexistir, la comorbilidad es la norma. El dx de TEA o TDAH no tiene por qué ir asociado a Trs grave de conducta.

P

Prevalencia de autismo y TDHA en niños adoptados.

R

La prevalença és més alta, i més si provenen de països de l’Est i amb sospita de TEAF.

TEAF

P

Bona tarda, si el pare és alcohòlic i la mare no, tenen el mateix risc del trastorn alcohòlic fetal?

R

El mateix no, però també hi ha evidència de l’afectació no dosi dependent amb els espermatozous del pare i l’afectació que pot provocar en la fecundació de l’òvul i posteriors efectes en el fetus.

P

En la síndrome AF, el neuròleg ha de fer una valoració?

R

O neuropediatria o psiquiatria infantil.

P

Els TEAF crec que també els hauria de valorar neuropediatria. Al CSMIJ, no n'hi ha.

R

Per l’afectació cognitivoconductual que tenen poden ser valorats per psiquiatria/psicologia tot i que és preferible que l’abordatge sigui interdisciplinari.

Altres preguntes

P

Per als nens amb PAS o sospita d'aquest, hi ha algun protocol al respecte?

R

No, el PAS no és un diagnòstic de CIE11 ni DSM5. Per altra banda, tampoc està considerat un trastorn per ara. És molt recomanable que es revisin els antecedents familiars i personals i una bona anamnesi i valoració del desenvolupament per assegurar que no hi ha cap altre signe d’alerta que ens faci pensar en algun TND, que no quedi amagat darrere del PAS.

P

Habitualment, les treballadores socials sanitàries de pediatria informem de tots els recursos disponibles a les famílies. A totes les famílies les hem de visitar per EQua o dpo?

R

Cert, el o la TS contacta amb les famílies dels nens amb dx de discapacitat i els orienta segons les necessitats. És cert que ho tenen per EQua, com indicador. No és cap inconvenient, molt millor perquè així no es “perd” cap nen que ho necessiti.

P

I les famílies que volen agilitzar la valoració i no es poden permetre econòmicament anar per la via privada?

R

Moltes vegades les associacions de famílies els ajuden a aconseguir recursos.

P

La derivació al CREDA es gestiona des de l’escola o des de l’hospital?

R

Des de l’EAP.

P

Hi ha direccions que no permeten doblar 9C, hi haurà protocol on s’especifiqui la durada de les visites follow-up per poder justificar a les direccions?

R

No sé exactament que especificarà el protocol però vetllarem perquè hi hagi temps per poder-lo aplicar.

P

S'ha plantejat millorar el sistema de derivació a CDIAP? Actualment, els pares han de trucar directament (si no són complidors és una dificultat de vinculació) i enviar un correu electrònic encriptat per poder fer coneixement dels casos. No es àgil ni adequat... Sabem que són diferents departaments però cal millorar la coordinació i també valorar poder afegir una eina de visualització del seguiment que fan al nadó i de l'evolució d'aquest infant. Una HC3 com amb altres especialitzats hospitalàries.

R

Totalment d’acord que actualment és molt farragós. S’està treballant per agilitzar les derivacions i en un futur tindrem una història clínica compartida i podrem llegir els cursos els uns dels altres, i seran més àgils les derivacions (les típiques a l’ORL o demanar proves des de neuropediatria).